Aportació a la proposta de Relats Conjunts.
—I què diu que s'han endut?
—Un quadre, senyor comissari, a banda de la destrossa... clar.
—Doncs, si només és un quadre, ha tingut molta sort. Hi ha hagut casos en què han buidat una casa sencera. I pot fer-nos alguna descripció del quadre?
—En tinc una foto... ací la té.
—A veure... ja... què és? Per curiositat.
—Són uns músics. És el quadre dels tres músics de Picasso.
—Ah! Sí... bueno... és que jo no entenc gaire de quadres.
—És un dels més famosos del pintor.
—No ho sabia. És bonic... i té molt de color... Però, en serio que vol que el recuperem?
Si el comissari mostra aquest interès, ho tenim fotut!!
ResponEliminaBoníssim!!
Bona nit.
a simple vista no hi hauria massa interes per recuperar-lo.....
ResponElimina:) I tant que l'ha de recuperar! Aquests comissaris!
ResponEliminaQuan passi l'Assumpta estic segur que li encantarà! Hahaha. Bé, no és art modern, però què redimonis és? El valor li dóna el nom de l'autor, realment... ben trobat, una mica de mala llet, però la comparteixo!
ResponElimina:DD Ets un cas!!
ResponEliminaPetons!
Mira que no conèixer aquest quadre!
ResponEliminahehehehe! Molt bo!
ResponEliminajajaja! Que difícil a vegades entendre (o no) certes vessants artístiques! Molt bo!
ResponEliminaHahahahahahaha :-DDDDDDDDDDD
ResponEliminaOstres!! prometo que he escrit el comentari abans de llegir el que havia escrit en XEXU!!... Mare meva, com em coneix!! Fa por i tot!! :-))
ResponEliminaAquest comissari és un artista i no el Ripollès.
ResponElimina
ResponEliminaPobre comissari, només li agraden els quadres que es veuen coses de veritat. I no sap que amb el poder de la imaginació qualsevol quadre o imatge pot prendre infinites perspectives i matisos.
Fa molta gràcia el toc d'humor que li has donat. Molt bo.