dilluns, 6 de juny del 2011

Una miqueta d'ajuda

Duia un temps jugant aquest partit de tenis vital, a la meua manera. Malgrat els consells que em donaven, jo insistia en jugar-hi així. Jugar contra tres contrincants alhora i amb tres pilotes diferents. Fins ara creia que estava dominant el partit, potser des de la meua banda no veia bé el marcador. Hui m'hi he fixat bé per tal de veure la puntuació i m'he assabentat de que anava perdent. Bocabadat per la sorpresa no m'he adonat de que les tres pilotes en joc, es dirigien directament a la meua cara. Dels impactes he caigut al terra. Quan he pogut recompondre la figura, he anat a demanar al jutge poder jugar només contra un dels meus rivals o, si més no contra dos. El jutge m'ha dit que a meitat del partit no es podia canviar ni les regles ni els jugadors, però que podia retirar-me si no estava en condicions de seguir jugant.

Però jo no vull rendir-me. Jo només vull un miqueta d'ajuda.

16 comentaris:

  1. Ostres, Jp! doncs quin joc més injust i desproporcionat! Si que em sap greu que no trobis ajuda.

    ResponElimina
  2. Caram, quin post més trist. No tinc ni idea de què va, però tan sols espero que no sigui res de salut... Però, ni que ho fos, es tracti del que es tracti, tu no et rendeixis, això no!!

    El que està clar és que ets un bon jugador perquè, de moment, tots tres no t'han pogut pas vèncer, així que molt d'ànim!

    ResponElimina
  3. Ei! Ei! Carme i Assumpta. No volia entristir ningú. Veieu, si no faig broma m'ixen els pots molt tristos. No passa res greu, ni res que no tinga remei. És només que les lleis de Murphy m'estan prenent com a exemple en tres aspectes, alhora, de la meua vida.

    ResponElimina
  4. La veritat és que m'havia preocupat perquè es podia interpretar de moltes maneres... i, sincerament, ja estava desitjant que "tan sols" fossin problemes econòmics, o de feina... d'aquests que, desgraciadament, tants patim... i que són tan rematadament punyeteros, i que fan patir...

    Si és això, t'entenc perfectament, i molt!!... però no ens podem desanimar perquè llavors el resultat encara és pitjor...

    Els blogaires no ens podem rendir, eh? :-)) Mira que em posaré la meva disfressa de robot i et faré riure!! :-)

    ResponElimina
  5. Gràcies per les teues paraules, Assumpta. Ja m'estan fent efecte i ja estic millor. Estic segur que demà tot anirà bé.

    ResponElimina
  6. Els robots produïm aquesta reacció, ja m'he adonat compte altres vegades hehehe.

    Tu mira en Nadal, que va començar perdent amb en Federer i al final va guanyar un altre Roland Garros... i ja en te tants com en Björn Borg :-)

    (I això que jo no sóc massa de Nadal, que és merengue... i que un nebot d'en Miquel Àngel Nadal sigui merengue ja té delicte... però bé, el tio val, les coses com siguin)

    ResponElimina
  7. Sí, però tu posa'l a jugar contra tres i amb tres pilotes i veuràs.:-)

    ResponElimina
  8. Hahahaha homeeeeeee depèn de qui fossin els altres tres.

    (Entenc... vols dir que ets millor que en Rafa Nadal, oi? clar... al menys tu no ets merengue, ho capto, ho capto)

    ResponElimina
  9. Potser si començassis a llançar pilotes a tort i dret, alguna entraria...:)

    ResponElimina
  10. Crec que aquesta sensació l'hem tingut tots un moment o altre. A mi em dona per fer malabars amb ous i que no en caigui cap. Pit i collons! que tot el que no em mata em fa més fort. ( Sí, però mentre dura el partit és difícil de portar)

    ResponElimina
  11. Mira, aquest tipus de partits són difícils i en un moment o altre tots ens hi hem trobat jugant. Això de pit i collons és bàsic, l’estat d’ànim i l’empenta són súper important.
    Jo hi afegiria;

    Una bona raqueta, d’aquelles que saben tornar totes les pilotes (vinguin d’on vuinguin)
    Unes bones vambes (el calçat sempre s’ha de tenir en compte, no fos cas que a mig partit ens sortissin butllofes als peus)
    Hidratació, abundant. Aigua o diàleg, depenent del cas.

    ResponElimina
  12. Espero que no siguin tres dones...

    ResponElimina
  13. Jp, ja veig que sí, que estàs en condicions de seguir jugant... i això m'alegra molt, perquè sí que em vaig quedar preocupada ahir i per això he tornat a veure si hi havia res de nou.

    I ja veig que no et rendiràs.

    Sort que tenim una gran blocaire de guàrdia que sempre va acompanyant a tothom a tort i a dret i sempre està en tot, mentre els altres desapareixem llargues estones cada dia.

    Una abraçada Jp! Una altra per l'Assumpta!

    ResponElimina
  14. El pas ja està fet. En notar la molèstia mires al teu voltant, a veure si trobes una empenta. Però si no hi és, i fins ara et semblava que anaves aguantant el partit, el més probable és que t'hagis relaxat. Toca treure's la son de les orelles i remuntar el marcador, tot sol si cal. Alguns jocs no es poden perllongar massa temps, que passen factura. Però si no hi ha més opció, doncs a per ells. Rep l'empenteta de tots els que estem per aquí, almenys.

    ResponElimina
  15. CARME, Tu tens molt menys temps lliure que jo... però ets un sol, sempre dius coses maques :-)
    Ahir ens vàrem quedar una mica preocupades, però esperem que avui en JP ja estigui jugant aquesta partida amb totes les forces! ;-)

    ResponElimina
  16. Carme i Assumpta. Gràcies per preocupar-vos, però no era aquesta la meua intenció, els problemes en qüestió no ho valen.

    Vida. No cregues, és el que faig, però el Murphy està sempre fotent els plans.

    Alyebard. Com que tens experiència en el tema, estaràs d'acord amb mi en que no mata però cansa.

    Quadern de mots. Potser tingues raó i siga la mancança d'un bon equipament.

    Txisky. Això seria més complicat de resoldre, però molt més gratificant per altra banda.

    Xexu. D'empenteta res. Eh? Que l'empenta que m'heu donat ha sigut tan gran que quasi em treu de la pista.

    ResponElimina