El poble sense campanar

Era un xicotet poble de muntanya molt arrelat als costums i tradicions, sobretot a les festeres. Només hi havia quatre cases, l'ajuntament, la posada i una església amb el campanar en runes; un dia es va ensorrar cansat de suportar la desproporcionada campana, esdeviment aquest, molt celebrat per les cabres d'aleshores.

El somni

L'altra nit vaig somniar que havia trobat feina. Era una feina molt fatigosa i de fer moltes hores, però no me'n podia queixar tal i com estava la cosa. Vaig treballar tota la setmana i el dissabte en acabar la jornada, vaig pujar al despatx del cap per cobrar. Justament quan anava a agafar el sobre dels diners, el telèfon sonant em va despertar. Era l'amo de la casa que volia cobrar el lloguer. Quina llàstima que aquest home siga tan impacient.

Asèpsia capital

Des de fora es pot observar tot el procediment a través de la finestra que abasta tot l'ample de l'habitació. Es pot veure les parets de taulells resplendents. En un costat hi ha tots els utensilis i dispositius necessaris ben ordenats i asèptics. Al centre una llitera amb un home estés, el llençol, blanc com la neu sense taques. Tot té una netedat exagerada. L'auxiliar, abans de posar-li la via per on l'administraran els fàrmacs, desinfecta la pell amb molta cura. No hem sentit dir mai que en aquesta penitenciaria cap executat haja agafat una infecció.

Toc de campana

Va morir el campaner i no s'assabentà ningú.

Reformes. Relats Conjunts.

Aquesta és la meua participació en Relats Conjunts

—Què et sembla? A que queda bé.
—Mira, he accedit a posar la banyera al saló per no llevar-te la il·lusió, però això que dius de posar la tassa del vàter al menjador, no ho acabe de vore, què vols que et diga.

Sensibilitat legislativa

El govern d'aquell país presumia d'una llei hipotecària sensible amb els més desfavorits, obligava als bancs a tenir oberta la porta del caixers perquè hi pogueren dormir els desnonats.

Disulpe les molèsties

El governador, després d'escoltar a l'home que el va visitar de matinada i de veure els documents que portava, va despenjar el telèfon i va marcar el número. Calia afanyar-se, ja que només faltaven dos minuts per a les sis. "Per sobrecàrrega de la xarxa, ha estat impossible comunicar amb el número marcat. Torne-ho a intentar passats uns minuts. Preguem disculpe les molèsties ocasionades".

Un juí mediàtic

Havia estat tan llarg com distret, amb molta concurrència a les sessions pel caire mediàtic dels acusats. El jutge llegia la llarga sentència la qual el públic, sense entendre ni una paraula, escoltava amb més impaciència que atenció, esperant que fos condemnatòria, que sempre resulta més morbosa que no pas una d'absolutòria. Eren les tres tocades i alguns dels assistents badallaven. L'olor de la mandarina que algú s'estava pelant va envair tota la sala.

El criminòleg

Què opina Ramírez, pot dir-me alguna cosa? Al comissari del districte d'Exposició la investigació d'aquest assassinat li venia gran. Tot a l'escena del crim eren misteris i interrogants, no hi havia manera de traure'n cap conclusió amb un mínim de lògica. Així que, per primera vegada des que estava al càrrec de la comissaria, va haver de demanar ajuda. El inspector Ramírez estava destinat en la central i era del millor que hi havia en criminologia, un col·lega del comissari li l'havia recomanat i aquest va sol·licitar-lo a la direcció general. Havia estat observant atentament com treballava aquest especialista. No feia proves, ni mesuraments, ni fotografies, ni presa de mostres de res, només mirava i escrivia coses en una llibreteta. El comissari pensava que potser, es guiava per la seua intuïció que devia ser envejable. També pensava en com de bé li vendria tenir un home així a les seues ordres. En sentir la pregunta, en Ramírez va mirar cap al comissari, després cap al cadàver, una altra vegada cap al comissari i, per fi, li va dir: Sap què pense de tot això, senyor comissari?... Que no som ningú, que un dia estàs bé i a l'endemà se t'emporten cap al fossar. 

El mecanisme

Aconseguiren la quadratura del cercle, i aleshores la cosa deixà de rotllar.