Carències

L'última operació policial d'aquell país, duta a terme en la lluita contra la corrupció, va fer palesa la falta de recursos de les institucions de l'estat. Molts dels detinguts, hagueren de passar la nit als passadissos d'una comissaria. No hi havia calabossos per a tots. 

Descobert cas d'incorrupció

Segons l'informe policial al qual ha tingut accés aquest bloc, l'alcalde de Benfotuts podia no estar implicat en cap cas de corrupció. Persones pròximes a l'edil dubten de la veracitat d'aquest informe, assegurant que es tracta d'una maniobra de l'oposició per a desprestigiar-lo. L'alcalde diu que no deixarà el càrrec fins que hi haja una sentència que el declare innocent.

El grup encarregat de la investigació, veu clars indicis de que l'alcalde forma part d'un oculte grup reduït de polítics que mai no han cobrat cap comissió per l'adjudicació d'obres.

Novel·la negra

Quina malastrugança portava aquell novel·lista. Molt rar era que algun personatge no acabara, o mort, o malferit, o desaparegut. 

Quedem al Zurich? La Cita

El sopar que li va preparar era realment dels que es qualifiquen d'alta cuina, demostrava un nivell de coneixements culinari i tècnic que ell no tenia ni de lluny. Pensà que havia tingut sort i que trauria molt de profit d'aquesta nova amistat. En acabar li va oferir un gintònic que no desentonava gens amb el menjar. Inexplicablement en ell, que era au nocturna, va començar a sentir eixa sensació tan agradable de sopor prèvia a la son. Digué alguna cosa sobre que havia arribat l'hora d'anar-se'n, però es va desmaiar abans que pogués alçar-se de la cadira. Quan es va despertar, estava estirat damunt del que li semblava una taula d'operacions. Estava immobilitzat i es va adonar de que estava nu en sentir el refredament que produeix el marbre o l'acer en contacte amb la pell. Ara que havia despertat era precisament quan començaria el seu malson.

Des del principi van connectar perfectament tots dos, no només en allò que els havia dut fins ací, l'interés per la cuina, sinó d'altres gustos i aficions culturals, esportives... Fins i tot, van demanar el mateix alhora, quan el cambrer els preguntà què volien prendre. Totes les reserves que havia posat sobre la conveniència de citar-se amb una persona coneguda a través d'internet, s'anaren dissipant poc a poc. La trobada va estar més agradable i animada del que mai no s'haguera imaginat. Tan és així que quan li va proposar continuar la vetllada sopant a casa, sense pensar-s'ho va acceptar la invitació. 

Des que van començar a llegir-se mútuament les entrades als seus respectius blocs, s'havien intercanviat algun que altre correu on deixaven caure la possibilitat del conéixer-se personalment, sense que cap dels dos mai no haguera donat el pas definitiu; fins que aquell dia, en obrir l'outlook, va llegir un missatge amb una pregunta clara i directa, quedem al Zurich?

Després d'una estona d'aquell martiri, ja no es queixava, no sentia res, era com si el seu cos s'haguera fet insensible. La respiració era quasi imperceptible i les pulsacions cada vegada més febles. Sense dolor, ja no tenia cap interés per a l'amfitrió continuar i va prendre's un temps per tal d'esperar una recuperació. Recuperació que per sort mai no arribà. Mentrestant va pujar al pis de dalt, s'assegué en una butaca de la sala d'estar i engegà la seua tauleta. Dues ratlles de sang va deixar a la pantalla en passar-hi els dits per ampliar la foto d'un instrument quirúrgic antic que venien a l'ebay.

Incompatibilitat

Era un home rancorós i venjatiu, però tant ens feia. Tenia molt mala memòria. 

La llavor

En la vintena planta de l'edifici, s'estava celebrant el consell d'administració de la companyia. 

—En cosa d'un mes, estarà en el mercat. Totes les fases del projecte s'han completat. En els últims mesos s'ha generat la demanda que necessitàvem, i ara el producte és tan necessari, que molt malament s'ens de donar, per a que la nostra companyia no multiplique per unes quantes desenes els seus beneficis. Han passat gairebé quaranta anys des que vam plantar la llavor i, per fi, ha arribat el moment de recollir els fruits —amb la mà li va fer un senyal a la secretària per a servir el xampany. Quan totes les copes estigueren plenes, es va llevar i va alçar la seua—. Cavallers, disposem-nos a ser aclamats per la humanitat! Alcem les nostres copes per l'èxit de l'Ebolvac.

Autoestima

El marit, aquell dia, se sentia molt segur de si mateix. La muller li havia dit que, de tot el veïnat, la més gran era la seua. 

Hipocondriac

No li tenia jo molta fe a aquell metge, de vegades no em trobava ni un sol símptoma.

Les targetes de la poca vergonya

En l'assumpte de les targetes dels xoriços directius de les caixes, més conegudes com a les targetes de la vergonya, no seré jo qui llance la primera pedra. He de confessar que jo també en tinc una —una targeta, no una pedra—, una targeta de la vergonya. Sempre em trau els colors quan vaig a pagar la compra del supermercat i la caixera em diu, me n'ix denegada.