La impaciència d'aquell escriptor no li deixava esperar a que els lectors acabessen de llegir les seues novel·les, a meitat llibre, quan més interessant estava, no podia aguantar més i acabava contant el final.
No cantireta, els microcontes de'n JP tenen tot els sentit. Ara si ho ha aconseguit esprement tant les seves novel-les, això... li haurem de demanar. Però els seus escrits són... BONÍSSIMS ;) Que hi dius JP?
ha,ha,ha...és dels meus!...
ResponEliminaVaja, no triomfarà massa. No li llegiríem més de dues novel·les, no ens la colaria una tercera vegada.
ResponEliminaAlguna plantofada s'emportarà
ResponEliminaMal negoci...pobret!!
ResponEliminaUna aferradeta.
hehe, ups, jo també sóc impacient! Jo moltes vegades començo el llibre pel final.
ResponEliminaHagués hagut d'escriure microcontes, doncs. Es deia JP? Petons!
ResponEliminaNo cantireta, els microcontes de'n JP tenen tot els sentit.
ResponEliminaAra si ho ha aconseguit esprement tant les seves novel-les, això... li haurem de demanar. Però els seus escrits són... BONÍSSIMS ;) Que hi dius JP?
Què bo! mira que ser impacient i contar el final! ja ja ja
ResponEliminaÉs com jo: ansietat anticipatòria!
ResponEliminaHahahaha què bo!!! :-DDDD
ResponElimina