dilluns, 4 de juny de 2012

Atordiment

Quan se l'enduien en l'ambulància amb la cama trencada en haver relliscat amb una merda de gos, estava tan atordit —segurament pels efectes secundaris dels analgèsics— que no parava de cridar frases inconnexes sobre alguna cosa que deien que portava bona sort i sobre la mare que va parir a algú.

8 comentaris:

  1. Portarà bona sort, però és un fàstic igualment...

    ResponElimina
  2. La sort de dur-la enganxada una bona estona!

    ResponElimina
  3. No sempre s'ha de fer cas a les llegendes urbanes que corren...

    ResponElimina
  4. Els mateixos improperis deixo anar jo cada cop que no em toca la rifa de Nadal i em surten amb els amors!

    ResponElimina
  5. Si jo trobo l'amo del gos li empastifo la cara per les restes de la merda del seu gos.

    ResponElimina
  6. Sort? prefereixo una altra mena de sort, aquesta és fastigosa! :)

    ResponElimina
  7. Recordeu, la culpa no és del gos. És del mal educat de l'amo.

    ResponElimina