Desconegut

Era un home corrent qualsevol, normalet, del muntó. Allà on era, sempre passava desapercebut. Ningú havia sentit res sobre aquesta persona, de fet, crec que sóc el primer que en parla. Però poques coses puc dir d'ell, ni tan sols sé si existia.

Els tics

Era un home molt callat que se servia bàsicament d'un llenguatge corporal, però aquell cúmul de tics nerviosos que tenia li embrollava molt l'expressivitat.

Reciclatge

La crisi havia fet que les aportacions al menjador social hagueren minvat en les últimes setmanes. Tanmateix, el cuiner havia trobat la manera de que no li faltara matèria primera, amb què donar de menjar a tots els que s'hi apropaven a diari, buscant un bon plat de calent,  ningú se n'anava amb l'estómac buit. En acabar el servei de dinar, el cuiner sempre eixia a saludar els comensals endarrerits. Era un home molt afable: No es preocupen si s'hi han quedat a soles. No tinguen pressa i mengen tranquils, no siga que els pegue mal de panxa. Després, quan acaben els portaré un cafenet i un copeta d'un licoret d'herbes que faig jo mateix.

Pessimista

Encara que no ho volia reconéixer, era un home pessimista. Sempre esperant-se el pitjor, havia contractat una assegurança de defunció1 abans de saber què passaria el dia de demà.

1. Assegurança que cobreix la despesa de l'enterrament.

La beca

Era un estudiant tan pobre que sempre li quedaven alguns notables per a setembre.

Distinció

Malgrat haver vingut a menys, s'esforçaven per no perdre la seua condició de gent distingida. Sempre deixaven unes monedes de propina sobre la taula al menjador de la beneficència. 

L'ibèric

Convé aclarir les coses que despés vénen les sorpreses.

La mortalla

Massa temps havia viscut aquell home com per a esperar que en el seu enterrament anara a la moda.

Abdicació

¿No seria millor que en comptes de tant d'aplec de mandataris, l'ésser humà fera el mateix que van fer els simis en el seu moment, quan s'adonaren de que no anaven enlloc, deixar que l'espècie evolucione en una altra cosa?

Relats Conjunts. Dinar a l'obra.

GE Building, Lunch atop a Skyscraper, 1932

—Eh, vosaltres!... Escolteu!... Els que heu demanat menjar xinès. Que diu el xino, que ací ell no puja, que ja podeu anar baixant a arreplegar les capsetes d'arròs si voleu dinar. Collons!, quin càstig, des que està prohibit fumar al menjador.

El millor de tots

De tots el números naturals, sens dubte, el que té més mèrit és el número u. És l'únic que ha demostrat ser capaç de començar des de zero.

Loteries de l'Estat

Si el meu tramvia ix de la parada de Tossal del Rei a les sis i mitja del matí a quaranta quilometres per hora, i la meua dona agafa l'autobús de les set, cap a Russafa a una velocitat similar; a quina hora ens tornarem a trobar en el nostre piset de Rascanya, aquesta nit per a sopar.

Els problemes de ser pobre... la Putavida.

 

Atac al cor

—Aleshores allò teu, al final què fou, cosa de coronàries?
—No, molt pitjor, de preferents.

Encara no

No es donaven les condicions idònies per a acabar amb la crisi. Calia tenir una mica més de paciència, ja que encara quedaven alguns drets socials que perdre.

El politó

Les últimes experiències havien estat un fracàs. L'estrès, l'edat, les copes, la por a quedar malament, no el deixaven acabar la faena amb dignitat. Aquella vegada era diferent, però. La dona que tenia al damunt l'estava duent a les mateixes portes del cel, l'excitació era màxima, la sang li corria per tot el cos com boja, el clímax era imminent. De sobte va començar a sonar el mòbil. Haguera pogut mantenir la concentració, però dur la gallina cocouà com a to de trucada no li va facilitar les coses.

Normes constitucionals

El conjunt de normes incloses en la constitució d'aquell país es dividia bàsicament en dos grans grups, les normes d'obligat compliment per part del poble i les d'obligat incompliment per part de l'estat.

Negociació 2.0

Des del primer moment se sabia que no arribarien a cap acord, els ànims estaven massa alterats, prova d'això és que només es parlaven amb majúscules.

Una altra versió ací.

La paradoxa de la vida llarga

El senyor Fotut, havia estat citat pel seu metge, per tal de comunicar-li els resultats de les proves. Senyor Fotut no tinc bones noticies per a vostè, li etzibà el metge sense embuts. A més de les caràcters genètics heretats, el senyor Fotut s'havia preocupat durant tota la vida de seguir unes pautes alimentàries saludables, de fugir de la vida sedentària, de no fumar i de no beure massa. Era una llàstima que no s'haguera fet revisions regularment, perquè li hagueren pogut detectar el problema a temps i aleshores, es podria haver iniciat un tractament que en la majoria dels casos dóna bons resultats. Es confirmava el pitjor dels pronòstics, el senyor Fotut patia d'una salut immillorable. Tenia un esperança de vida massa alta i en conseqüència, la pensió que li quedaria seria molt baixa. En aquestes circumstàncies no li pronosticava més de sis mesos de vida digna, un any a tot estirar. Després, el senyor Fotut només podrà pagar la hipoteca i la llum com a molt, i acabarà morint-se de fàstic.

Poesia judicial

Aquell jutge dictava les sentències fent ús d'una poesia florida i acurada, una feina ingrata que els condemnats, ignorants, mai no saberen apreciar.

Contactes

La quota que havia pagat en aquella web per a trobar parella havia valgut la pena. Li havien proporcionat una primera cita amb una xica molt guapa i simpàtica. S'hi sentia molt a gust, però no li llevava ull al datàfon de la Caixa que apuntava per la boca de la bossa cada vegada que ella l'obria per traure'n el tabac.

Esperançes

El xiquet va anar muntant una a una, amb molta cura i seguint les instruccions meticulosament, les peces de l'avió del mecano. Una vegada el tingué enllestit, corrents, anà a ensenyar-li'l a son pare, creus que volarà, papa?

Clonació

L'altra nit em vaig desvetllar i segons aconsellen en aquests casos, em posí a comptar ovelles. Mentre les comptava em va sorgir la pregunta de quina seria la raó que els va dur a clonar-les, les ovelles, si són totes quasi iguals, almenys les que vaig comptar jo fins a que m'adormí.

Ajuda internacional

Gràcies a la campanya de conscienciació per a promoure i instaurar l'ús del preservatiu en aquella zona del tercer món, aconseguiren eradicar l'epidèmia que tant amenaçava d'estendre's. Aleshores, la humanitat tornava a estar tranquil·la, la fam mai no ha sigut contagiosa.

E.P.A.

Cada vegada li costava més a la inspiració trobar algú treballant en aquell país.