Tenia un pensament tan radical que no se sabia si era d'extrema dreta o d'extrema esquerra, del que no hi havia dubte és que era d'extrema imbecil·litat.
L'has clavat, amb totes les lletres. Totes les dictadures són dolentes, les de dretes i les d'esquerres. Que visqui el respecte, el pensament i la llibertat!
Molt ben vist. Els extrems no són bons, i el pitjor del cas, és que es toquen, per increïble que sembli.
ResponEliminaEra un pensament únic, doblegat per la meitat ? Hehehe...
ResponEliminaMolt ben resumit i ben explicat! Amb poques paraules ja ho has dit tot!
ResponEliminaEl meu pradí sempre em deia
ResponEliminatots els extrems són dolents
...i tenia raó!
Molt bona nit!
L'has clavat, amb totes les lletres. Totes les dictadures són dolentes, les de dretes i les d'esquerres. Que visqui el respecte, el pensament i la llibertat!
ResponEliminaPobre...es deu perdre tantes coses!...Un petó!
ResponEliminaesta demostrat que passa a molts extremistes, per no dir tots
ResponEliminaels extrems es toquen, o com a mi m'agrada també, les masses piquen
ResponEliminahahah! a vegades a mi em passa...... no sabia què era, però gràcies a tu ara ja ho puc dir. A VEGADES TINC PENSAMENTS D'EXTREMA IMBECIL·LITAT! ups!
ResponElimina