diumenge, 17 de juny de 2012

Un home de principis

Molta gent —clarament amb obscures intencions— ha parlat molt malament de mi, però he de dir en la meua defensa, que sempre he sigut un home de principis, prova d'això es que mai he acabat les tasques que he emprés.

9 comentaris:

  1. Mai no m'ho havia mirat així, he, he, he... en aquest país, (si en traiem la conclusió adequada) hi ha moltes més persones de principis de les que semblava.

    Ara no sabria dir-te si això em puja la moral o no... :)

    Ara, amb aquest somriure ja me'n vaig a dormir...

    ResponElimina
  2. Un home de principis... però sense finals!

    ResponElimina
  3. -Arrancada de cavall i parada d´ase (o somera)- ;)

    Bona nit!

    ResponElimina
  4. És un home sense fi, jo no en parlaria malament mai d'algú així. Bon dia, Jp!!

    ResponElimina
  5. És que no saben el que costa d'arrencar-ho tot i a sobre volen que ho acabem!

    ResponElimina
  6. doncs mira que hi han moltes coses que s'han d'arribar al final per ser totalment grates.

    ResponElimina
  7. Ostres... m'adono que jo també sóc dona de principis... la de projectes que em queden inacabats!!!

    ResponElimina
  8. Ai, alguna vegada també m'ha passat a mi. Fa ràbia eh!

    ResponElimina
  9. JOTAPÉ!!! M'ha sortit l'exercici!!! :-DDDDDDD

    ResponElimina