Algun dia se n'havia d'adonar...
Ha, ha, ha, ha.... que bo, que bo, em fas morir de riure, Jp! Ets genial!
Si es paga, perquè cal que siguin reals? O és que amb videocàmera no l'haguessin entabanat? Ais... els homes dels teus relats!Petons.
Ressona una mica un eco dels micro-relats del Calders... I dóna per a buscar-li variants: per exemple que la senyoreta era un senyoret.
Potser fingeix que fingeix... :)
Boníssim! i fins ara no se n'ha adonat!!!
I això que no sabia que parlava amb un robot, que sinó...
Ais la solitud i la fantasia, de vegades, males companyes!!Aferradetes i molt bona tarda!!
Genial! Els teus protagonistes són sorprenents :)
I sort que no va saber que la senyoreta tenia setanta anys...
El teu relat s'escau amb el fet de tenir 69 seguidors...;-)
Faltaria menys!Adore els somriures que em traus cada volta que et llig :)
Algun dia se n'havia d'adonar...
ResponEliminaHa, ha, ha, ha.... que bo, que bo, em fas morir de riure, Jp! Ets genial!
ResponEliminaSi es paga, perquè cal que siguin reals? O és que amb videocàmera no l'haguessin entabanat? Ais... els homes dels teus relats!
ResponEliminaPetons.
Ressona una mica un eco dels micro-relats del Calders... I dóna per a buscar-li variants: per exemple que la senyoreta era un senyoret.
ResponEliminaPotser fingeix que fingeix... :)
ResponEliminaBoníssim! i fins ara no se n'ha adonat!!!
ResponEliminaI això que no sabia que parlava amb un robot, que sinó...
ResponEliminaAis la solitud i la fantasia, de vegades, males companyes!!
ResponEliminaAferradetes i molt bona tarda!!
Genial! Els teus protagonistes són sorprenents :)
ResponEliminaI sort que no va saber que la senyoreta tenia setanta anys...
ResponEliminaEl teu relat s'escau amb el fet de tenir 69 seguidors...;-)
ResponEliminaFaltaria menys!
ResponEliminaAdore els somriures que em traus cada volta que et llig :)