dimarts, 26 de juny de 2012

Amor propi

En tota la seua vida, només va tenir un amor, l'amor per si mateix; amor que no arribà mai a ser correspost.

16 comentaris:

  1. M'encanten les paradoxes, com aquesta.

    Avui coincidirem en el tema, encara que com ja et pots imaginar amb estils molt diferents. I no, no cal que estiguis pendent, encara trigarà a sortir! Fins al migdia no està programat.

    Bon dia Jp!

    ResponElimina
  2. Uff, és que costa molt correspondre a un amor tan personal...

    ResponElimina
  3. doncs sexe de qualitat amb si mateix tampoc no? espero que tingués alguna aventura....

    ResponElimina
    Respostes
    1. depèn amb qui tinguis l'aventura, serà de més o menys qualitat ;)

      Elimina
    2. El sexe amb un mateix potser no siga de qualitat, però molt malament a d'anar la cosa per a que fracasse.

      Elimina
  4. Tris, molt, molt trist no estimar a més d´un(a)! ...

    Bon dia a tothom!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha alguns que poden fer vida normal sense estimar.

      Elimina
  5. Complicat, ja el conec aquest senyor!!! és diu Narcís!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també en conec alguns(es) Narcisos(es).

      Elimina
  6. Respostes
    1. En la individualitat no pot haver-hi correspondència. No creus?

      Elimina
  7. Hi ha una imatge molt potent del Miquel Traveria que il·lustra aquest microconte. Jo en vull fer un poema.
    Petons.

    ResponElimina