Aquell professor defenia que des d'un punt de vista lingüístic estricte no es podia parlar de privatitzacions quan del que es tractava, era d'emprar diners públics per obtindre guanys privats. Deia que no era una privatització completa, i és que sempre havia sigut molt tiquismiquis amb la semàntica.
Bona pensada! Els matisos semàntics serveixen per tapar moltes injustícies, d'aquí les vaguetats i els eufemismes.
ResponEliminaNo sé perquè els tiquismiquis sempre van esbiaixats del mateix costat...
ResponEliminaEs digui com es digui la rosa farà la mateixa olor, que deia Shakespeare.
ResponEliminai caradura ni li escauria una mica més?
ResponEliminaprivaTITAció, potser :D Crec que pensava aixines....
ResponElimina