dimecres, 17 d’octubre del 2012

Un mal dia. Relats Conjunts

Aportació a la proposta de Relats Conjunts.



Al Ramon no li agradava anar al camp. La veritat és que no li agradava anar enlloc. Però com en tantes altres ocasions, per poder tirar-li-ho en cara a la seua dona, la Pepa, va consentir de anar aquell dia a dinar al terreny que acabaven de comprar el seus cunyats, el Pere i l'Emília, una finca amb oliveres on volien fer-se un xalet. Al Ramon no li queia bé el Pere, és que el teu germà és un fanfarró, però no li quedava una altra que aguantar-lo, el seu sogre havia tingut l'ocurrència de comprar un pis per a cada fill al mateix replà, porta amb porta.

Durant el dinar el Ramon no va parar de protestar per tot, que si això està tot ple de mosques, que si fa pudor de merda de vaca, que si les cerveses s'han escalfat, que si la truita de patata està seca, que si el pa està corretjós, que si aquest meló sembla un cogombre, que si haguera sigut millor portar bresquilles, que si com és que no heu pensat en portar cafè gelat, que si fa molta calor, que si...

Tant la Pepa com els cunyats l'escoltaven sense fer-li massa cas i sobretot sense gosar contradir-lo, sabien que quan el Ramon es posava a rondinar, més valia deixar-lo estar. De sobte va sonar un tro i va començar a ploure amb força. El Ramon va soltar un: mira el que faltava, i va començar a còrrer cap al cotxe cridant: a mi no m'ho digueu més, que jo ací no torne. I així va ser, perquè un llamp li va caure al damunt, socarrant-li l'esquena de dalt a baix, davant la mirada d'espant de les dones i la rialleta, a penes continguda, del Pere. 

36 comentaris:

  1. Hauria de compadir el pobre Ramon, quina mala sort... però no home, s'ho tenia merescut! Tant rondinar, fins i tot els déus se n'havien cansat!

    ResponElimina
  2. És que al camp s'hi ha d'anar convençut i amb l'esperit obert, fins i tot als cunyats, ves que el llamp no fos una venjança del Pere, que havia invocat la pluja d'amagat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguna cosa s'ha comentat del Pere, però només són rumors.

      Elimina
  3. Justícia divina, per rondinaire i perepunyetes. Apa!

    ResponElimina
  4. ha,ha,ha...ell era la tempesta i al final li va ploure a sobre...molt bon relat!

    ResponElimina
  5. ja li esta be.....es segurament el que pensaven els companys de taula.....mal llamp et partís, no callaràs

    ResponElimina
  6. "I el cel es va obrir i ens va regalar justícia", no sé ben bé a quin llibre ve. ;)

    Aferradetes!

    ResponElimina
  7. Molt aconseguit aquest personatge carregat de manies que fa la guitza als altres amb el seu mal humor. En conec algun que li podria anar a fer companyia. I això que l'acabi partint un llamp, ho trobo brutal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El final que m'imaginava del teu relat, era que quan alça els braços i crida prou, en aquest precís moment, dos llamps va a parar cadascun a un braç. M'imaginava aquest home afeixugat per la insistència de la Martina i que rebenta d'aquesta manera tan espectacular. De tota manera el teu final és molt més contundent, que és el que m'agrada.

      Al meu personatge no he sabut com carregar-lo d'adrenalina i que alçara els braços per tal de fixar l'atenció sobre ell, llavors he optat per que fora ell qui "carregués l'escopeta" de la resta i després fer-lo córrer, però ha perdut molta força

      Elimina
    2. Sí que hauria sigut espectacular que hagués rebentat així, i molt visual! Quina imaginació, a mi no se m'hauria pas acudit...

      L'has focalitzat molt bé i, mira, millor que el llamp caigui una mica apartat dels altres pobres ;)

      Elimina
  8. A mi em fan molta por els llamps, aniré amb conte de no rondinar gaire!

    ResponElimina
  9. Així, la carn a la brasa sí que va sortir bona, no? Llàstima que el simpàtic Ramon no la pogués tastar gaire...

    ResponElimina
  10. I és que s'ha d'anar amb compte amb el que es diu i amb el que es desitja... pot convertir-se en realitat!

    Massa tard per al Ramon!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira que em passe el dia dient i desitjant que em toque la loteria i res. I una cosa que desitja aquest home...

      Elimina
    2. ja tens raó, ja... mira que està mal repartit l'atzar! :)

      Elimina
  11. Déu és savi. O era Darwin? :D
    petons, geni!!

    ResponElimina
  12. tot això hi has vist al quadre!!! m'ha costat trobar-hi les oliveres i la tormenta, però com sempre m'has fet passar una bona estona !!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'ha costat trobar-les, total n'hi havien dues només. Tenia raó el Ramon, el Pere és un fanfarró.

      Elimina
  13. Sí, sí, l'ha partit un llamp, d'acord, però al menys no haurà de tornar que és el que ell volia... que consti.

    ResponElimina
  14. quina imaginació que tens! sort que me l'he llegit! molt bon relat molt en el teu estil que ja comença a ser reconegut en el mons literaris!

    ResponElimina
  15. Pobrissó, ningú el trobarà a faltar.

    ResponElimina
  16. Amb tanta tronada el llamp estava cantat.

    ResponElimina

  17. Jo crec que va ser un castig de Déu, per ser tan insuportablement rondinaire. Pobra dona i cunyats. Quin plom!
    Una mica dràstic, però de vegades és la única solució.

    Molt bo!

    ResponElimina