Els seus moviments eren realment refinats, no en va fou educat en les millors altes escoles de cavalls. Però, tant ensinistrament en les bones maneres no li va anar bé a allò que el seu amo esperava. Si arribava a la meta el primer, abans de creuar-ne la línia, la cortesia li obligava a aturar-se i cedir el pas als cavalls que venien per darrere d'ell, indicant-los el camí amb la pota davantera dreta amb una elegància exquisida.
és que s'ha de ser educat però no sempre
ResponEliminaM'encanta aquest cavall... té idees pròpies. :)
ResponEliminaA ell què l'importa guanyar? :?
Si el seu amo vol guanyar, coi, que corri ell! :D
ser amable i cortès ho és tot a la vida....però de vegades tampoc cal.
ResponEliminaMolt refinat, més que l´amo...sol passar, jejje
ResponEliminaGenial!!
Bessets!
Un senyor cavall!! Potser no guanyarà cap cursa però es guanyarà l'admiració de tothom, o fins i tot d'alguna euga amb la crinera d'or, haha.
ResponEliminaha,ha,ha...molt bo!...m'ha recordat la infància de la meva filla quan tothom se li colava al tobogan...Que maca que era (i que és)!
ResponEliminaÉs com en Messi, que diu que prefereix més ser una bona persona que no el millor futbolista del món... Hehehe ho deu dir per punxar en CR7, pobret :-DDD
ResponElimina