La tomografia. Relats Conjunts.

Aquesta és la meua aportació per a Relats Conjunts.

—Passe i assega's, per favor. Li he fet venir perquè aquest matí hem rebut els resultats de la tomografia que li van fer la setmana passada a la Clínica Da Vinci, els quals confirmen les sospites que teníem. Vosté pateix la síndrome de la personalitat amagada.
—Com?... què? I açò és greu doctor.
—No. No s'amoïne que no és res. Fins i tot alguns col·legues meus no consideren aquesta síndrome com a malaltia.
—I aquestes proves són fiables. És que em sembla que fer una tomografia en un paper i amb una ploma antiga no serà molt de fiar.
—Al contrari, la Clínica Da Vinci és una de les més prestigioses en el diagnòstic per imatge, sàpiga que duen més de cinc-cents anys fent aquest tipus de proves. El fet de fer-les d'aquesta manera és per garantir que els pacients no en rebran cap tipus de radiació que els perjudique.
—Llavors, quin tractament hi ha per a açò que tinc. Pastilles...
—No, no n'hi ha res i a més no cal cap tractament. És una anomalia, per dir-ho d'alguna manera, molt freqüent entre la gent mediterrània. Consisteix bàsicament, en que qui la pateix, darrere d'un aspecte seriós i de caràcter quadriculat, hi ha una persona que fa broma de tot i fins i tot és capaç de riure de si mateixa, és a dir, d'un tarannà més bé arrodonit. L'única cosa que cal fer és no deixar que la personalitat seriosa i assenyada amague la destrellada.
—Llavors, de donar-me la baixa per una setmaneta, ni en parlem, no doctor?