dimecres, 17 d’abril del 2013

Encant

Era una persona encantadora, mentia com ningú.

10 comentaris:

  1. he, he, he... molt bo, nen, molt bo... oi encara tens la barra de dir que no tens idees. Ja et canviaria de bona gana les meves per les teves.

    ResponElimina
  2. L'encant no deixa de ser una arma per qui el té. Amb compte.

    ResponElimina
  3. Les mentides tenen aquesta "virtut", ui tant! Per això tan sovint ens les creiem...

    ResponElimina
  4. i una mica hipnòtic també.....

    ResponElimina
  5. Un mentider, tard o d'hora queda retratat... Aleshores, deix de ser encantador per passar directament a ser... res!

    ResponElimina
  6. sempre fujo de la gent encantadora, segur que son encantadors per aconseguir alguna cosa a canvi

    ResponElimina
  7. El que tenen algunes mentides és que te les creus. I hi ha mentides que valen per mil veritats.

    ResponElimina
  8. Una gran mentida amagada sota el més ampli dels somriures. Sens dubte és una gran arma de doble fil.

    ResponElimina
  9. També es pot ser encantador/a, cantant les veritats...

    ResponElimina