20-N, un diumenge com un altre

Tot i ser diumenge es llevà d'hora, volia expremer bé tot el temps d'un dia dels pocs en que el creixement de la cosina s'atura. Després de l'endreçament quotidià, va eixir al carrer. Volia aprofitar la treva que li donava la pluja per anar-hi. Pensava que a primera hora tot aniria molt més ràpid, pero arribant-hi, ja va veure una filera de gent a la porta. En el fons no ens diferenciem molt uns dels altres —ho diuen les últimes enquestes publicades— i més gent havia pensat el mateix que ell. Podia haver tornat a casa per no fer cua, però ja que hi era, va decidir quedar-se, deprés esmorzaria més a gust, va pensar. Una vegada dins, va fer una ullada a tot el que, ben exposat a la vista de tothom, es podia triar, tot i que ell ja portava l'elecció feta des de casa. El cos li demanava altres coses, però l'actual estat de l'economia exigia la conveniència dels nostres actes. Quan només restaven dues persones al davant, en un acte instintiu per guanyar temps, va traure la cartera. Per fi havia arribat el seu torn, es trobava front la senyoreta que li preguntava:

—Bon dia. Què li pose?

—Hola bonica! Posa-me'n tres de pagés, dos d'integrals i quatre pastissos de moniato.