Amb els meus millors desitjos de...

...Felicitat i Prosperitat per a(*)

...que no siga res allò de

l'Any Nou 2012!

(*) Correcció de plana feta després del consell de ministres.

Hospitalitat

Quan acabà de parar taula, es canvià de roba per a sopar. Tot i que no va a tornar a tenir ànims per a celebracions des que es va quedar sol, mai no va perdre la seua hospitalitat i atenia gustosament qualsevol que es presentés a casa seua, per inoportú que fos, com aquesta maleïda malenconia que havia vingut de visita sense avisar.

228è joc literari. La sort del pollastre.

En Jesús M. Tibau ens proposa aquest 228è joc literari. Escriure un text basat en la notícia de que un camió carregat de pollastres ha bolcat a Tortosa.

Aquesta és la meua participació:

Després de donar dues voltes de campana a conseqüència de l'accident i superats els primers instants de confusió, vaig veure un pollastre de la mateixa quinta que jo, que era al meu costat, vomitant dacsa i patint un atac d'ansietat. Amb les meues ales li agafí el cap i li diguí:

—Calma't que podia haver estat pitjor si haguérem fet el viatge fa un parell de setmanes, quan tan sol érem uns ous. 

La queixa

La més lletja es queixava —i amb tota la raó, al meu parer— d'haver de ballar sempre amb el més pringat.

Gat escaldat

Li agradava molt rebre regals per nadal. Escrivia cartes als Reis Mags, al Pare Noel i a Santa Claus; donava menjar al Tió, jugava al amic invisible, les estrenes, la panera de la feina... Però en rebre uns vestits, els va rebutjar, ja era gat escaldat.

Fatalitat incompleta

A la porta del banc un cotxe el va atropellar. Camí de l'hospital li van passar la pel·lícula de la seua vida, però estava codificada i no hi va poder veure res. Una vegada més, no havia arribat a temps de pagar el Canal+ abans de que li tallessen l'abonament. Això li va salvar la vida.

Normativa municipal

Es prenia tan seriosament la normativa el municipal d'aquell betlem que fins i tot, va arribar a multar el caganer per deposar a un espai públic.


Molt Bon Nadal a tothom!

Versatilitat

Laurence J. Peter va formular l'anomenat principi de Peter que diu "En una organització les persones que realitzen bé el seu treball són promocionades a llocs de major responsabilitat una vegada i una altra fins que arriben al seu nivell d'incompetència". Doncs l'home de qui vull parlar era el més apreciat pels amos de l'empresa per la seua versatilitat, podia substituir qualsevol company, ja que era incompetent en tot i la seua incompetència fregava la perfecció.

Voluntariat d'acolliment

ANUNCIS PER PARAULES
Família voluntaria acolliria pernil per a passar les festes de Nadal en companyia. Es disposa de perniler a estrenar.

Protecció per desocupació

La política social d'aquell país era envejable. Tot aturat gaudia de protecció econòmica de per vida, però com que la quantia d'aquesta era molt xicoteta i no donava ni per a menjar, el beneficiari moria de fam en menys de tres mesos. Havien inventat el subsidi vitalici sostenible.

Diari d'un ministrable

Dimarts, 20-12-2011

...ja veurem demà, tinc uns nervis...

Dimecres, 21-12-2011

...tant se val. Ja veurem demà, enguany tinc un pressentiment...

Dijous, 22-12-2011

...tant se val. El més important és que tinc salut.

Inoportunitat

Apareixia a totes les travesses que feien els analistes més avisats. Haguera suposat posar-li la cirereta a una carrera política envejable. Però la seua BlackBerry no va estar a l'alçada, feia uns dies que la carrega de la bateria no li durava el dia sencer.

L'edat madura

Mai no li agradava veure's a les seues fotos d'anys enrere, s'hi veia lleig, fins i tot, ridícul. Un dia en veure-les, de sobte s'hi va agradar molt. Havia esdevingut un home madur.


N. de l'a. - Aquest microconte ha estat inspirat pel post d'en Tibau "Nanoconte de les 7 diferències" a tens un racó dalt del món. 

El portàs. Relats Conjunts.

Aquesta és la meua participació a la proposta de Relats Conjunts.

—Collons! Quin portàs als nassos m'ha fotut el veí! Si jo només volia que em convidara a sopar per poder veure el partit.

Un home baralladís

—L'any que ve no pense anar-hi. —Pensava mentre tornava a casa.
El dinar nadalenc de l'empresa havia acabat com el ball de Torrent. Tots els anys passava el mateix, començava bé i a mesura de que l'alcohol anava fent la seua feina, les veritats començaven a aflorar i la cosa s'anava torçant fins a acabar en una bona baralla. Sempre s'hi veia implicat, però mai no reconeixia que una gran part de la culpa n'era seua, més que res perquè l'únic assistent a aquest dinar anual era ell.

Refranyer

Si la teua estàtua de cera traslladaran,

els Reis, enguany, carbó et portaran.

—Mira, a mi això se me'n fot. Que no sabeu que a

Washington ve Santa Claus?

El pitjor moment

Quan la seua dona l'abandonà, pensà que aquell era el pitjor moment de la seua vida, però s'equivocava, encara no s'havia adonat de que tota la roba estava per planxar.

Un veí molt pesat

Mira que era pesat aquell veí, que li demanaves l'hora i et donava el dia sencer.

El xarrador

Li digueren que callat estava més guapo i aconseguiren que callara, però només quan anaven a fer-li alguna foto.

225è joc literari. L'estofat.

Aquesta és la meua participació al 225è joc literari proposat per Jesús M. Tibau.

—Aquest calcer no val res.

—Sempre estàs igual. Faré alguna cosa que t'agrade?

—Sí que en fas, però a l'estofat de bota no li has trobat el punt. El que feia ma mare sí que era bo. La bota es desfeia a la boca, i aquell gustet a cuir tan fi... i la sola no duia claus com aquesta, anava cosida amb corda natural.

—Clar... però és que, ta mare el feia amb calcer d'ací que és molt bo. Però ara no és temporada de botes. Ara s'ha de fer amb les que porten de la Xina, que diuen que són iguals, però a mi no m'enganyen, no hi tenen res a veure. Són més barates, però no se sap ni de què estan fetes.

—Doncs sí, ves a saber el que ens estem prenent. I què has dit que hi ha per a després? 

Productes de proximitat

Quan li digueren que calia consumir productes de proximitat, s'ho va prendre molt seriosament. Li regalaren per nadal una llauna de caviar, i la va rebutjar perquè era iranià.

Un home discret

Era un veí extremadament discret. Tan és així, que no ens assabentarem de que vivia fins que va morir.

Mal ambient

Hi havia un ambient de treball tan roí en l'empresa, i es duien tan malament els companys, que enguany en comptes de a l'amic, jugarien al filldeputa invisible.

Força de voluntat

Patia un excés de colesterol, però també patia un excés de força de voluntat. Aconseguí evitar els accidents cardiovasculars, però es morí de gana en el seu afany. 

Sensibilitat

Si mai te salta una llàgrima mentre estàs cagant, no vol dir que t'hages tornat més sensible, sinó que hauràs de menjar més fruita.

N. de l'a. - Aquesta reflexió ve inspirada pel post d'en Josep, "Procés lacrimal" a Descans: el blog d'un home que descansa.

Casualitat

Per una d'aquelles casualitats de la vida va perdre el seu millor amic el mateix dia que la dona l'abandonà.

Mesures de seguretat

Hagueren d'intervenir-lo perquè era un banc molt mal gestionat. L'auditoria revelava un greu defecte en les mesures de seguretat, ja que els bolígrafs per a signar els clients, els tenien sense lligar.

Desastre ecològic

Al desembre de 2011 es va produir un augment sobtat de la població de la preuada gamba roja de Dénia que va posar en perill l'ecosistema de la Marina Alta. Tot i que mai s'arribà a conéixer els motius d'aquella veritable plaga de gambes, se sospita que fou la imposició d'un límit de 20 euros per als dinars dels alts càrrecs de la Generalitat Valenciana, la causa d'aquell desastre ecològic.

Gent de possibles

Sempre havia gaudit d'un gran poder adquisitiu, només caminava per carrers de peatge.

N. de l'a. - Aquesta vegada l'inspiració m'ha vingut de l'Administració de l'Estat, entossudida en que paguem les coses dues vegades.

Tornar a casa

Es tardà tant a vendre's aquell obsolet GPS per a cotxe, que quan li donaves l'ordre de "Tornar a casa" et duia a El Corte Inglés.


N. de l'a. - Tot i que l'SGAE ja no em fa por, he de dir que aquest microconte ha estat inspirat en el post de l'Alyebard, Tots els camins porten a Roma.

Requisits administratius

L'ajuntament li va enderrocar l'ampliació de la xabola per no haver-ne sol·licitat la llicència d'obres.


— ¡Váaargame! Lo payo con lo papele.

Insuficiència verbal

Quan el jutge el va empresonar per un delicte del qual ell era la víctima, es va adonar de que la seua dona tenia raó cada vegada que li deia:

—És que no t'expliques béee, Manooolo!

Alguna cosa està canviant

Els col·laboradors del programa El gato al agua de Intereconomía TV, cansats de que se'ls acuse de ser crítics només amb el govern, han pres la decisió de canviar la seua línia editorial. A partir d'ara només criticaran a l'oposició.


El programa nou Debat de C9, també s'apunta al carro.

—Estos de Canal 9 son

culo veo culo quiero.

Una dona amb molt de caràcter

—No sé qué le pasa... pensaba que la minipimer le haría ilusión.

La presència. Relats conjunts (II).

Un altra participació a la proposta de Relats Conjunts.

Tardor, Giuseppe Arcimboldo, 1573

Va arribar trontollant i amb la boca seca i rasposa com un sac, el sopar nadalenc de l'empresa ja li estava passant el compte. Va pensar que un suc de taronja fresquet li aniria bé. Obrí la porta de la nevera i la tancà ràpidament, al mateix temps que la seua dona entrava a la cuina.

—Quines hores són aquestes!

—Ssssh... calla! No t'espantes carinyo, però crec que dins la nevera hi ha algú.

N. de l'a. - Aquesta segona participació ha estat inspirada en els relats de la Carme i de l'Alyebard.

Resultats electorals. Primeres valoracions.

Tot i que encara no han passat ni 24 hores des de que es donaren a conéixer els resultats de les eleccions, en la meua condició d'analista polític faré una primera valoració. Són conclusions provisionals que poden patir lleugers ajustos, una vegada puga contrastar totes les dades. Fet l'aclariment i corrent el risc d'equivocar-me, em llance a la piscina i faig la meua reflexió. No ho sé, però potser s'han equivocat de candidat, perquè l'Esperanza Aguirre té més gràcia que en Rajoy per a botar a la balconada. 

20-N, un diumenge com un altre

Tot i ser diumenge es llevà d'hora, volia expremer bé tot el temps d'un dia dels pocs en que el creixement de la cosina s'atura. Després de l'endreçament quotidià, va eixir al carrer. Volia aprofitar la treva que li donava la pluja per anar-hi. Pensava que a primera hora tot aniria molt més ràpid, pero arribant-hi, ja va veure una filera de gent a la porta. En el fons no ens diferenciem molt uns dels altres —ho diuen les últimes enquestes publicades— i més gent havia pensat el mateix que ell. Podia haver tornat a casa per no fer cua, però ja que hi era, va decidir quedar-se, deprés esmorzaria més a gust, va pensar. Una vegada dins, va fer una ullada a tot el que, ben exposat a la vista de tothom, es podia triar, tot i que ell ja portava l'elecció feta des de casa. El cos li demanava altres coses, però l'actual estat de l'economia exigia la conveniència dels nostres actes. Quan només restaven dues persones al davant, en un acte instintiu per guanyar temps, va traure la cartera. Per fi havia arribat el seu torn, es trobava front la senyoreta que li preguntava:

—Bon dia. Què li pose?

—Hola bonica! Posa-me'n tres de pagés, dos d'integrals i quatre pastissos de moniato.

Esperança

M'agüelo ens contava un fet que tot i ser irreal, com tants altres havia ocorregut al seu poble. Parlava d'un pare que havia enviat al seu fill a estudiar música a Madrid, perquè li feia molta il·lusió tenir un fill pianista. Després d'una bona temporada d'estudi, el fill va escriure al pare per dir-li que tornaria al poble perquè ja s'havia convertit en un bon concertista. El pare molt il·lusionat amb la tornada del virtuós fill, li va comprar un piano, va organitzar un concert al teatre del poble i va convidar tots els veïns a assistir-hi. El fill davant tota la gent que restava expectant per a gaudir d'un bon concert, comença a donar voltes al voltant del piano, acatxant-se de tant en tant i mirant-lo com si buscara alguna cosa. El pare, veient el que estava fent el fill, va témer que el piano no li fora prou bo. Aleshores li va preguntar:

—Què passa fill, que no t'agrada el piano?

El fill dubitatiu li va respondre:

—No és això pare, el piano és molt bonic, però és que no li trobe la maneta.

Diumenge es produirà un canvi de govern, tan necessari com indesitjat pel que suposa d'inici d'una època de retallades encara més dures que significaran un retrocés en el nostre actual estat del malestar benestar. Només hem d'esperar que el nou president del govern, quan s'assega al seu despatx per començar la seua delicada tasca, i davant tota la nostra esperança, sàpiga el que ha de fer i no comence a donar voltes al piano del país diga:

—El país és molt bonic, però no li trobe la maneta.


Reedició a les 8 h. de 19-11-2011

P.D. - Com que crec que no he sabut explicar el que volia dir, a la vista dels comentaris, he reeditat aquest post per afegir una foto de l'"instrument músical" que en realitat havia aprés a tocar el protagonista de la història. El meu avi feia servir aquest conte, per donar-nos a entendre la importància de no decebre a qui havia posat grans expectatives en nosaltres, malbaratant tot l'esforç que això li suposava.

Tardor. Relats conjunts.

Aquesta és la meua participació a la proposta de Relats Conjunts.

Tardor, Giuseppe Arcimboldo, 1573

Quan les malalties cardiovasculars van esdevenir la primera causa de mort entre els natius d'aquella tribu de Papua Nova Guinea, el seu fetiller va decidir que havia arribat l'hora de canviar-los els molt arrelats hàbits alimentaris. Va ser aleshores que l'empresa Fruitasana aprofità per introduir-se al mercat papú amb el seu producte estrela, la Careta Biofruits, com a alternativa vegetariana al canibalisme.

Com que la recol·lecció de bolets no havia estat abundant aquella tardor, no n'havien destriat els suspitosos amb molta meticulositat. Qui anava a dir que l'absència de pluges a la fi de l'estiu a la Serra Mariola, seria l'embrió de l'extinció fulminant de la llunyana tribu dels korowai.

Estat crític

Era tan crític l'estat del malalt, que hagué de ser operat per un equip de tecnòcrates.

Política/Economia

Desvetllat el programa ocult del PP

Jpmerch. València. 16-11-11

Fonts properes al PP han desvetllat a aquest mitjà, part del seu programa ocult. Segons aquestes fonts, el govern entrant es caracteritzarà per ser un govern molt auster. Com a primera mesura d'austeritat, als nous ministres, en comptes de cartera els donaran una carpeta. Algunes informacions apunten fins i tot, a que les comprarien en els xinos, tot i que això encara està per confirmar.

Economia

Pessimisme als mercats
Jpmerch. València. 15-11-11

Jornada de pànic a totes les borses del planeta arran la publicació de les fotos de Terelu a Interviu. La prima de risc espanyola va fregar els 450 punts bàsics. Un analista de mercats diu que "això és un indicador de que el país no va pel bon camí". La protagonista s'excusa "aquest mes tinc l'assegurança del cotxe i amb el sou de xafardera no m'arriba".

Repesca

Va obtenir un resultat tan baix a les eleccions que li van fer repetir la campanya.

La cosa encara no està decidida

Les enquestes segueixen insistint en que el PP guanyarà les eleccions i ho farà d'una manera aclaparadora. Rubalcaba va dir ahir que encara queda una setmana, que és molt de temps i que tot pot canviar. Per una vegada he donar-li la raó, perquè jo, que ja tenia decidit el meu vot, m'ha fet canviar d'opinió la falca que he escoltat aquest matí per la radio i que penge a continuació:

i aquest canvi d'intenció de vot es pot donar en tots aquells —i sé que són molts— que com a mi, no ens importa un carall l'educació, la sanitat, l'atur, la prosperitat d'un país, etc., perquè l'únic que volem és que totes les dones estiguen estupendes.

P.D. Senyors polítics, ja que hem de pagar-los de totes les maneres, per què no ens estalvien aquests insults?

11/11/11

—Vaig a veure si ens ha tocat res—va dir instintivament, en escoltar el resultat per la radio i tot alçant-se de la taula.

En obrir la cartera va reconéixer el bitllet de vint euros sense canviar.

—No me'n queda cap—li digué la vespra, el venedor de l'ONCE—. Els tinc tots venuts des d'ahir.

Semblava que molta gent havia volgut participar en aquest sorteig extraordinari, com a una solució definitiva i duradora a la crisi. 

—Hi ha hagut sort, carinyo?—li preguntava la seua dona des de la cuina.

Mentre tancava la cartera i la guardaba a la butxaca de la jaqueta, entre dents i amb un mig somriure, li va respondre:

—Sí. Aquesta vegada sí.

Els neguits d'un primer ministre

Era clar que això, jo ho feia per amor al meu país. Acceptar el càrrec de primer ministre en aquestes circumstàncies tan difícils no era un plat del gust de ningú. Però la pàtria em necessitava i jo no anava a negar-li la meua ajuda desinteressada. Per això quan m'ho van proposar, sense dubtar vaig dir que sí. No hi havia temps a perdre, ràpidament juraria el càrrec i tot seguit em posaria a treballar i em deixaria la pell en tan noble tasca. Només hi havia un parell de qüestions que em neguitejaven i em llevaven la son, la primera era, quants diners guanya un primer ministre grec? i la segona, al final dilluns es fa pont o no?

Problemes amb l'euro

Era un home realment ceballot per a les matemàtiques, quasi deu anys amb l'euro i encara no li eixien els comptes.

Nova incorporació al diccionari

furtangarí m. DER. PEN. Marit de infanta a qui la fiscalia investiga per organitzar una trama que té com a finalitat apropiar-se dels diners públics.

Economia/Ocupació

Els EROs arriben a la sanitat

Jpmerch. València. 7-8-12

Nou mesos després del cèlebre debat Rajoy-Rubalcaba, moltes maternitats s'han vist obligades a presentar expedients de regulació d'ocupació per falta de feina. Prestigiosos sociòlegs de tot el país estudien el fenomen.

Pla renove

Li havien parlat d'uns d'última tecnologia, que eren molt lleugers, que tenien una gran capacitat, un disseny modern i que eren molt còmodes de manejar. Li havien dit també, que els trobaria a un nou Carrefour que havien obert als afores feia poc. Només li calia aconseguir una moneda de cinquanta cèntims i anar-hi. Per fi podria canviar el vell carro rovellat de rodes espatllades on duia els quatre trastos que la vida no havia aconseguit llevar-li.

Un moment delicat

Ho estava esperant des de fa uns dies, la meua sagacitat ja m'ho havia anunciat, però quan es presentà el moment, he de reconéixer que em va sobtar, perquè ho va fer d'una manera violenta i desconsiderada. S'havia acabat l'últim rotllo de paper i quan més en necessitava.

Programa electoral

El Partit Popular incompleix la llei electoral i donant per fet que guanyarà les eleccions, comença a desenvolupar el seu programa un dia abans del principi de la campanya. Segons les paraules d'un dels responsables d'organització: "...tenim molta feina per davant per a aixecar el país i cal anar avançant el que puguem".

Hui, "Aigua per a tots".

El forat

Quan es despertà, el forat encara hi era.

Aquesta és una versió del conte d'Agusto Monterroso, que m'ha inspirat el locutor de radio donant les notícies económiques aquest matí quan m'he llevat. L'autor de "El dinosaurio" explicava que les interpretacions del seu conte havien sigut infinites com l'univers. Aquesta versió que faig, crec que només admet una interpretació: La cosa està molt malament i va per a llarg.

No penseu que he perdut el sentit de l'humor, però és que per més voltes que li done al assumpte, no li veig la gràcia per cap costat.

No se n'havien adonat

Els habitants del planeta blau vivien de manera sostenible, compartint equitativament i justa, els recursos de què disposaven, respectant la natura i en perfecte equilibri amb ella. Però en nàixer l'habitant 7.000 milions, de sobte, el planeta va semblar superpoblat, la forma de vida insostenible, els recursos escassos i l'equilibri amb la naturalesa trencat.

Segons l'últim sondeig de l'EPA la taxa d'atur al tercer trimestre de 2011 ha descendit

Mai deixes que la realitat t'espatlle un bon titular.


Aquest titular que tinc preparat des de ja fa uns quants trimestres i al qual l'he anat canviant la data, ja no puc estar-me d'utilitzar-lo per la por que em fa no poder traure'l mai.

Aprofiteu l'ocasió

Arran la cimera econòmica europea de dimecres, ens han dit que els bancs espanyols necessiten ingressar 26.000 milions d'euros per tal de recapitalitzar-se. En sentir això, la primera cosa que he fet és canviar la cartera de lloc, a una butxaca més segura, que la del darrere no m'ho sembla prou, te la lleven i no te n'adones. Però després d'escoltar una conversa interceptada per un telèfon que hem punxat, estic més tranquil perquè ja sé d'on trauran els diners que necessiten. Nosaltres l'únic que hem de fer és aprofitar-nos-en.

—Diga'm.
—Hola bon dia. És vosté Rafel Quevà Apagar.
—Sí sóc jo. Qui és?
—Sóc Ginés Pavilat, el director de la sucursal de Caixafurt, on vosté té el compte.
—Diga'm. Què volia?
—Només saludar-li i agrair-li la confiança dipositada en nosaltres durant tots aquests anys. I aprofitant l'ocasió, permeta'm que li informe d'una oferta especial per als nostres millors clients, com vosté, per agrair-los la seua fidelitat. Em pot atendre uns minuts?
—Sí, diga'm de què es tracta?
—Mire com li he dit, és una oferta especial. Caixafurt li ofereix la possibilitat d'aconseguir una vaixella de disseny, composta de sis plats exclusius que li donaran a la seua taula un toc de distinció. I el millor de tot és que no haurà de pagar res per adquirir-la.
—I què he de fer?
—Només per fer un dipòsit de sis mil euros a termini fix de cinc anys, la vaixella és seua. Pense que és una ocasió que no pot deixar escapar, perquè no li cobrarem comissions ni d'obertura ni d'estudi. Al finalitzar el termini podrà recuperar els seus diners íntegrament menys una quantitat legal del 3% anual per a cobrir les fluctuacions del mercat d'especulació financera i depreciació de la moneda, i el 1,5% de l'import de l'assegurança contra la volatilitat dels dipòsits, que es paga d'una sola vegada. És una assegurança que li cobreix contra la malversació de fons i l'apropiació indeguda per part del banc. Si això passara, vosté recuperaria el 50% del dipòsit després de deduir el factor de fluctuació, la prima de l'assegurança i la comissió del 5% per contingència sobrevinguda no esperada. D'aquesta manera, vosté durant cinc anys no s'ha de preocupar pels seus diners, ja que el banc s'encarregarà de tot el minvament dinerari gratuïtament. Com pot veure, és una bona manera d'aconseguir un regal sense gastar els seus estalvis. L'únic és que haurà de declarar-lo en l'IRPF com a ingressos extraordinaris percebuts en espècie. Què li sembla?
—Molt bé, m'ha convençut.
—Té algun dubte que vol que li aclarisca?
—Només en tinc un. De quin color ha dit que són els plats? És que m'agradaria que feren joc amb les estovalles que em van regalar també per fer desaparéixer uns estalvis que tenia fa uns anys.

Tinc veïns puteros (i jo no ho sabia)

Ahir mentre esmorzava el meu entrepanet de bacallà amb tomata, vaig llegir el següent titular "Los españoles son los europeos más puteros y que más frecuentan los servicios de prostitutas". Conclusió a la que havia arribat un estudi del qual no comentaré res i que deia que el 39% dels espanyols utilitzen aquests serveis.

Deixant d'una banda les qüestions de identitat nacional, no puc estar-me de fer la següent anàlisi. Si a la meua comunitat som 14 veïns, vol dir que 5,46 veïns se'n van de putes, o el que és el mateix, cinc ho fan habitualment i un de tant en tant, qui ho anava a dir. No cal dir que entre ells no estic jo que, com tothom sap, no tinc diners.

Ara bé, com que de vegades i amb temes d'aquests cridaners sóc molt tafaner, he d'esbrinar quins són els veïns puteros, per la qual cosa he establert un pla. Quan coincidisca amb algú al ascensor o per l'escala i em parle de l'oratge, jo li faré un somriuret com dient, —si sé el que fas... no cal que et faces el despistat. Sé que al final confessaran.

La rutina

No he pogut resistir-me a fer una altra participació al joc de  Tu mateix llibres.

Com feia cada matí en March des que treballava a la plataforma, en sentir la campana donant les huit, escurà la bromera de la tassa, tragué la agenda d'espiral que duia a la butxaca i començà la caminada rutinària per totes, columna avall, les tasques programades per al dia.

Salut de ferro

L'home de qui et vaig parlar, gaudia d'una envejable salut a prova dels hospitals millor dotats, fins i tot va sobreviure a quatre mesos d'estada a La Fe.




Aquest microconte està dedicat al meu sogre que es recupera poc a poc, malgrat les errades en el diagnòstic i en els tractaments, la desídia del personal —llevat d'excepcions d'agrair— i les retallades.


N. de l'a. - Després dels comentaris de fanal blau i Alyebard, he canviat la versió del conte per endolcir-lo una mica.

Comprar barat

Aquesta és la meua participació al joc de  Tu mateix llibres.

—Me cague en la crisi! Ja sabia jo que la idea d'en March de comprar la galera en un xino ens portaria problemes. Nadeu o només veureu algues!


(He hagut de fer-li uns canvis a la primera versió per fer que complira les normes de les quals no m'havia assabentat ben bé.)

Vida sana

En complir els 40, va començar a dur una vida sana molt rigorosa, des d'aleshores només fumava tabac de cultiu ecològic.

Més retallades

Dures retallades arribaren també al Parlament Espanyol, tan és així que que no els quedà més remei que prescindir de l'oposició.

Ja m'he fet gran, n'he complert 100

Tot i que els números no són espectaculars en aquestes 100 primeres entrades, 4803 visites, 928 comentaris i 42 seguidors; en trac un balanç molt positiu gràcies a la companyia que m'hi heu fet.

Espere no haver desentonat massa, no haver ofés ningú i sobretot haver-vos distret.

Moltes gràcies!

Temps moderns. Relats Conjunts.

Aquesta és la meua aportació per a Relats Conjunts.

Fotograma de la pel·lícula Temps moderns de Charles Chaplin, 1936.

Sempre va ser una mica servil i per què no dir-ho, bastant curtet, però quan l'amo de la fàbrica els va reunir per dir-los que s'apropaven temps moderns als que calia que  tothom s'implicara més en l'empresa formant part plegats del seu engranatge, ningú no podia saber el que faria aquest beneit que deixa vídua i dos fills.

Una mostra de poder

No m'agrada mostrar-me autoritari, però hi ha vegades en què no veig una altra manera de resoldre un conflicte d'interessos, sobre tot quan sóc jo el que més interessos hi té.

Tot ha començat quan he obert la nevera per agafar una cervesa i en adonar-me de que no estava fresca, o no com a mi m'agrada, li he preguntat per què s'havia canviat de lloc. Si jo l'havia deixada a la part baixa, que és on més fred fa, per què l'havia trobada a la part de d'alt. Amb aquesta xuleria que tenen les cerveses, m'ha contestat que ella es posa on li dóna la gana. En sentir això la resta de productes que hi havia, amb començat tot un seguit de reivindicacions i protestes. Que si a la carn no li agrada estar al costat del peix perquè diu que fa pudor. Uns iogurts caducats, que si no saben perquè els compre si després no me'ls prenc. Un tros de formatge florit m'ha dit que deuria haver-lo embolicat amb paper de plata. Que si uns plàtans tenen la corfa negra per ficar-los dins de la nevera. La lletuga no està conforme en que cada vegada la pose a un lloc diferent, on no vulga estar la resta. Que què fan unes prunes pudentes al calaix de la fruita, que van a contagiar la resta de fruites. Però això què vol dir? Ací mane jo!

Bé, he hagut de buscar una solució política al conflicte i atendre algunes de les reivindicacions en uns casos i fer servir la força en uns altres, a més, calia evitar l'efecte contagi estenent-se les protestes al rebost i al armari del plats. També he hagut de dissoldre un aplec de una paella i una cassola indignades que ja duien uns quants dies acampades a la pica.

Ho he aconseguit. De nou, la llei i l'ordre regnen a la meua cuina.

La fatalitat d'una imprevisió

—Home, quina sorpresa! Passe... passe! Li abelleix un got d'orxata?—A l'home gros li va estranyar la cordialitat amb què va ser rebut, no habitual amb ell, donat el motiu de les seues visites. Però la paraula orxata provocava al seu cervell, una reacció bioquímica capaç de neutralitzar qualsevol recel que li poguera sorgir sobre una finalitat disculpatòria de la invitació. L'Andreu era un home de mitjana edat que no havia aconseguit amagar-se a la crisi, i aquesta l'havia enxampat en forma de deutes que l'escanyaven en haver perdut la feina. La mala qualificació que li atorgava el responsable de riscos del seu banc, era la causa d'haver conegut aquest usurer de 120 quilos a qui li havia demanat un préstec que anava tornant poc a poc, amb uns interessos abusius, tots els primers divendres de mes.

Cap problema per gran que fos no amoïnava mai l'Andreu. Sempre veia la botella mig plena i afrontava amb valentia i alguna vegada amb molta imaginació, qualsevol "contratemps", com deia ell. En aquesta ocasió havia dissenyat un pla, que resoldria permanentment el deute amb el seu prestamista i temporalment la gana que patia.

Dies més tard, ingressat d'urgència per una intoxicació alimentària que li costaria la vida, pensava:


—com anava a imaginar-me que la carn d'usurer fos tan verinosa?

Unes professions de futur

En el meu afany de tirar-li una maneta al govern en l'assumpte de l'atur he estat fent una anàlisi de la situació del mercat del treball, centrant-me en esbrinar quines ocupacions seran les que tindran més demanda.

Després d'una profunda reflexió he arribat a la conclusió de que les professions que, a mig i curt termini, van a tenir més eixida són:

Rescatador de bancs. Fonamental saber com furtar-li els diners al contribuent sense que se n'adone.

Prometedor per a campanya electoral. Imprescindible tenir poca memòria. S'estan oferint contractes temporals a prova de mes i mig que amb una mica de sort es renoven per quatre anys. No es requereix cap capacitació.

Retallador de despesa pública. No es requereix ni titulació ni vergonya.

Qualificador de risc financer. Ajudant d'especulador. Titulació de malparit grau mitjà o superior.

Qui paga descansa

Hui he vingut molt cansat de la feina. Ha estat una jornada molt llarga. Sort que he entrat a veure el compte del banc i he vist que la benvolguda Rita ja m'ha passat el rebut del impost de circulació del cotxe, el termini del qual finalitza el 30 d'octubre. No sé si l'emprenyament ha fet fora la sensació de cansament o és que és veritat allò de que qui paga descansa. Gràcies Rita, però la propera vegada no et preocupes per mi, ja descansaré esclafant-me al sofà.

Nova pujada de comissions bancàries

Havia pagat tants diners en comisions, que el van condemnar per intent de corrupció d'un banc.

No espanteu els animalets

Mai no et gitaràs sense alguna cosa més que sabràs. Hui he entés per què els gossos i supose que també les gosses fan les seues necessitats pertot arreu. És perquè s'espanten.

Anava aquest matí pel carrer i per davant de mi anava una dona amb un gosset, d'eixos de butxaca. De sobte el gos s'atura i começa a fer caca. Ha fet una caguerada de què no donaré detalls per no ferir sensibilitats, però us en diré que era d'aquelles que no duen molt de temps a l'intestí. La dona, en un intent de justificació, li ha dit al gosset, —Ves, te han dado un susto y te has cagado.

Per això us demane: No espanteu els animalets, ells mai ho farien.

—Mariano, no pongas esa cara que jo también me he asustado.

(Actualització de l'entrada per afegir-hi la il·lustració, perquè ahir se me'n va anar sense ella.)

Si me queréis...

Quan Lolita, la filla de Lola Flores es va casar, la gent es va aplegar massivament a l'església on s'anava a celebrar la cerimònia per tal de no perdre's l'esdeveniment. Davant d'aquella imprevisió que amenaçava amb deslluir la boda, i incapaç de controlar la situació, la genial Lola va fer una petició al públic present, que es va fer famosa, "Si me queréis irse".

Ahir es van conéixer les xifres de l'atur, les quals sumen 96.000 aturats més. L'explicació que dóna el govern d'aquesta pujada són, la fi de la temporada turística, les retallades de les autonomies i la incorporació a les llistes de joves que s'incorporen al mercat laboral, entre d'altres. El mateix govern reconeix que no sap que fer per reduir aquestes tossudes xifres. Jo des d'ací, volia suggerir-li, sense llevar-li serietat al drama que suposa per als aturats en particular, i per a la societat en general, que seguint l'exemple de Lola Flores provara a reduir la xifra d'aturats amb un "Si me queréis no apuntarse".

Model de referència

Els serveis sanitaris del país havien arribat a ser el model de referència a imitar, gràcies a la acurada gestió dels seus dirigents, els quals amb molt d'esforç i dedicació, havien aconseguit el seu objectiu prioritari, tenir la llista d'espera més llarga de tots els països de la contornada.

Dilluns

Aquell dilluns de tardor, l'Òscar es va llevar amb l'ànim tan girat que duia les xancletes amb els peus bescanviats.

Torna l'home

Hui m'he llevat de molt bon humor. He estat analitzant l'actualitat, com faig sempre quan sona el despertador, i com sempre durant cinc minuts, o dèu, depenent de la complexitat de la anàlisi, i he arribat a la conclusió de que ara que creia que ja estava caducat, torne a estar en l'ona quant a estètica es refereix. Però no perquè haja passat pel quiròfan o m'haja apuntat al gimnàs. És pel canvi sociològic que s'acaba de produir. Darrere han quedat les tauletes de xocolata i les esquenes sense pels.

Panxes com aquesta

i celles com aquestes

ja no estan de moda.

El que es durà, d'ara en davant és això

o, tot i que més difícil, això

 Torna l'home!

—M'havia fet la il·lusió de ser ministre, però com que

sóc tan guapo...

Comiat d'empresa

No, no us alarmeu que no han acomiadat ningú —almenys que jo sapiga—. El que vull contar és que hui, hi ha hagut un dinar d'empresa per a acomiadar la legislatura. S'han aplegat el rei i els presidents del Govern, del Congrés i del Senat al despatx de Bono i com que les coses estan molt malament, s'han fotut un menú del dia per a quatre persones que han demanat al restaurant xinés de la cantonada. Amanida de llamàntol amb tàrtar d'alvocat, rèmol amb verdures, fruita preparada amb sorbet de poma verda, beguda, café i IVA inclosos.

Han coincidit tots quatre en que per damunt dels interessos dels partits està l'interés d'Espanya i dels espanyols. També han coincidit en que aquest dinarot el pagaren els espanyols, ja que són els més interessats.

Ja sé que això és la xocolata del lloro, així que hi podeu dir-me demagog si voleu. Per cert, l'amanida de llamàntol amb tàrtar d'alvocat deu estar boníssima. Mira!, ara m'ha vingut la gana, vaig a fer-me un entrepà de tonyina que és la cosa més semblant que tinc al llamàntol.

—Venga Bono, mira a la cámara que nos hagan la foto.

—Majejtad, ej que alquien ha pisado un chiclé.

(Foto EFE)

Nova tisorada (o estisorada)

Li van retallar tant el sou que la nòmina li eixia a pagar.

Aquest retallat microconte ha estat inspirat en la punyetera actualitat i en l'apunt de l'Assumpta Homenatge a les estisores. 

Creences errònies

No n'hi ha de veritats absolutes, com va dir Ramón de Campoamor "...nada es verdad ni mentira, todo es según el color del cristal con se mira".


Des que una cruel malaltia va deixar-lo sol, no matina llevat dels dimecres, en què ha de dur el seu net a l'escola. Però hui l'havien citat a les huit per a arreplegar receptes. Quan la jubilació li arribà, li va portar unes quantes línies amb asteriscos a les analítiques.

Tornant del dispensari ha aprofitat per a comprar el pa i el diari. Ha llegit de passada la noticia que parla d'un satèl·lit espatllat que perdent altura anava a caure a terra i que no se sabia ben bé on ho faria. En girar la cantonada del seu carrer, ha vist molta gent córrer cridant i una gran polseguera, que esvaint-se, ha anat deixant veure a poc a poc un munt de ferralla que s'havia incrustat a la teulada de sa casa ja ensorrada. Veient la destrossa, s'ha dit a si mateix: —Tenir colesterol és bo.

Malson

Palau de la Moncloa matinada del 20 N...


—No! No, per favor! A mi no!
—Desperta José Luis! Desperta! És només un malson. Calma't!
—Ai!, que malament ho he passat. He somiat que venia el Butoni i se m'enduia.

Igualtat

—L'IBEX ha tornat a baixar. No guanyem per a disgustos.

—Doncs espera, que ara diuen que ens van a apujar els impostos, però només a nosaltres, a qui tenim grans fortunes.

—Però això no és anticonstitucional? Segons el article 14, tots som iguals davant la llei. No ens poden discriminar als rics per ser rics.

—I després es queixen els pobres. On anirem a parar?

Publicitat enganyosa

Tot just havien deixat la platja. La pudor de suor i gasolina, l'onatge i l'esgotament eren tan forts que van començar a vomitar. Potser la terra de la bona sort era més inabastable del que els van dir.

Tant de bo. Relats Conjunts.

Aquesta és la meua aportació per a Relats Conjunts.

Era diumenge i volia començar la sembra a sendemà. Havíem tingut uns dies de fortes pluges i no la podíem ajornar més. Li vaig demanar que m'acompanyés, havia estat uns dies refredat i no em trobava amb massa forces per a carregar a soles els sacs de llavors al carro. Al poble, ell va veure aquell maleït cartell. Tant de bo no hagués plogut tant. Tant de bo no m'hagués refredat. Aviat en farà cinc anys. Un pare no deuria sobreviure a un fill.