Aportació al 254è joc literari proposat per Jesús M. Tibau.
Amb llapis de colors aparentava la vida d'un altre temps. Lluitava contra la solitud. Un dia la lluita cessà, ell també se n'havia anat i ara la casa ho feia poc a poc, trocet a trocet.
Bff... brutal, Jp! Resistir-se a la solitud, resistir-se a l'enderroc és un procés lent per a les persones, i per a les cases també.
ResponEliminaPoètic i preciós, Jp!
ResponEliminaI quan vols em toques els ulls i em fas saltar una llàgrima...
ResponEliminaDesprés dius que no hi entens de poesia!
ResponEliminaMolt maco nin, m´has tocat l`ànima!
ResponEliminaBessets.
broooummm (l'edifici ensorrant-se)
ResponEliminales cases segueixen els nostres passos. Gràcies per participar
ResponEliminaArriba al cor,
ResponEliminaUau! m'encanta. :)
ResponEliminaResistir-se a desaparèixer.
ResponElimina