Gent de possibles

Sempre havia gaudit d'un gran poder adquisitiu, només caminava per carrers de peatge.

N. de l'a. - Aquesta vegada l'inspiració m'ha vingut de l'Administració de l'Estat, entossudida en que paguem les coses dues vegades.

Tornar a casa

Es tardà tant a vendre's aquell obsolet GPS per a cotxe, que quan li donaves l'ordre de "Tornar a casa" et duia a El Corte Inglés.


N. de l'a. - Tot i que l'SGAE ja no em fa por, he de dir que aquest microconte ha estat inspirat en el post de l'Alyebard, Tots els camins porten a Roma.

Requisits administratius

L'ajuntament li va enderrocar l'ampliació de la xabola per no haver-ne sol·licitat la llicència d'obres.


— ¡Váaargame! Lo payo con lo papele.

Insuficiència verbal

Quan el jutge el va empresonar per un delicte del qual ell era la víctima, es va adonar de que la seua dona tenia raó cada vegada que li deia:

—És que no t'expliques béee, Manooolo!

Alguna cosa està canviant

Els col·laboradors del programa El gato al agua de Intereconomía TV, cansats de que se'ls acuse de ser crítics només amb el govern, han pres la decisió de canviar la seua línia editorial. A partir d'ara només criticaran a l'oposició.


El programa nou Debat de C9, també s'apunta al carro.

—Estos de Canal 9 son

culo veo culo quiero.

Una dona amb molt de caràcter

—No sé qué le pasa... pensaba que la minipimer le haría ilusión.

La presència. Relats conjunts (II).

Un altra participació a la proposta de Relats Conjunts.

Tardor, Giuseppe Arcimboldo, 1573

Va arribar trontollant i amb la boca seca i rasposa com un sac, el sopar nadalenc de l'empresa ja li estava passant el compte. Va pensar que un suc de taronja fresquet li aniria bé. Obrí la porta de la nevera i la tancà ràpidament, al mateix temps que la seua dona entrava a la cuina.

—Quines hores són aquestes!

—Ssssh... calla! No t'espantes carinyo, però crec que dins la nevera hi ha algú.

N. de l'a. - Aquesta segona participació ha estat inspirada en els relats de la Carme i de l'Alyebard.

Resultats electorals. Primeres valoracions.

Tot i que encara no han passat ni 24 hores des de que es donaren a conéixer els resultats de les eleccions, en la meua condició d'analista polític faré una primera valoració. Són conclusions provisionals que poden patir lleugers ajustos, una vegada puga contrastar totes les dades. Fet l'aclariment i corrent el risc d'equivocar-me, em llance a la piscina i faig la meua reflexió. No ho sé, però potser s'han equivocat de candidat, perquè l'Esperanza Aguirre té més gràcia que en Rajoy per a botar a la balconada. 

20-N, un diumenge com un altre

Tot i ser diumenge es llevà d'hora, volia expremer bé tot el temps d'un dia dels pocs en que el creixement de la cosina s'atura. Després de l'endreçament quotidià, va eixir al carrer. Volia aprofitar la treva que li donava la pluja per anar-hi. Pensava que a primera hora tot aniria molt més ràpid, pero arribant-hi, ja va veure una filera de gent a la porta. En el fons no ens diferenciem molt uns dels altres —ho diuen les últimes enquestes publicades— i més gent havia pensat el mateix que ell. Podia haver tornat a casa per no fer cua, però ja que hi era, va decidir quedar-se, deprés esmorzaria més a gust, va pensar. Una vegada dins, va fer una ullada a tot el que, ben exposat a la vista de tothom, es podia triar, tot i que ell ja portava l'elecció feta des de casa. El cos li demanava altres coses, però l'actual estat de l'economia exigia la conveniència dels nostres actes. Quan només restaven dues persones al davant, en un acte instintiu per guanyar temps, va traure la cartera. Per fi havia arribat el seu torn, es trobava front la senyoreta que li preguntava:

—Bon dia. Què li pose?

—Hola bonica! Posa-me'n tres de pagés, dos d'integrals i quatre pastissos de moniato.

Esperança

M'agüelo ens contava un fet que tot i ser irreal, com tants altres havia ocorregut al seu poble. Parlava d'un pare que havia enviat al seu fill a estudiar música a Madrid, perquè li feia molta il·lusió tenir un fill pianista. Després d'una bona temporada d'estudi, el fill va escriure al pare per dir-li que tornaria al poble perquè ja s'havia convertit en un bon concertista. El pare molt il·lusionat amb la tornada del virtuós fill, li va comprar un piano, va organitzar un concert al teatre del poble i va convidar tots els veïns a assistir-hi. El fill davant tota la gent que restava expectant per a gaudir d'un bon concert, comença a donar voltes al voltant del piano, acatxant-se de tant en tant i mirant-lo com si buscara alguna cosa. El pare, veient el que estava fent el fill, va témer que el piano no li fora prou bo. Aleshores li va preguntar:

—Què passa fill, que no t'agrada el piano?

El fill dubitatiu li va respondre:

—No és això pare, el piano és molt bonic, però és que no li trobe la maneta.

Diumenge es produirà un canvi de govern, tan necessari com indesitjat pel que suposa d'inici d'una època de retallades encara més dures que significaran un retrocés en el nostre actual estat del malestar benestar. Només hem d'esperar que el nou president del govern, quan s'assega al seu despatx per començar la seua delicada tasca, i davant tota la nostra esperança, sàpiga el que ha de fer i no comence a donar voltes al piano del país diga:

—El país és molt bonic, però no li trobe la maneta.


Reedició a les 8 h. de 19-11-2011

P.D. - Com que crec que no he sabut explicar el que volia dir, a la vista dels comentaris, he reeditat aquest post per afegir una foto de l'"instrument músical" que en realitat havia aprés a tocar el protagonista de la història. El meu avi feia servir aquest conte, per donar-nos a entendre la importància de no decebre a qui havia posat grans expectatives en nosaltres, malbaratant tot l'esforç que això li suposava.

Tardor. Relats conjunts.

Aquesta és la meua participació a la proposta de Relats Conjunts.

Tardor, Giuseppe Arcimboldo, 1573

Quan les malalties cardiovasculars van esdevenir la primera causa de mort entre els natius d'aquella tribu de Papua Nova Guinea, el seu fetiller va decidir que havia arribat l'hora de canviar-los els molt arrelats hàbits alimentaris. Va ser aleshores que l'empresa Fruitasana aprofità per introduir-se al mercat papú amb el seu producte estrela, la Careta Biofruits, com a alternativa vegetariana al canibalisme.

Com que la recol·lecció de bolets no havia estat abundant aquella tardor, no n'havien destriat els suspitosos amb molta meticulositat. Qui anava a dir que l'absència de pluges a la fi de l'estiu a la Serra Mariola, seria l'embrió de l'extinció fulminant de la llunyana tribu dels korowai.

Estat crític

Era tan crític l'estat del malalt, que hagué de ser operat per un equip de tecnòcrates.

Política/Economia

Desvetllat el programa ocult del PP

Jpmerch. València. 16-11-11

Fonts properes al PP han desvetllat a aquest mitjà, part del seu programa ocult. Segons aquestes fonts, el govern entrant es caracteritzarà per ser un govern molt auster. Com a primera mesura d'austeritat, als nous ministres, en comptes de cartera els donaran una carpeta. Algunes informacions apunten fins i tot, a que les comprarien en els xinos, tot i que això encara està per confirmar.

Economia

Pessimisme als mercats
Jpmerch. València. 15-11-11

Jornada de pànic a totes les borses del planeta arran la publicació de les fotos de Terelu a Interviu. La prima de risc espanyola va fregar els 450 punts bàsics. Un analista de mercats diu que "això és un indicador de que el país no va pel bon camí". La protagonista s'excusa "aquest mes tinc l'assegurança del cotxe i amb el sou de xafardera no m'arriba".

Repesca

Va obtenir un resultat tan baix a les eleccions que li van fer repetir la campanya.

La cosa encara no està decidida

Les enquestes segueixen insistint en que el PP guanyarà les eleccions i ho farà d'una manera aclaparadora. Rubalcaba va dir ahir que encara queda una setmana, que és molt de temps i que tot pot canviar. Per una vegada he donar-li la raó, perquè jo, que ja tenia decidit el meu vot, m'ha fet canviar d'opinió la falca que he escoltat aquest matí per la radio i que penge a continuació:

i aquest canvi d'intenció de vot es pot donar en tots aquells —i sé que són molts— que com a mi, no ens importa un carall l'educació, la sanitat, l'atur, la prosperitat d'un país, etc., perquè l'únic que volem és que totes les dones estiguen estupendes.

P.D. Senyors polítics, ja que hem de pagar-los de totes les maneres, per què no ens estalvien aquests insults?

11/11/11

—Vaig a veure si ens ha tocat res—va dir instintivament, en escoltar el resultat per la radio i tot alçant-se de la taula.

En obrir la cartera va reconéixer el bitllet de vint euros sense canviar.

—No me'n queda cap—li digué la vespra, el venedor de l'ONCE—. Els tinc tots venuts des d'ahir.

Semblava que molta gent havia volgut participar en aquest sorteig extraordinari, com a una solució definitiva i duradora a la crisi. 

—Hi ha hagut sort, carinyo?—li preguntava la seua dona des de la cuina.

Mentre tancava la cartera i la guardaba a la butxaca de la jaqueta, entre dents i amb un mig somriure, li va respondre:

—Sí. Aquesta vegada sí.

Els neguits d'un primer ministre

Era clar que això, jo ho feia per amor al meu país. Acceptar el càrrec de primer ministre en aquestes circumstàncies tan difícils no era un plat del gust de ningú. Però la pàtria em necessitava i jo no anava a negar-li la meua ajuda desinteressada. Per això quan m'ho van proposar, sense dubtar vaig dir que sí. No hi havia temps a perdre, ràpidament juraria el càrrec i tot seguit em posaria a treballar i em deixaria la pell en tan noble tasca. Només hi havia un parell de qüestions que em neguitejaven i em llevaven la son, la primera era, quants diners guanya un primer ministre grec? i la segona, al final dilluns es fa pont o no?

Problemes amb l'euro

Era un home realment ceballot per a les matemàtiques, quasi deu anys amb l'euro i encara no li eixien els comptes.

Nova incorporació al diccionari

furtangarí m. DER. PEN. Marit de infanta a qui la fiscalia investiga per organitzar una trama que té com a finalitat apropiar-se dels diners públics.

Economia/Ocupació

Els EROs arriben a la sanitat

Jpmerch. València. 7-8-12

Nou mesos després del cèlebre debat Rajoy-Rubalcaba, moltes maternitats s'han vist obligades a presentar expedients de regulació d'ocupació per falta de feina. Prestigiosos sociòlegs de tot el país estudien el fenomen.

Pla renove

Li havien parlat d'uns d'última tecnologia, que eren molt lleugers, que tenien una gran capacitat, un disseny modern i que eren molt còmodes de manejar. Li havien dit també, que els trobaria a un nou Carrefour que havien obert als afores feia poc. Només li calia aconseguir una moneda de cinquanta cèntims i anar-hi. Per fi podria canviar el vell carro rovellat de rodes espatllades on duia els quatre trastos que la vida no havia aconseguit llevar-li.

Un moment delicat

Ho estava esperant des de fa uns dies, la meua sagacitat ja m'ho havia anunciat, però quan es presentà el moment, he de reconéixer que em va sobtar, perquè ho va fer d'una manera violenta i desconsiderada. S'havia acabat l'últim rotllo de paper i quan més en necessitava.

Programa electoral

El Partit Popular incompleix la llei electoral i donant per fet que guanyarà les eleccions, comença a desenvolupar el seu programa un dia abans del principi de la campanya. Segons les paraules d'un dels responsables d'organització: "...tenim molta feina per davant per a aixecar el país i cal anar avançant el que puguem".

Hui, "Aigua per a tots".

El forat

Quan es despertà, el forat encara hi era.

Aquesta és una versió del conte d'Agusto Monterroso, que m'ha inspirat el locutor de radio donant les notícies económiques aquest matí quan m'he llevat. L'autor de "El dinosaurio" explicava que les interpretacions del seu conte havien sigut infinites com l'univers. Aquesta versió que faig, crec que només admet una interpretació: La cosa està molt malament i va per a llarg.

No penseu que he perdut el sentit de l'humor, però és que per més voltes que li done al assumpte, no li veig la gràcia per cap costat.