Desconfiat

Com que no es fiava gens ni mica de les endevinadores de la tele, sempre que alguna li llegia el futur, cridava a una altra per demanar una segona opinió.

Futur esperançador

En mig de tot aquell panorama de crisi, les últimes retallades en sanitat decretades pel govern, van fer que les funeràries afrontaren el futur amb optimisme. Optimisme no compartit amb les asociacions de consumidors, com era d'esperar.

Veracitat informativa

Degut a les noves tecnologies i sobretot a les xarxes socials hi havia tanta immediatesa en la comunicació de noticies, que de vegades un esdeveniment havia d'adequar-se a la notícia per tal de ser veraç.

Carpe diem

Volia aprofitar cada instant, però per més que s'hi afanyava mai arribava a temps.

Envellir

Sempre tingué un aspecte jovenívol i saludable, i és que envellia molt malament.

Demència

Li feia tanta por perdre el cap, que sempre s'apuntava en un paper on el desava. Per desgràcia, sovint, el seu mal caràcter li feia perdre els papers.

Rigor lingüístic

Aquell professor defenia que des d'un punt de vista lingüístic estricte no es podia parlar de privatitzacions quan del que es tractava, era d'emprar diners públics per obtindre guanys privats. Deia que no era una privatització completa, i és que sempre havia sigut molt tiquismiquis amb la semàntica.

D'espies i colesterolèmia

Quan arribà a casa es va trobar la dona amb la cara llarga. Normalment se la trobava així, però hui feia un mig sonriure, d'aquells que precedeixen a les sorpreses, que li va inquietar.

—Seu, que vull mostrar-te una cosa —en sentir aquestes paraules es va ratificar en el seua inquietud.

—Què és el que vols ensenyar-me? Vinga, va!, que tinc molta gana. Què has fet per a sopar? —va dir per tal preparar-se per al que sense remei li anava a caure al damunt.

—Espera, no sigues impacient! 

Aleshores, la dona va traure una grabadora d'un calaix i la va posar sobre la taula després d'haver-la engegat. S'hi escoltava unes veus, una d'elles era la d'ell. Se li podia sentir dir clarament: "... jo em prendre un bon chuletón, ara que la meua dona no m'està veient. Amb patates fregides per favor, que ja estic fart de menjar verdures pel colesterol."

—Però, d'on has tret això? No pot ser, si no hi havia cap florer a la taula. Que m'has fet espiar? No m'esperava això de tu.

—Però què dius de flors i d'espies!? Mira que ets tonto! Quan em crides per dir-me que et quedes a l'oficina perquè tens molta feina i que dinaràs una amanida preparada del supermercat, assegura't de penjar desprès el mòbil, home! Per cert, anem a sopar ja, que el bullit de verdures és als plats i es refredarà.

Fracàs

Es tractava d'un polític fracassat, ni tan sols va aconseguir ser espiat.

Ruïnes. Relats Conjunts.

Lluís Rigalt i Farriols, Ruïnes, 1865

—Mira que eres cabut, sempre fas el mateix. Per no preguntar...

—Però tu creus que podem aturar-nos en qualsevol lloc? Hi ha més vehicles, saps? És molt perillós parar al mig de la carretera. S'ha de esperar el moment oportú.
—Sí, però mira així, on hem anat a parar. Perquè això pinta de Marina d'Or no en té, veritat?

Labor de govern

El govern d'aquell país reaccionà ràpidament. Tan aviat com tingué coneixement de que hi havia un home que dormia tranquil tota la nit sencera, s'aplegà en consell extraordinari per tal de donar una solució contundent al que sens dubte es tractava d'un buit legislatiu.

Rectificar

Es passà la vida equivocant-se i rectificant després, la qual cosa féu que es cregués un savi.

L'invent del segle

Després d'alguns intents fallits per errades de càlcul, finalment va aconseguir construir allò que serà l'invent del segle, un vertader pas de gegant en matèria tecnològica i mediambiental, ja que funcionava sense necessitat d'energia, no emetia cap radiació, tots els materials de què estava fet eren naturals, reciclables al cent per cent i curosos amb l'entorn. Ara només restava trobar-li alguna aplicació que estigués a l'altura de les seues immillorables característiques. 

Desigualtat social

Qualitats no li faltaven per a haver arribat a ser un pèssim dirigent, però la vida no li va oferir gaires oportunitats.

Raons

Tots dos estaven segurs de que tenien la raó, però cap d'ells estava segur de quina era la discussió.

Manca de suport

Tot i que era una bona causa, no va tenir molt de suport; la gent deia que el color del llacet no combinava amb res.

La taca

Un dia es va llevar amb una petita taca al mig del front. Com que la taca anava fent-se gran, va anar a consultar amb un dermatòleg. El metge li va dir que s'estaven donant molts casos semblants, però que no hi havia de què preocupar-se. Tot era degut a una reacció de la pell a tanta radiació electromagnètica dels repetidors. No es podia saber quina evolució  tindria, però que en cap cas es malignitzaria.

La taca va anar creixent fins que va esdevenir una pantalla en format panoràmic d'onze polzades —d'acord amb la grandària del cap— on es podia veure programes de televisió, tot i que amb alguna interferència.

En aquestes circumstàncies, l'home va agafar una depressió. La seua dona no parava de retraure'l, on t'hauràs ficat, què hauràs pres, què diran els veïns i la familia. Els amics tampoc no ajudaven, deien que sempre anava cagant per mig cul, perquè la pantalla era en blanc i negre i no duia comandament a distància.

Qüestió de forma

Al llibre de comptabilitat on es registraven els tripijocs d'aquell partit, ningú li atorgava cap credibilitat. No els hi faltava raó, ni tan sols duia el segell del registre mercantil.

Clarobscurs

La situació sociopolítica d'aquell país tenia llums i ombres. Els polítics tenien el costum de cobrar en negre, a canvi i per compensar, hi havia uns ciutadans que tenien l'amabilitat de mantenir la seua nòmina en blanc. 

PD. Després d'un idil·li de quinze dies amb la grip, ara s'ha fixat en un altre més jove i està a punt d'abandonar-me.