Els agradava fer vida a la taula camilla de la saleta d'estar: dinar, sopar, veure la tele, llegir i sobretot construir un trencaclosques de tantes peces que no hi havia manera d'acabar-lo. Totes les vesprades es posaven a la faena, però tot just en tenien feta una tercera part, havien de desfer-lo i desar les peces a la capsa per tal de parar la taula pel sopar, hem de donar-nos més aire Amparito o no l'acabarem mai.
Bé, el seu era més tràgic, però aquest té el teu puntet habitual, que també està bé.
ResponEliminaPuzzle estil Penélope... fent i desfent...
ResponEliminaPosar-se roba, embrutar-la, rentar-la, posar-se-la un altre cop, fins i tot perdre'n alguna peça. El puzle de la vida quotidiana.
ResponEliminaL'amor, per exemple. Petons de bona nit.
EliminaDoncs mira... no sé... crec que el dia que aconsegueixin acabar-lo (al final ho aconseguiran), potser després enyoraran fer aquell mateix puzzle... i, qui sap, a lo millor el seguiran desfent i fent pels anys dels anys :-))
ResponEliminai la idea de fer-lo sobre un cartró.....
ResponEliminaM'agrada molt, Jp. És la idea de fer-se i desfer-se eternament, com la vida i l'amor. Me'ls imagino entusiasmats amb aquest projecte comú que mai s'acaba. Jo d'ells, però, el faria al soterrani :)
ResponEliminaLlàstima que en la juguesca inicial havien dit que no tornarien a fer l'amor fins que poguessin estar amb el contacte a la pell del puzle acabat.
ResponEliminaTambé podrien comprar un camilla només pels puzles, però qui sap si ja perdria tot el seu encant...
ResponEliminaMil i una història envoltant una camilla, aisss Senyor que ve el fred!!
Aferradeta i bona tarda.
mai he sigut de trencaclosques, un cop els meus pares em van regalar un de 1500 peces i mai no vaig posar res més que les peces del voltant...
ResponElimina