dimarts, 28 de maig del 2013

Mort d'una novel·la

Les coses anaven espatllant-se des de feia unes quantes pàgines. Allò que havia de ser una història d'amor i de reconciliació entre famílies, va derivar en una crònica de discòrdies, assassinats i venjances. L'autor, lluny d'intentar apaivagar la situació, no deixava de llançar llenya al foc, fins que la cosa se li va anar de les mans i a meitat de la novel·la ja no hi havia personatges vius. La resta de la història li quedà monòtona i sense ritme en la quotidianitat del cementiri.

12 comentaris:

  1. Caram tu, això és el que podríem anomenar un final prematur... i un mal final de llibre...

    ResponElimina
  2. Ningú no el va poder acabar mai...

    ResponElimina
  3. Mira que no saber derivar la novel·la cap al gènere zombie... quina poca traça aquest escriptor!

    ResponElimina
  4. Com Hamlet, va acabar com el rosari de l'aurora!

    ResponElimina
  5. al preu que està el paper sap greu tanta pàgina blanca.....

    ResponElimina
  6. El final s'hauria d'anticipar, potser una novel·la curta i intensa és la solució.

    ResponElimina
  7. Sempre pot utilitzar el recurs de "Dallas" quan van voler recuperar en Bobbie Ewing. Tot havia estat un somni.

    ResponElimina
  8. No en tinc gens de ganes, de novel·les d'aquestes.

    ResponElimina
  9. I això que allà no li faltaven personatges, però un xic estàtics...

    ResponElimina
  10. El subconscient ha vençut l'ofici. Matar la família literàriament no està penat, oi?

    ResponElimina
  11. dons ja el pots tornar a la lleixa i que..... d.e.p.

    ResponElimina
  12. Pot anar passant el rosari amb l'enterramorts, entre i entre, anar netejant les tombes i regant les plantes ... treball n'hi ha, avorriment també.
    I si posa un "The end", així sense cap explicació??

    Bona tarda!

    ResponElimina