Desesperat els pregava que tornaren a provar-ho, és tot el que tinc... sempre ha estat la meua companya, la meua amiga, el meu suport... quan l'he necessitada, allà estava ella per tirarme una mà. Les persones que hi havia al voltant, em miraven amb compassió. Amb molt de escepticisme, ho van intentar per darrera vegada, però malauradament la realitat és molt tossuda i no ho van aconseguir, la punyetera pantalleta mostrava un cop més: "Operació denegada".
Que bo, hi ha relacions per a tot! Encara no havia llegit mai una història d'amor com aquesta. Li poden dir que no pateixi, que li sortirà més a compte comprar-se una altra companya.
ResponEliminaPunyetera realitat, què hi ferem!!
ResponEliminaBona nit!
ostres! quin desamor més profund!
ResponEliminaesperem no fos una hipoteca....o si?
ResponEliminaJa no ens podem refiar ni de les targetes de crèdit ni de res!
ResponEliminaHi ha tactes molt freds, inhòspits...
ResponEliminaAixò ja passa... Si no li "dones menjar", després...
ResponElimina