Una vegada vaig haver d'apallissar una velleta que volia colar-se a la cua del pa. Vaig haver d'esforçar-me de valent perquè la vella es mostrava hostil, oposant resistència amb un bastó. Algú, un malparit sens dubte, amb el mòbil, va fer una foto de l'escena que va eixir publicada al diari local, la qual cosa va danyar injustament i seriosa la meua imatge que ni de lluny es veia reflectida, d'exemplar i bon ciutadà.
Home, les velletes són sovint unes autèntiques John Rambo, però diuen que està mal vist atonyinar-les en públic. Potser hauries pogut portar-la a un carreró fosc amb l'excusa d'ajudar-la a creuar el carrer...
ResponEliminaÉs una mostra de falta de civisme, intolerable que se saltin la cua! Aquesta senyora s'ho tenia ben merescut ... i és que queden pocs ciutadans model com el de la foto pubicada. ;)
ResponEliminaSense conya, més mòbils a punt de fer clic hauria d'haver, que hi ha molt descerebrat pel món!
Aferradeta i bon dia!
Les velletes que se salten la cua són perilloses, jo no m'atreviria a atonyinar-ne cap...
ResponEliminaMira que ets bèstia, Jp! ;)
ResponEliminaDit, això... s'ha de reconèixer que aquests arguments... s'han fet servir d'una manera real tantes vegades... que esborrona la pell de sentir-los.
Sílvia! Genial el teu comentari! :) he, he, he...
La velleta em va explicar que era la primera vegada que pegava a algú. Li havia costat molt contenir-se durant tota la vida. Però, amb els ulls plorosos, em va dir: sempre hi ha una primera vegada per a tot.
ResponEliminaRere el teu text humorísitic hi ha una reflexió i una denúncia molt interessant: en una notícia, molts cops ens fixem més en el qui que no pas en el què.
ResponEliminaEspecialment quan es tracta de política, primer mirem qui és el protagonista i després jutgem el que fa depenent de les fílies o fòbies que ens desperti el personatge.
Aplicar la força contra el feble sempre és immoral. També contra Catalunya.
ResponEliminaEm recorda algunes fotos que he vist aquests dies...
ResponElimina