Es va llevar molt d'hora amb grans expectatives. Es va dutxar, es va afaitar i es vestí per a l'ocasió. Després de les notícies de les nou donarien els resultats del sorteig. Havia comprat el bitllet setmanal i, com sempre, només aspirava a que li'n tornaren els diners. Però una vegada més es perdé una oportunitat històrica de reconciliar-se amb la sort. No havia pogut ser.
Una cosa que no falla mai és tenir 10 reintegraments diferents. Recuperació segura del 10% de la inversió.
ResponEliminaTindrà una nova possibilitat al proper sorteig.
ResponEliminaM'ha agradat molt!
ResponEliminaLa credulitat i l'estadística aplicada a l'afany de lucre fan de més bon reconciliar.
i així fins que va perdre tots els estalvis.
ResponEliminaAquest personatge necessita una bola de vidre.......
ResponEliminacatxinssss! un no es pot refiar de la sort!
ResponEliminaS'assembla a la història d'un president de la Generalitat...
ResponEliminaDesprés de preparar-se per a l´ocasió...xaf!
ResponEliminaPotser que la sort no necessiti tants preparatius,
ve quan menys la esperes, jejje
Bona nit!
Que em tornin els sospirs. Els necessito per passar els dies en què no passa res.
ResponEliminaBona nit, maco.
Doncs si no en compra cap sempre li tornaran els diners, perquè es quedarà igual ;) Bon diumenge, i molta sort!
ResponEliminaCom donar-se cops a la paret.
ResponEliminaAi, pobre... em recorda a mi i a la meva travessa de la setmana passada... Onze encerts, zero Eurus...
ResponEliminaPerquè això de "tornar els calers" no va pas amb segones ni res, oi?