dijous, 14 de juny del 2012

L'aniversari


—Saps què he decidit, Amparito? —va dir la Teresa mentre mirava cap al serrat.

L'Empar i la seua cosina germana Teresa seien al porxo de la casa on vivien juntes des que sent molt joves, la pau les va fer vídues. Les dues muntanyes que destacaven al serrat que quedava a la part posterior de la casa, se les havien repartit entre elles, com en una mena de joc d'infants, i en presumien, que si la meua és més alta que la teua, que si la teua té menys pins, i coses així. Era una de les mil maneres amb què tractaven d'omplir, fugint de l'avorriment i moltes voltes sense èxit, uns dies massa llargs per a unes ancianes que l'únic que esperaven de la vida era el seu final.

—A veure, què has decidit? De segur que res de bo.

—No dona, no. No penses malament, que sempre estàs igual. Mira, ho estic rumiant des de fa uns dies, hui he pres la decisió i no vull que em lleves la idea. Com que demà és el teu aniversari i no en necessites de res, he decidit regalar-te la meua muntanya.

12 comentaris:

  1. Mmmm... molt maco! Sembla que no, però segurament és un gest molt més generós que qualsevol altre regal, no?

    ResponElimina
  2. Ostres, JOTAPÉ!! És maquíssim!! :-))

    ResponElimina
  3. A mi també em sembla un bon regal, hi ha moments que les coses materials no tenen cap sentit, i cedir la seva muntanya em sembla un gest molt maco.

    ResponElimina
  4. Uauuuu que tendre i senzill! no calen moltes coses per fer feliços als que estimes.

    Uns bessets, avui et toquen!!

    ResponElimina
  5. Poètic del tot, Jp! Hi ha regals que arriben al cor...

    una abraçada gran com una muntanya...

    ResponElimina
  6. Jp... aquí m'has sorprès! Quin text més poètic! M'ha encantat. És un petit conte meravellós. Parales de generositat, d'estima incondicional... fantàstic (o almenys jo ho interpreto així!)

    ResponElimina
  7. ara toca a l'altre acceptant el regal proposar compartir-les per sempre més.

    ResponElimina
  8. Quin gest més bonic! Un conte meravellós.

    ResponElimina
  9. llàstima que aquests gestos tan macos es donen més en els nens i els avis i ens oblidem de posar-los en marxa a la meitat de la nostra vida... un text molt maco. Felicitats.

    ResponElimina
  10. Un gest molt tendre aquest de donar, ara a la que li cau el regalet tindrà que pagar més impostos!!!!. Igual l'altre tal i com dius agafa la mateixa idea i li regala la seva montanya...aleshores...que? Bon cap de setmana!

    ResponElimina