divendres, 12 d’abril del 2013

Quedar-se mirant el dit


Igual que aquell que quan li la assenyalaren, en comptes de mirar la lluna es queda mirant el dit, van fer ahir els mitjans de comunicació.

Premsa, ràdio i televisió, ens informaren de que el president del Congrés havia hagut d'expulsar de la tribuna a tres diputats d'Esquerra per parlar en català; i que després s'havia format un aldarull amb el públic convidat per algun diputat del PSOE, que hi havia anat per protestar pel tema de les "preferents". No vull llevar-li importància a aquestos dos fets, perquè la tenen. Però, si més no jo, no vaig sentir parlar de la quantitat de escons buits que hi havia a l'hemicicle, i això que, segons va dir el president —quan es dirigí a Joan Tardà— s'hi estava tractant un tema molt important.

Senyors peridodistes, el fet de que dins de l'escenari de retallades que hi ha pertot arreu, hi haja un munt de diputats que estan cobrant un bon sou i no sabem on són ni què fan, em sembla de vital importància.

7 comentaris:

  1. A mi el que m'ha sobtat del tema és com l'han explicat a les notícies. El primer cop que he vist aquesta notícia, han tret el tall del Tardà intentant parlar en català i com l'expulsaven de la Tribuna però no ha estat fins que he tornat a veure la notícia en un altre informatiu que he vist el discurs previ, en el qual s'explicava la raó per la qual els diputats d'ERC han decidit parlar en català.

    La raó, ho explico per si algú ha patit la mateixa retallada selectiva de la informació, era protestar contra un dictamen judicial que establia que si un nen demanava estudiar en castellà, els altres 29 companys de classe rebrien també l'educació en castellà. Aleshores, han explicat els diputats d'ERC, com que el PP sempre defensa que allò que s'aplica a Catalunya és també aplicable a Espanya, també seria just que si un diputat vol fer ús de la seva llengua al Parlament, el Parlament s'ha d'adequar a la voluntat d'aquest únic diputat. I, per tant, procedia a parlar en català.

    ResponElimina
  2. Més que el fet en si, veure l'hemicicle buit també va ser el que em va cridar més l'atenció.
    Com aturar això, és la meva pregunta? Com es pot donar aquesta imatge "exemple" a un país que està passant gana, que s'està quedant sense casa, que té un índex d'atur acollonant, que ... i així una llista sense fi de fets patètics??

    Que tinguen un bon dia!
    Aferrades.

    ResponElimina
  3. Molt ben vist, però això no és pas nou, la veritat. Sempre que ensenyen imatges de l'hemicicle es veu més aviat despoblat. I és força greu aquest absentisme laboral entre la gent que se suposa que ens regeix i governa els nostres destins. Prova tu de faltar a la feina alguna dia que hagueu de discutir algun tema important, o senzillament no hi vagis perquè no et dóna la gana, a veure què passa.

    ResponElimina
  4. Després es queixaran de la "desafecció" de la ciutadania amb els polítics...
    Una de les coses que més m'ha sorprès sempre és que cobren per una feina pública, però quan apareixen als mitjans, viatgen o fan veure que treballen, ho fan molt majoritàriament amb la privada, ho sigui, en tasques de partit que no tenen res a veure (o ben poc) amb la tasca per la que cobren.

    ResponElimina
  5. No vull defensar els de la "casta", però la faena parlamentària no se fa en els plens, sinó en les comissions.

    ResponElimina
  6. A mi sí que em va estranyar que si parlaven de coses importats, hi hagués tants escons buits a l'hemicicle...
    La comparació d' en Tardà, molt bona.

    ResponElimina