divendres, 23 de setembre del 2011

Creences errònies

No n'hi ha de veritats absolutes, com va dir Ramón de Campoamor "...nada es verdad ni mentira, todo es según el color del cristal con se mira".


Des que una cruel malaltia va deixar-lo sol, no matina llevat dels dimecres, en què ha de dur el seu net a l'escola. Però hui l'havien citat a les huit per a arreplegar receptes. Quan la jubilació li arribà, li va portar unes quantes línies amb asteriscos a les analítiques.

Tornant del dispensari ha aprofitat per a comprar el pa i el diari. Ha llegit de passada la noticia que parla d'un satèl·lit espatllat que perdent altura anava a caure a terra i que no se sabia ben bé on ho faria. En girar la cantonada del seu carrer, ha vist molta gent córrer cridant i una gran polseguera, que esvaint-se, ha anat deixant veure a poc a poc un munt de ferralla que s'havia incrustat a la teulada de sa casa ja ensorrada. Veient la destrossa, s'ha dit a si mateix: —Tenir colesterol és bo.

9 comentaris:

  1. Molt adequat pel dia d'avui! I molt realista, ara que acabo de veure les notícies on han entrevistat un científic de la Nasa que deia que seria una sort ser a prop d'on caigués per a poder veure l'espectacle. Uf! No sé si era un científic flipat o és que científic i flipat són sinònims... perquè l'altra notícia que he sentit sobre els neutrins aquests de Ginebra... que van a velocitat més gran que la llum també m'ha fet al·lucinar, pel la notícia i pels científics com l'explicaven.

    Espero que no siguis profeta i que no caigui sobre la casa de ningú. Per més que tinguem colesterol, tampoc no cal, eh? Que jo prefereixo seguir tenint colesterol ... i prou!

    Bon cap de setmana Jp!

    ResponElimina
  2. Aquest migdia en parlava amb el meu sogre... Penso que si ens caigués damunt de casa potser ens donarien una bona indemnització... clar que, mentre cobrem... no, no... millor que no caigui a Reus :-P

    Jo no tinc colesterol... què puc fer? :-D

    ResponElimina
  3. Ara mateix acabo d'observar una discussió a crits esfereïdors al costat de casa meva, horrorós, una basarda, es deien de tot i a una veu estremidora.

    Hi ha gent a la que no li cal que els caigui un satèl·lit al cap per a veure que el que els ha caigut és el cel i tots els sants.

    ResponElimina
  4. Hi ha desgràcies sense anunciar que fins i tot són bones per a la salut. Molt bo, i fes que aquest home jugui a la rifa, que li ha de tocar segur.
    :-*

    ResponElimina
  5. Mira dons per sort deu haver caigut a un altre lloc....enfrascada en la feina se m'havia oblidat del tot....colesterol ben mirat jo també en tinc una mica de més...cada dia et superes jpmerch!

    ResponElimina
  6. Ja ho deien els gals, l'única cosa que ens fa por és que ens caigui el cel a sobre. A vegades esta una mica fotut va bé :D

    ResponElimina
  7. L'efecte hagués estat el mateix si els dimecres al matí és quan queda amb el seu equip de petanca, tampoc hagués estat en el lloc dels fets.

    ResponElimina
  8. Ja ho diuen, ja que "no hay mal que por bien no venga"!!

    ResponElimina
  9. Jo també em repeteixo sovint això "no hi mal que per bé no sigui". D'aquesta manera hi ha poques coses que no pugui acceptar. L'edat també fa que ens ho mirem tot des d'una altra perspectiva.
    Em sembla un bon relat.
    Una abraçada.

    ResponElimina