dimecres, 29 de maig del 2013

Un bon veí

Era un veí exemplar, dels que n'hi ha pocs. A penes parlava de l'oratge i solia tornar les eines que li prestaven.

8 comentaris:

  1. no es un veí de veritat, per mi que amaga alguna cosa, deu ser un espia

    ResponElimina
  2. Vols dir que n´hi ha d'aquests? Jo m'ho faria mirar!!

    Això, tarda de tardor, fosca, ventosa i freda...gairebé a punt de ploure ;)
    Aferradetes!

    ResponElimina
  3. Jo crec que és d'aquells que tothom diu que era molt bona persona, que sempre saludava, quan els pregunten els reporters després que hagin assassinat un parell de veïns...

    ResponElimina
  4. Quin avorriment, parlar del temps!

    ResponElimina
  5. con un veí és molt exemplar, vigila que et fotrà la parella, encara que potser només per una estona

    ResponElimina
  6. Potser li agradava ser diferent i el protagonista de les reunions de veïns...Només li faltava oferir-se voluntari cada any, per ser-ne el president...(de l'escala)

    ResponElimina
  7. i pagava la comunitat??
    ummmm...nuse..nuse, es molt sospitos

    ResponElimina
  8. Coi, llegeixo els comentaris i els trobo molt negatius... eh? pobre bon veí!!!

    I a mi que m'agraden els bons veïns... mira que sóc rara, eh? però m'ha caigut bé aquest pobre home! :DDD

    ResponElimina