Reduir, reutilitzar, reciclar...

Aquells que tinguen una nina inflable que ja no utilitzen perquè pateixen una disfunció erèctil, que no la llancen al contenidor groc.

A la llei de les 3 erres se li afegeix ara, una quarta erra, reconvertir. Ací en tenim un exemple.

Predicar amb l'exemple

Ahir van començar les sessions al Senat en que es poden fer servir les llengües cooficials. Res a dir. Em sembla molt bé que cadascú s'hi expresse en la seua llengua.

Ara bé. En l'actual situació econòmica en la que els nostres benvolguts dirigents no fan més que retallar despeses per tot arreu, dient-nos que s'ha de reduir el dèficit com siga, no crec oportú afegir al ja gran cost d'una institució que encara no sé per a què serveix, una despesa de 12.000 euros per sessió per a interpretes i pinganillos. Que ja ho sé, que això és la xocolata del lloro. Val. Però em sembla un greuge per a totes aquelles persones que no poden, ja no acabar el mes, sinó ni tan sols començar-lo.

Per tal de predicar amb l'exemple, seria demanar molt de ses senyories que aprengueren aquestes llengües —tan sols en són tres— encara que siga només per entendre-les?

Una altra vegada mirant cap a enrere

Me la van portar el Reis Mags i he començat a llegir-la. És l'última novel·la d'en Ferran Torrent, Bulevard dels Francesos. Com que la història que ens relata se desenvolupa en la meua ciutat i nomena llocs molt coneguts i freqüentats per mi, m'ha passat com amb altres de les seues novel·les, m'ha fet posar el focus dels meus records en l'època de la meua adolescència i joventut, de quan era un estudiant.

No parlaré de la novel·la, la qual m'agrada i a la que no li cal cap comentari meu, sinó de la reflexió que em faig cada vegada que una lectura d'aquestes em fa mirar enrere.

No sóc dels que creuen que qualsevol temps passat fou millor, però no puc evitar sentir una mena d'enyorança sense conèixer-ne exactament el seu origen. Hi ha alguna cosa que teníem abans que ara no en tenim i no estic pensant en la joventut.

Si fa trenta anys ens hagueren dit tots els avanços tècnics, mèdics, socials, etc. que ens proporcionen el "benestar" del que gaudim ara, haguérem pensat que potser un dia aconseguiríem un estat semblant a la felicitat. No ha sigut així, però. Tenim moltes més coses, però moltes més necessitats.

Ja no sabem gaudir d'allò que no costa diners. Una conversa amb un amic,  un passeig amb la persona estimada, abans eren molt plaents per si mateixes, sense necessitar afegir-hi res. Ara les hem d'acompanyar amb anar a tal lloc que preparen uns gintonics molts bons i hi ha molt bon ambient o anirem a sopar a tal altre que és un restaurant amb molt d'encanto. No en parlem del cotxe, mòbil, ordinador, gepeesa, emepetrés, teledeplasma, devedé, blurrai, etc.

Com podríem desprendre'ns de totes aquestes necessitats materials que ens costen tant satisfer i deixar només aquelles, les de les coses senzilles i que tenim al nostre abast?

No sé si he estat encertat en emprar la primera persona del plural o potser hauria d'haver emprat la primera del singular?