dimecres, 12 de setembre del 2012

Integrisme

Tenia un pensament tan radical que no se sabia si era d'extrema dreta o d'extrema esquerra, del que no hi havia dubte és que era d'extrema imbecil·litat.

9 comentaris:

  1. Molt ben vist. Els extrems no són bons, i el pitjor del cas, és que es toquen, per increïble que sembli.

    ResponElimina
  2. Era un pensament únic, doblegat per la meitat ? Hehehe...

    ResponElimina
  3. Molt ben resumit i ben explicat! Amb poques paraules ja ho has dit tot!

    ResponElimina
  4. El meu pradí sempre em deia
    tots els extrems són dolents
    ...i tenia raó!

    Molt bona nit!

    ResponElimina
  5. L'has clavat, amb totes les lletres. Totes les dictadures són dolentes, les de dretes i les d'esquerres. Que visqui el respecte, el pensament i la llibertat!

    ResponElimina
  6. Pobre...es deu perdre tantes coses!...Un petó!

    ResponElimina
  7. esta demostrat que passa a molts extremistes, per no dir tots

    ResponElimina
  8. els extrems es toquen, o com a mi m'agrada també, les masses piquen

    ResponElimina
  9. hahah! a vegades a mi em passa...... no sabia què era, però gràcies a tu ara ja ho puc dir. A VEGADES TINC PENSAMENTS D'EXTREMA IMBECIL·LITAT! ups!

    ResponElimina