—A veure que tenim ací —va dir amb desgana el funcionari, mentre obria el sobre ple de papers—. Fe de vida, certificat de bona conducta, certificat de servei militar complert, vida laboral i cotitzacions a la Seguridad Social de cinquanta anys, dues fotos de carnet, justificant d'ingrés de les taxes, certificat de no tenir deutes amb l'Agencia Tributaria, certificat d'estar al corrent amb les quotes de la hipoteca... Sembla que tot és correcte. Només falta el certificat de defunció que ja ens portarà alguna persona propera quan falte vostè. Ara, ja li dic que s'estan concedint molt poques medalles últimament i quant més temps passe, pitjor. Faça's vostè mateix el càlcul, cada any cobrant la pensió li lleva cinc punts, huit si a més, té una malaltia crònica. Ací, al taulell, té els barems.
—No, si jo no la demanaria, però és que sé que a la meua família li farà molta il·lusió tenir-ne una.
—Bé com vulga —el funcionari va estampar en el full de la sol·licitud el segell del registre d'entrada amb la data, de la Conselleria d'Afers Socials, donant dos cops ben forts, com si volguera aplanar més encara el paper; tot seguit, el-tallà per la línia de punts i li lliurà el resguard corresponent.
M'has convençut, amb aquesta història tan instructiva: no demanaré cap medalla!!!!
ResponEliminaJo crec que passaria de la medalla i aniria a fer una bona mariscada......que si no ho farà la família per celebrar que l'han aconsseguida.
ResponEliminaDe que era la medalla? i no li van treure més punts per haver cotitzat tants anys?. Com sempre m'has fet riure!. El funcionari, però, el va atendre força bé! va ser honrat!
ResponEliminaCom seguim així guanyarem tots la medadalla però a la santa pàciència! Molt bó el relat
ResponEliminaPreferixo una taca d'oli a la samarreta feta per moi même mentre siga viva. Excel·lent, com sempre. Petons.
ResponEliminaCom saps alegrar el dia amb les teves històries!
ResponEliminaAltre vegada començaré la feina amb un somriure. Gracies.
Ah! ja els diré a casa que no cal fer tanta burocràcia. L'únic que els portarà la medalla serà feina per treure la pols. Com en Joan amb els diners que els costarà tot això val més que vagin a fer una mariscada en el meu cas, potser en record del difunt.
Com ens alegres el dia!. Particularment començaré la feina amb un somriure,
ResponEliminaJa els diré als de casa que no cal que es gastin els diners amb la paperassa, total l'únic que aconseguiran amb la medalla serà feina per treure la pols!
I com en Joan, crec que val més que se'ls gastin per fer una bona mariscada, en el meu cas, potser en memòria del difunt.