Nou cànon de desgràcies

—Ens trobem al lloc on s'ha produït...

—Eh! Vosté! Què fa?

—Com que què faig? Doncs, informar de l'accident.

—Ah! No, no. Vosté no pot fer això.

—Com que no puc fer això? No veu que sóc reporter de ràdio?

—Per això mateix. No pot informar-ne sense pagar el cànon.

—Però que diu? Què cànon?

—Mire, jo represente a l'SGADA, que és la Societat General d'Aprofitats de les Desgràcies Alienes. La meua feina consisteix en comprovar que quan ocorre alguna desgràcia, ningú n'informe sense pagar un cànon de desgràcia.

—Escolte, açò és intolerable, on anirem a parar?

—Mire, les coses estan així. Les desgràcies personals produeixen molt de morb i com a tal, molta audiència. Vostés treuen més ingressos per publicitat i nosaltres volem aprofitar-nos-en.

—No ben mirat... no en sabia res. Perdone'm. I quant és això?

—És proporcional a la desgràcia. Aquesta és de les grosses, tarifa 3.

—El que passa és que ara no duc diners.

—No es preocupe, si duu una targeta de crèdit o dèbit puc fer-li un càrrec ara mateix perquè tenim un datàfon d'aquests que van sense fils.

—Va, vinga! Ací té la targeta.

—Si vol puc fer-li un bo de deu desgràcies que li surten més barates, a més se li aplica una tarifa plana i paga totes les desgràcies com si foren xicotetes.

—Ah! Està molt bé. Cal buscar la manera d'estalviar.

—Llavors, fem un bo?

—Bé, però dome'm un ticket, per favor, per a presentar-lo en l'empresa, que si no, no me'n tornen els diners.

Crònica d'un dia de vacances, quan ja se n'acaben (i els diners també)

7:00 - M'alce del llit —tot i estar de vacances no aconseguisc llevar-me després de les huit— i pose rumb cap a la cuina amb paradeta en la zona autoritzada de descarrega del bany. Café amb llet normatiu i miradeta per la finestra, amb predicció de l'oratge inclosa —hui farà calor—.

7:15 - Assegut davant l'ordinador per fer l'actualització de la capa més superficial de la memòria. Correu, blogs, comentaris, notícies, youtube —és curiós que de pressa passa el temps mirant els vídeos del youtube—.

9:00 - Endreçament general, sense afaitat que estem de vacances.

9:30 - Eixida al carrer per a fer la ronda quotidiana: contenidors de reciclatge —duen uns quants dies sense buidar-los i ja no hi cap res—, forn —el forn habitual és tancat per vacances i en aquest fan un pa que no m'acaba d'agradar—, peixateria —aquest home cada vegada té el peix més car—, Mercadona —ací mantenen els preus, però cada vegada tenen més productes estrangers—.

10:30 - Esmorzaret normatiu, entrepà —hui bacallà esqueixat amb tomata crua i oli d'oliva— i cervesa.

11:15 - Segona actualització cerebral.

12:00 - Temps de lectura que esdevé sesta del borrec.

14:00 - Que tard que s'ha fet!, i no hem preparat res per a dinar. Tranquils!, fem una amanida i ens mengem el pollastre i el conill al forn que sobrà de l'altre dia, de postres, meló —una altra cosa curiosa és que el meló sempre és motiu de comentaris a la taula, com ara, "com ha eixit aquest meló?", "el de l'altre dia era més dolç", "a com estaven els melons allà?— i café.

15:30 - A veure què fan en la tele. Passeig pels canals, comandament en mà per a comprovar que no hi fan res.

16:30 - Segona sesta del dia, aquesta amb rastre sec de fil de bava per la galta com si s'hi haguera passejat un caragol.

18:30 - No veig l'hora d'alçar-me.

19:00 - Vinga, ja està bé de dormir. Dutxa per a llevar-me els subproductes de la sesta: mal humor i filet de bava seca.

20:00 - Ara que ja no fa sol, anem a fer-nos una orxata? Va, vinga!

22:00 - Què fem per a sopar? Ah!, jo no tinc gana. Ja et deia jo que no demanarem fartons. Doncs, mengem una mica de fruita —és molt important mantenir la regularitat— i au!.

22:30 - Tercera actualització del cervell. Igual faig un post per explicar com de distret ha sigut el programa de activitats estiuenques de hui.

Reflexions:

1. Són massa dies de vacances per als diners disponibles, o

2. Són molt pocs diners per als dies de vacances disponibles.

—Nosaltres només en demanem un per a les dues i així no ens lleva la gana.

Vaga de futbol (II)

Transcorreguda la primera jornada de vaga de futbolistes amb total normalitat, s'han complert els serveis mínims i no hi ha hagut cap incident que lamentar, llevat d'alguna actuació vandàlica dels piquets informatius, com ara, un jugador del Alcoià a qui li feren uns nusos tan forts als cordons de les botes que no hi ha hagut manera de desfer-los per calçar-se-les, i a un altre jugador, aquesta vegada del Girona, que li furtaren la samarreta que sa mare havia estés al terrat.

—Si feren les botes amb velcro...

Mourinho penedit

Segons el diari Marca, Mourinho es penedeix del fet ocorregut dimecres passat en què li va ficar el dit al ull a Tito Vilanova. Així li ho ha dit al seu cercle íntim de confiança, és a dir, família, amiguets, mestra, etc.

—Mou, per què has fet això?

—No ho sé senyoreta.
—Tu no saps que està molt lleig ficar-los el dit al ull als xiquets?
—Sí, però és que el Pep i el Tito em fan rabiar molt. Sempre volen guanyar ells.

—Te'n penedeixes?

—Sí.

—Ho tornaràs a fer?

—No. Però ells, que no em facen rabiar més i que em deixen guanyar a mi.

Res de nou sota el Sol

No sé on he sentit a dir que Mourinho és un innovador. A mi em sembla un imitador, canvia una mica la tècnica d'atac, però no aporta res de nou.

—¡Yo te pego, leche! ¡Yo te pego!

—¿Y eso es nuevo? ¡Vamos, no me jodas!

Vaga de futbol

No ha pogut ser. Aquest matí s'han reunit l'AFE (Associació de Futbolistes Espanyols) i la LFP (Lliga de Futbol Professional) per tal d'arribar a un acord que permeta desconvocar la vaga a què han estat cridats els futbolistes per a les dues primeres jornades de lliga. L'hora i mitja que ha durat la reunió no ha estat suficient per a trobar una solució al conflicte. Sí que hi ha hagut acord, però, respecte als serveis mínims, que queden fixats de la següent manera:

1. S'acorda uns serveis mínims de cinc jugadors per equip, per la qual cosa, els partits seran de futbol de saló.

2. Si els equips incompliren aquests serveis mínims i el nombre de jugadors no excedira de dos, es jugaria una partida al futbolí.

—¿Puedes dejarme dos monedas?, son para el futbolín.

Meteorits amb ADN

Un grup de científics nord-americans han identificat en uns meteorits adenina i guanina que són components de l'ADN, a més han trobat petites quantitats de tres mol·lècules relacionades amb nuclis no presents en la biologia terrestre. D'aquestes troballes dedueixen l'origen extraterrestre de la vida, que fa pensar també en que hi ha vida fora del nostre planeta.

Tot açò és una cosa molt complicada, que jo no entenc ni entendré per més que m'ho expliquen. Però faré dues reflexions segons la meua capacitat limitada d'anàlisi.

1. Què els hem fet als marcians per a que ens llancen pedres.

2. Els albiraments d'OVNIs son mentida. Una gent que t'ataca a pedrades no pot tindre una nau que viatja a tota velocitat per l'espai sideral.

—Jo no he llançat cap pedra, ha sigut aquell.

Consell de ministres extraordinari

A la vista de la situació a què hem arribat aquesta setmana i per tal de no deixar assumptes de importància per a després de les vacances, he hagut de convocar amb caràcter de urgència consell de ministres de la República Depenent del Banc amb seu en ma casa, que s'ha reunit al voltat d'una taula muntable d'aquestes d'on caben dos caben tres, i ha pres les següents mesures:

1. Revisar la qualificació de l'agència Escanya uns Pobres, que passa de ser triple FP a triple FP +, per no parar de demanar reformes.

2. Dins del marc de mesures contra l'atur, fer un estudi de l'impacte ambiental que suposaria la creació d'empreses de reformes, ja siguen reformes estructurals o del mercat del treball, vist l'augment de demanda que n'hi ha pertot arreu.

—Ho hem aconseguit! A veure que diuen ara els de Mudis.

No passa res!

Aquest matí quan m'he alçat del llit i he engegat la cafetera i la ràdio, se m'ha caigut el cel al damunt en escoltar que la cosina d'en Risc —expressió furtada amb traïdoria però sense premeditació a l'Elfreelang(*)— del sobirà deute espanyol, havia crescut tant que en Zapatero havia hagut de suspendre les seues vacances. Ràpidament he pensat, això deu ser molt greu. Però si estem a dia 3!, com ho farem per a arribar a fi de mes?. Corrents he anat a veure la cartera tement-me el pitjor. Però res, una vegada més s'ha demostrat que els mitjans de comunicació són uns alarmistes, perquè a la cartera hi havia els mateixos cinc euros que tenia ahir. Exagerats!

—Que te n'has fet de gran, cosina!

* Estaré esdevenint un paràsit de la inspiració?

No hi ha núvols i plou

Llegint l'altre dia un post a ca l'Elfreelang que es titulava "Plou i fa sol, les bruixes es pentinen", que parlava d'un fenomen que estava ocorrent al seu carrer, que consistia en ploure i fer sol alhora, em va venir al cap un altre fenomen que també resulta curiós.

La manifestació de la natura de què vull parlar, consisteix en ploure però només per les voreres. Es produeix en els mesos de més calor, amb núvols o sense, pel dia o per la nit. No se sap ben bé quin és el seu origen, tot i que alguns estudis relacionen aquest fenomen amb la proliferació d'una mena de motxilles penjades a les finestres i balconades de, cada vegada més cases. També hi ha autors que parlen de la concurrència de la manca de civisme i/o desconeixement del efecte que la gravetat té sobre l'aigua, per part de les persones que viuen on es produeix aquesta pluja sense núvols. Però a això últim, jo no li veig cap fonament.

Foto aclaridora afegida després del comentari d'en XeXu