S'estaven posant tan pesats, aquella nit, enviant-se guasaps de bons desitjos, que el vell any perdé la paciència i se n'anà a la primera campanada.
dimecres, 31 de desembre del 2014
diumenge, 28 de desembre del 2014
Superació
Sortí de casa amb un optimisme gens habitual en ell. Per primera vegada en la seua vida se sentia un home segur de si mateix. Sabia que a partir d'aleshores res impediria realitzar els seus projectes. I no era per a menys, aquell matí, havia aconseguit tornar a plegar pels mateixos plecs el prospecte d'un medicament.
Etiquetes:
microcontes,
personal
dilluns, 22 de desembre del 2014
Valoració de riscos
Era molt desconfiat. Així que s'assabentà de que el seu banc estava en la llista dels rescatats, decidí que aquella entitat ja no era de la seua confiança. Arreplegà els cartons i se n'anà a dormir a un altre caixer.
Etiquetes:
bancs,
microcontes
dijous, 18 de desembre del 2014
Mort prematura. Relats Conjunts.
Pieter Brueghel, 1565, Caçadors a la neu |
Aportació a la proposta de Relats Conjunts.
Etiquetes:
microcontes
dimecres, 17 de desembre del 2014
Loteria de Nadal. El major premi és compartir-lo
Li va tocar la grossa de nadal i li digueren que el més bonic seria compartir. S'ho pensà un instant i contestà que sí, però que ja ho compartiria al facebook.
Etiquetes:
microcontes
dilluns, 15 de desembre del 2014
Mesures urgents
Aquell govern s'afanyava a informar al ciutadà de com s'havien de resintonitzar els canals de televisió, ja que la recuperació econòmica no estava arribant a totes les llars del país.
Etiquetes:
govern,
microcontes
Evolució nadalenca
Al principi va ser el banc que va deixar de donar-nos el calendari. Després, com que els beneficis s'havien reduït, l'empresa va suprimir el dinar de nadal i el pernil. Més tard, a conseqüència d'haver-nos abaixat el sou, ens quedàrem sense torrons i cava. I enguany, per si fora poc, ens diu el govern que haurem de passar el nadal sense crisi, tot són desgràcies.
Etiquetes:
microcontes
diumenge, 14 de desembre del 2014
Promesa complida
Sempre prometien la igualtat si guanyaven les eleccions i a la seua manera sempre ho complien. Les coses mai no canviaven.
Etiquetes:
microcontes,
política
dissabte, 13 de desembre del 2014
La desvergonya del poder
Que m'estigues sodomitzant no és el que més em dol. El que més mal em fa és que a més, ho vages contant.
Mai el poder havia arribat tan lluny. No només trepitjava els drets dels ciutadans, sinó que ara insolentment, li hi donava carta de naturalesa.
Etiquetes:
govern,
poca vergonya,
política
dilluns, 8 de desembre del 2014
Contrastos
El dia no ha anat gens malament. A la nau industrial on fan les nits, tots riuen contents asseguts al voltant de la foguera. Hui han aconseguit unes bones bosses d'aliments entre el rebuig del lidel i fins i tot, s'han fet amb uns quants tetrabrics de vi que van passant-se d'uns a altres. Algú comenta que la vida de vegades s'estova una mica.
En contrast, per a tothom la jornada no ha sigut tan benèvola. Abans de cremar-se, es pot llegir el titular de la plana d'un dels diaris que van llançant al foc, "Dia negre a la borsa. L'IBEX 35 torna a nivells per sota els 10800 punts".
Etiquetes:
microcontes
dissabte, 6 de desembre del 2014
Reincident
—Mama, he perdut la nena, he perdut la nena! —El xiquet cridava mentre sa mare, desesperada en no poder creuar el carrer fins que deixaren de passar cotxes, no entenia o no volia entendre el que escoltava.
Als anys seixanta, els xiquets podien jugar al carrer, anar a fer algun encàrrec dels pares i també, anar a escola sols, sense cap perill. Només calia cuidar-se dels cotxes, que eren molt pocs als barris obrers de la perifèria. Per això, la mare acompanyava els dos fills i els ajudava a creuar la carretera—com en deien—, únic carrer amb trànsit que separava sense cap pas per a vianants, les dues zones segures entre casa i el col·legi. Encomanant al major, que amb sis anys ja li semblava prou responsable, mirar per la seua germaneta.
Aquella vesprada, en eixir de l'escola, el xiquet va tindre una idea:
—Jugarem a una cosa. Ves tu per ací i jo aniré per allà, rodejarem les cases i ens trobarem a l'altre cantó. Veuràs que divertit.
La xiqueta no va entendre ben bé el pla i es va perdre. Per sort, en aquells anys tothom es coneixia i una dona que la va reconéixer, la va acompanyar fins a sa casa.
Han passat molts anys i ara, després de haver hagut d'enterrar-la prematurament, dubta en si haver-la portat a l'hospital aquell matí fou l'única cosa que podia fer per salvar-la. S'imagina els pares que, des del més enllà, diuen:
Ai!, Joanet. Has tornat a perdre la nena.
Etiquetes:
microcontes
dimecres, 3 de desembre del 2014
Formalitat
Quan li preguntaren a aquell home corrent, què feia en la seua vida per tal de superar-se i destacar en la societat, respongué: Per qui em prenen? Jo sóc un no ningú seriós.
Etiquetes:
microcontes,
perfil personal
dissabte, 29 de novembre del 2014
Causalitat
No és que tinga mala sort al supermercat i trie sempre la caixa més lenta. És, que així que em fique a la cua més fluida, que per alguna raó que no abaste a comprendre, s'hi produeix un embús espectacular.
Etiquetes:
perfil personal
divendres, 28 de novembre del 2014
dimecres, 26 de novembre del 2014
Irreversible
Una de les coses que fan tan terrible la notícia d'una mort, és la irreversibilitat del fet que a la seua vegada fa irreversible l'acte de donar-la. La dónes i ja no es pot derogar, tant com el succés causant, que no es pot revertir.
Hui, he hagut de donar a la meua dona la notícia de la mort de son pare, sens dubte la pitjor i més difícil notícia que mai li he donat a la meua estimada. Tant de bo haguera pogut fer marxa enrere i dir-li que no era veritat, que m'havia equivocat.
Etiquetes:
personal
diumenge, 23 de novembre del 2014
Per si de cas
No creia que hi haguera una altra vida després de la mort, però quan li arribà el final, demanà als seus fills que no l'enterraren sense diners per si de cas.
Els fills no hi creien tampoc. Tanmateix pel respecte que se'ls té als difunts, no volien incomplir el desig del pare mort i el dia del sepeli, li van ficar una targeta de crèdit a la butxaca. Targeta que van cancel·lar a l'endemà, per si de cas.
Etiquetes:
microcontes
divendres, 21 de novembre del 2014
Predicció
No se sorprengué quan aquell divendres comprovà que no li havia tocat la loteria primitiva, com que era un visionari ja ho sabia.
Etiquetes:
microcontes
dijous, 13 de novembre del 2014
Un dia estrany
Alguna cosa inquietant hi havia en l'ambient. Aquell havia sigut un dia molt estrany, la policia no s'havia endut detingut cap càrrec públic.
Etiquetes:
microcontes
divendres, 7 de novembre del 2014
Malversació
Es va decebre molt la gent del poble quan s'adonà que les varietats d'aquelles festes eren un engany, l'alcalde els havia tornat a enredar. El ventríloc era mut i qui parlava en realitat era l'ànec.
Etiquetes:
microcontes
dijous, 6 de novembre del 2014
Sense utilitat
Cometia, aquell home, uns errors tan irrellevants que ni tan sols servien per a aprendre d'ells.
Etiquetes:
microcontes
dimecres, 5 de novembre del 2014
Remeis pal·liatius
Llegint al diari la interpretació que feia el govern de les últimes dades d'ocupació, va trobar un gran alleujament. L'havien acomiadat de l'empresa però si desestacionalitzava el fet, que és com el govern diu que s'han de mirar les dades negatives, no només no havia perdut la feina sinó que a més, n'havia trobat una altra per si volia ampliar els ingressos.
Etiquetes:
microcontes
diumenge, 2 de novembre del 2014
La disfressa
Feia molta por perquè anava molt ben disfressat, semblava un fantasma real.
Etiquetes:
microcontes
dijous, 30 d’octubre del 2014
Carències
L'última operació policial d'aquell país, duta a terme en la lluita contra la corrupció, va fer palesa la falta de recursos de les institucions de l'estat. Molts dels detinguts, hagueren de passar la nit als passadissos d'una comissaria. No hi havia calabossos per a tots.
Etiquetes:
microcontes
dimarts, 28 d’octubre del 2014
Descobert cas d'incorrupció
Segons l'informe policial al qual ha tingut accés aquest bloc, l'alcalde de Benfotuts podia no estar implicat en cap cas de corrupció. Persones pròximes a l'edil dubten de la veracitat d'aquest informe, assegurant que es tracta d'una maniobra de l'oposició per a desprestigiar-lo. L'alcalde diu que no deixarà el càrrec fins que hi haja una sentència que el declare innocent.
El grup encarregat de la investigació, veu clars indicis de que l'alcalde forma part d'un oculte grup reduït de polítics que mai no han cobrat cap comissió per l'adjudicació d'obres.
Etiquetes:
noticies
dilluns, 27 d’octubre del 2014
Novel·la negra
Quina malastrugança portava aquell novel·lista. Molt rar era que algun personatge no acabara, o mort, o malferit, o desaparegut.
Etiquetes:
mala sort,
microcontes
diumenge, 26 d’octubre del 2014
Quedem al Zurich? La Cita
El sopar que li va preparar era realment dels que es qualifiquen d'alta cuina, demostrava un nivell de coneixements culinari i tècnic que ell no tenia ni de lluny. Pensà que havia tingut sort i que trauria molt de profit d'aquesta nova amistat. En acabar li va oferir un gintònic que no desentonava gens amb el menjar. Inexplicablement en ell, que era au nocturna, va començar a sentir eixa sensació tan agradable de sopor prèvia a la son. Digué alguna cosa sobre que havia arribat l'hora d'anar-se'n, però es va desmaiar abans que pogués alçar-se de la cadira. Quan es va despertar, estava estirat damunt del que li semblava una taula d'operacions. Estava immobilitzat i es va adonar de que estava nu en sentir el refredament que produeix el marbre o l'acer en contacte amb la pell. Ara que havia despertat era precisament quan començaria el seu malson.
Des del principi van connectar perfectament tots dos, no només en allò que els havia dut fins ací, l'interés per la cuina, sinó d'altres gustos i aficions culturals, esportives... Fins i tot, van demanar el mateix alhora, quan el cambrer els preguntà què volien prendre. Totes les reserves que havia posat sobre la conveniència de citar-se amb una persona coneguda a través d'internet, s'anaren dissipant poc a poc. La trobada va estar més agradable i animada del que mai no s'haguera imaginat. Tan és així que quan li va proposar continuar la vetllada sopant a casa, sense pensar-s'ho va acceptar la invitació.
Des que van començar a llegir-se mútuament les entrades als seus respectius blocs, s'havien intercanviat algun que altre correu on deixaven caure la possibilitat del conéixer-se personalment, sense que cap dels dos mai no haguera donat el pas definitiu; fins que aquell dia, en obrir l'outlook, va llegir un missatge amb una pregunta clara i directa, quedem al Zurich?
Després d'una estona d'aquell martiri, ja no es queixava, no sentia res, era com si el seu cos s'haguera fet insensible. La respiració era quasi imperceptible i les pulsacions cada vegada més febles. Sense dolor, ja no tenia cap interés per a l'amfitrió continuar i va prendre's un temps per tal d'esperar una recuperació. Recuperació que per sort mai no arribà. Mentrestant va pujar al pis de dalt, s'assegué en una butaca de la sala d'estar i engegà la seua tauleta. Dues ratlles de sang va deixar a la pantalla en passar-hi els dits per ampliar la foto d'un instrument quirúrgic antic que venien a l'ebay.
Etiquetes:
microcontes
dimecres, 22 d’octubre del 2014
Incompatibilitat
Era un home rancorós i venjatiu, però tant ens feia. Tenia molt mala memòria.
Etiquetes:
microcontes
dimarts, 21 d’octubre del 2014
La llavor
En la vintena planta de l'edifici, s'estava celebrant el consell d'administració de la companyia.
—En cosa d'un mes, estarà en el mercat. Totes les fases del projecte s'han completat. En els últims mesos s'ha generat la demanda que necessitàvem, i ara el producte és tan necessari, que molt malament s'ens de donar, per a que la nostra companyia no multiplique per unes quantes desenes els seus beneficis. Han passat gairebé quaranta anys des que vam plantar la llavor i, per fi, ha arribat el moment de recollir els fruits —amb la mà li va fer un senyal a la secretària per a servir el xampany. Quan totes les copes estigueren plenes, es va llevar i va alçar la seua—. Cavallers, disposem-nos a ser aclamats per la humanitat! Alcem les nostres copes per l'èxit de l'Ebolvac.
Etiquetes:
microcontes
dimecres, 15 d’octubre del 2014
Autoestima
El marit, aquell dia, se sentia molt segur de si mateix. La muller li havia dit que, de tot el veïnat, la més gran era la seua.
Etiquetes:
microcontes
dissabte, 11 d’octubre del 2014
Hipocondriac
No li tenia jo molta fe a aquell metge, de vegades no em trobava ni un sol símptoma.
Etiquetes:
microcontes
dilluns, 6 d’octubre del 2014
Les targetes de la poca vergonya
En l'assumpte de les targetes dels xoriços directius de les caixes, més conegudes com a les targetes de la vergonya, no seré jo qui llance la primera pedra. He de confessar que jo també en tinc una —una targeta, no una pedra—, una targeta de la vergonya. Sempre em trau els colors quan vaig a pagar la compra del supermercat i la caixera em diu, me n'ix denegada.
Etiquetes:
actualitat,
poca vergonya
dimarts, 30 de setembre del 2014
Considerat
Quan anava al psicòleg, gairebé no hi parlava. Li sabia greu donar la llauna amb els seus problemes. I és que sempre fou molt mirat en tot.
Etiquetes:
microcontes
diumenge, 28 de setembre del 2014
Control psicològic
Va recordar la indicació que li havia donat el psicòleg per tal de controlar els impulsos, i abans de fer el que havia anat a fer, s'ho va pensar dues vegades. Tot seguit la va mamprendre a garrotades. Potser no va entendre ben bé les paraules del psicòleg, però l'impuls va quedar totalment controlat.
Etiquetes:
microcontes
divendres, 26 de setembre del 2014
La cua
L'escena reflectia la dramàtica situació social a la que s'havia arribat. Molta gent, i de classes socials no precisament baixes, es veia forçada a fer llargues cues a les portes de les botigues, de vegades una nit sencera, per tal de poder cobrir una de les necessitats més primàries de la humanitat, aconseguir abans que ningú el nou iphone sis.
Etiquetes:
microcontes
dimecres, 24 de setembre del 2014
La felicitat
Érem bastant imbècils, alguns fins i tot feliços.
Etiquetes:
microcontes
dilluns, 22 de setembre del 2014
Únic
Aquell home s'esforçava per ser únic en tot. Ho aconseguia, però després s'hi sentia sol.
Etiquetes:
microcontes
diumenge, 21 de setembre del 2014
Un final feliç
Feren un bon casament, estaven fets l'un per a l'altre. No hi havia matrimoni que s'entenguera millor que ells. Prova d'això és que quan es divorciaren no tingueren cap problema d'arribar a un bon acord.
Etiquetes:
microcontes
dijous, 11 de setembre del 2014
Un mort corrent
El senyor Sabata era un home corrent, gens distingit. Ens assabentàrem de que havia mort per l'esquela que li pertocava de la pòlissa d'assegurança.
Etiquetes:
microcontes
diumenge, 7 de setembre del 2014
La convocatòria
Malgrat que les reivindicacions eren justes, aquella convocatòria no tingué molt d'èxit, la samarreta no li quedava bé a ningú.
Etiquetes:
microcontes
dijous, 4 de setembre del 2014
Presumpta víctima
Al lloc del crim, només havien trobat un cap, però aquell detectiu, molt prudent no volia precipitar-se i encara no parlava d'homicidi. Havia comprovat en més d'una ocasió, que hi havia qui no necessitava el cervell per a fer vida normal.
Etiquetes:
govern,
microcontes
dimecres, 3 de setembre del 2014
Pèrdua
Hi havia moments, en la vida d'aquell home, en què li feien més mal els bons records que els dolents.
A Rosa, ma germana, que se n'ha anat amb molta pressa.
Etiquetes:
tristeses
dilluns, 18 d’agost del 2014
Comiat de solter
Foto d'en Xavier (Fita) |
—Mira'l! El desaparegut... et semblarà bonic?, tres dies sense donar senyals de vida. Em mataràs a disgustos!
—No dona, no t'hi poses així. Tot té una explicació, tu ja saps com són els comiats de solter, doncs resulta que...
—Calla! Calla, que ho empitjoraràs, que encara et dura la borratxera...
—Què borratxera?, si no he begut a penes.
—Vinga, tira cap a dins!... Menuda fatxa que portes! I això de l'esquena què és?... a vore?... un tatuatge!!!, t'has fet un tatuatge! Serà possible?, a la teua edat...
—Un tatuatge?... Quin tatuatge?... On?... Ho dius en serio?...
Etiquetes:
Jocs Carme,
microcontes
dilluns, 11 d’agost del 2014
Enginyeria financera
Aquell home, delinqüent de mig pèl ja retirat, assegut en la terrasseta del bar, mentre feia el vermut parlava als xiquets que jugaven a prop seu, de la importància d'aprofitar el temps i ser aplicat en els estudis. Feu-me cas i estudieu molt si no voleu acabar com jo. Els delictes que més diners fan guanyar, no els pot cometre qualsevol sense estudis, necessiten tots d'una titulació universitària.
Etiquetes:
microcontes
divendres, 8 d’agost del 2014
Aforats
El que realment és preocupant, no és tant que els governants siguen persones aforades, sinó que ho siguen precisament per al exercici de les seues funcions.
Etiquetes:
govern,
política,
Reflexions
dilluns, 4 d’agost del 2014
Fora de servei
S'arma de valor, es fica una calça al cap i pistola en mà, entra a la surcursal. A crits demana al caixer que fique els diners a la
bossa que duu, tot amenaçant-lo amb pegar-li dos tirs sense miraments. Però les
coses ara han canviat molt, ja res no és com abans, ara els caixers són automàtics i se'n foten de tot.
Etiquetes:
microcontes
divendres, 1 d’agost del 2014
La renda
Vingueren a l'hora de dinar l'últim dia de la collita. Com ja els esperàvem, els havien portat copes de casa, la gent fina no beu a galet del porró —a nosaltres tant ens fa, al cap i a la fi, això facilitava les coses—. Ens digueren, com feien tots els anys, que haurien d'apujar-nos la renda per no sé què qüestions de costos d'oportunitat, i que ja podíem donar les gràcies a que eren bones persones que no acceptaven les ofertes de compra que rebien per aquelles terres, tot i no meréixer-nos-ho. Com sempre, se n'anaren sense acomiadar-se. Al cap de tres dies un caçador trobà el cotxe amb els tres cossos, estavellat en un barranc. No cal dir que nosaltres no vam tenir res a vore en aquell desgraciat accident.
Etiquetes:
Relats conjunts d'estiu
dimecres, 30 de juliol del 2014
Amb efecte retroactiu
Per tenir un futur el fill, del passat hagueren d'expulsar el pare.
Nota. He hagut de fer un canvi en el text original, perquè veient els comentaris d'en XeXu i d'en Vicent, m'he adonat de que no havia sabut expressar el que volia.
Nota. He hagut de fer un canvi en el text original, perquè veient els comentaris d'en XeXu i d'en Vicent, m'he adonat de que no havia sabut expressar el que volia.
Etiquetes:
actualitat,
microcontes,
política
dimarts, 29 de juliol del 2014
El color del cristall amb què es mira
Era tan clar el color d'aquell cristall, que la veritat més absoluta mirada a través d'ell, esdevenia una gran mentida.
Etiquetes:
microcontes
dilluns, 28 de juliol del 2014
El rànquing
Etiquetes:
microcontes,
notícies,
política
dijous, 24 de juliol del 2014
Condemna
A l'hora establerta, l'autoritat celestial donà l'ordre i el botxí li administrà la injecció vital. Eren tants i tan terribles els crims que havia comés al més enllà, que aquesta ànima no va poder eludir la pena de vida.
Etiquetes:
microcontes
dilluns, 21 de juliol del 2014
Autoestima
Tenia l'autoestima tan alta, que algunes vegades, quan es masturbava, fingia els orgasmes. No suportava les autodecepcions.
Etiquetes:
microcontes
diumenge, 20 de juliol del 2014
Solidaritat 3.0
Era una persona molt compromesa i solidària. Així que s'assabentava d'una desgràcia, encetava una campanya en favor de les víctimes amb un hashtag ocurrent, tot i que a aquestes, desagraïdes, tant els feia.
Etiquetes:
microcontes,
twitter
dimarts, 15 de juliol del 2014
Fracàs publicitari
La campanya publicitària no estava tenint gaire èxit. No feia semblar els possibles consumidors del producte suficientment idiotes, i aleshores, molts d'ells no s'hi sentien identificats.
Etiquetes:
microcontes,
publicitat
dijous, 10 de juliol del 2014
La nevera nova
El venedor li digué que amb aquella nevera els aliments li aguantarien vora dos mesos sense fer-se malbé. Per desgràcia no arribà a comprovar-ho, es morí abans, de fam.
Etiquetes:
microcontes
dimecres, 9 de juliol del 2014
Onanisme 3.0
Sempre s'estimà més el sexe en solitari. Una vegada el sorprengueren masturbant-se amb l'ordinador apagat.
Etiquetes:
microcontes,
noves tecnologies
dimarts, 8 de juliol del 2014
R+D+I
Aquells delinqüents se cenyien milimètricament als delictes tipificats en el codi penal. Eren molt apreciats al món judicial per la rapidesa i claredat amb què es resolien els casos, però mostraven una indiscutible manca de creativitat i esperit innovador.
Etiquetes:
microcontes
dilluns, 7 de juliol del 2014
Antisinèrgia electoral
Eixien tan malament les paelles d'autor que feia aquell cuiner, que li hagueren de retirar el dret al vot, per tal de que la socialdemocràcia no isquera perjudicada en les eleccions.
Altres opcions.
Etiquetes:
microcontes
dijous, 3 de juliol del 2014
Mobilitat exterior
Degut a l'escassa oferta de delictes del nou codi penal,
molts delinqüents, després d'anys de preparació, es van veure obligats a
eixir a l'estranger en busca d'oportunitats. Reapareixia així, el drama
de l'emigració, en no poder oferir aquell país, un futur esperançador als seus
delinqüents.
Etiquetes:
microcontes
dilluns, 30 de juny del 2014
Criminologia preventiva
La societat podia sentir-se segura, ja que el govern no escatimava en recursos, quatre policies el vigilaven de molt a prop. Sabien que aquell home estava passant molta gana i tard o d'hora acabaria delinquint.
Etiquetes:
microcontes
diumenge, 29 de juny del 2014
Paràsit
Van ser les bones companyies les qui ferem d'ell un mal home, la temptació era irresistible.
Etiquetes:
microcontes
divendres, 27 de juny del 2014
Coincidències fiscals
Tenien, aquells diputats, els diners en una SICAV de l'estranger, però no ho sabien. Nosaltres tampoc.
Etiquetes:
microcontes
dimecres, 25 de juny del 2014
El concert dels Rolling
Van deixar-lo anar-hi, amb la condició d'anar a arreplegar-lo en acabar, cosa que a ell no li feia gràcia pel que dirien els amics, però va accedir perquè no volia perdre's aquell concert, quin rotllo de fills!
Etiquetes:
microcontes
dimarts, 24 de juny del 2014
Relats conjunts. El rodet.
Aquesta és la meua participació en Relats Conjunts de Juny.
—Què t'ha passat, Ramonet? Ja estava preocupada. Pensava que t'havia passat alguna cosa.
—No dona. Què m'havia de passar? Sempre estàs igual... Si estic fet un xaval.
—Doncs, tu diràs... Una hora per a comprar una lletuga?
—És que he anat a arreplegar les fotos del nostre viatge de noces.
—Sí? I què. Han eixit bé?
—Clar! Ja t'ho diguí, la Voigländer trau unes fotos de categoria.
—A veure si ara que estem jubilats, fent un altre viatge i gastem l'altre rodet.
—M'han dit en la botiga que ara la gent va a la platja d'una altra manera.
—Te'n recordes d'aquells amics que férem en l'hotel? Què serà d'ells? Com es deien?
—Ves a saber on pararan... Escolta Amparito, tu saps què és fer topless?... I un tanga... saps què és un tanga?
Etiquetes:
Relats conjunts
dijous, 19 de juny del 2014
Les vaques grosses
Cada vegada era més evident el retorn de la bonança econòmica d'antany. Un indicador més s'afegia als signes de recuperació d'aquell país, la selecció de futbol tornava a fer el ridícul en un campionat mundial.
Etiquetes:
economia,
microcontes,
noticies
dijous, 12 de juny del 2014
Hipocondriac
Així que s'assabentà de l'existència de la hipocondria, pensà que amb tota probabilitat ell n'era un dels afectats.
Etiquetes:
microcontes
dimarts, 10 de juny del 2014
Cara o creu
Li pesava molt a aquella moneda, la responsabilitat d'haver de prendre decisions per encàrrec.
Etiquetes:
microcontes
dilluns, 9 de juny del 2014
Pessimista
Com que era l'únic participant en la carrera, tothom tenia la seguretat de que la guanyaria, tanmateix pessimista de mena, aquell atleta corria de mala gana, alguna cosa en el seu interior li deia que arribaria l'últim.
Etiquetes:
dilluns,
microcontes,
pessimisme
diumenge, 8 de juny del 2014
Improvisacions polítiques d'última hora
Per a Catalunya
PSC
↓
Tercera via
↓
Estat federal
Per a Espanya
PSOE
↓
Tercera via
↓
Monarquia parlamentària
de tradició republicana
dissabte, 7 de juny del 2014
Pacte de silenci
La dona, una vídua de guerra, o més bé de postguerra, s'endinsa en el camp de dacsa. Camina sigil·losament, mira de no trobar-se amb el guarda, que ja la coneix. De sobte, darrere d'una filera de canyots, es topa amb un home que omple un saquet amb les panotxes que va arrancant hàbilment amb una sola mà. Respira, no és l'amo del camp, però l'inquieta veure-li una bocamànega dins de la butxaca de la jaqueta —els mancs li fan por des que era xicoteta—. Pensa d'anar-se'n, però ja és massa tard. L'home l'ha sentida, dona un tomb i en veure's les cares, comencen a cridar tots dos d'espant.
—Collons! Quin esglai m'ha pegat!
—Esglai el que m'emportat jo!
—Però dona, a qui se li acudeix acostar-se sense fer soroll?
—Això vostè, que està ací amagat, fent ves a saber què...
—No, si encara voldrà tenir raó...
—Mire, sap què li dic?, que no vull discutir. Me'n vaig. Faré com que no l'he vist.
—No, si encara voldrà tenir raó...
—Mire, sap què li dic?, que no vull discutir. Me'n vaig. Faré com que no l'he vist.
—Au, doncs! Jo faré el mateix.
Etiquetes:
microcontes,
postguerra
dijous, 5 de juny del 2014
Aferrat
Havia arribat l'hora. Els assistents ja l'esperaven al voltant de la tomba. Com a un últim intent, es va fer el viu. Però els enterradors que ja sabien dels trucs que fan servir alguns morts tossuts, van tancar la tapa del taüt sense contemplació.
Etiquetes:
microcontes
dimecres, 4 de juny del 2014
Abans i després
L'esdeveniment de dilluns passat va posar els marcadors d'actes, públics o privats, a zero. A dos dies d'allò, i abans de perdre el compte, convé pegar-los una miradeta:
- Hui, el rei ha fet el seu primer discurs després de que va anunciar la seua abdicació.
- Hui, el príncep presideix el seu primer acte públic després de l'abdicació de son pare.
- Hui, Duran fa un dels seus canvis de postura ad hoc, per primera vegada després de l'abdicació del rei.
- Hui, quan m'he llevat, he anat al bany. Hi he fet —perdó per la cruesa— les meues segones deposicions —de moment vaig guanyant—.
Etiquetes:
observacions
dimarts, 3 de juny del 2014
Ignorant
Ahir tot el dia el mateix tema, a la ràdio, a la televisió, als diaris, als bars, als ascensors... Han passat 24 hores i jo, ignorant de mena, encara no sé qui és el Rei Abdica.
dilluns, 2 de juny del 2014
Pau social
El jutge, li va aplicar la pacífica llei i sense violència va dictar el desnonament, que sense l'ús de la força li comunicaren. Ell, a tornajornals, agafà les seues coses i la seua família i se n'anà a viure al carrer pacíficament.
Etiquetes:
actualitat,
microcontes
divendres, 30 de maig del 2014
Altercats a Sants
Els mossos s'han vists obligats a fer servir un canó acústic per dispersar els manifestants al barri de Sants, en no haver arribat a un acord amb Café Quijano.
Etiquetes:
fent amics,
notícies
dijous, 29 de maig del 2014
Relacions de parella 3.0
No va ser una sorpresa per a ell, quan un dia la seua parella li digué que l'abandonava. Les emoticones que rebia d'ella, cada vegada eren més fredes, distants i monòtones.
La idea l'he trobada en el magatzem d'idees del Josep.
Aclariment: S'està insinuant que últimament he de d'inspirar-me en altres blocs. Són calúmnies! El que passa és que hagut d'externalitzar la inspiració per exigències de la troica.
Etiquetes:
microcontes
dimecres, 28 de maig del 2014
Transició
Poc a poc aquell país feia la seua particular transició. Amb grans
dificultats, anaven passant de tenir presos polítics a tenir polítics
presos.
Etiquetes:
Blasco,
microcontes,
política
dimarts, 27 de maig del 2014
Com fan els núvols
Les dues germanes seuen al sofà de la saleta. Resten sense parlar, mirant totes dues cap a punts indefinits a través del finestral. Fa més de vint anys que no es veuen —ni tan sols s'han parlat per telèfon— des que van discutir pel repartiment de les quatre joies que tenia la mare quan va morir. Ni la Mireia ni la Clara se'n recorden dels motius del distanciament, només se'n recorden de que un dia es van fer creu i ratlla mútuament.
La Mireia busca pel cel algun núvol per tal de trencar l'incòmode silenci —de petites els agradava jugar a trobar formes i semblances als núvols—. Però només troba les ratlles que algun avió ha deixat en la seua ruta, en un cel ras, propi del gèlid matí d'hivern que fa.
La Clara no estava disposada a trobar-se amb la seua germana, però la insistència d'aquesta va fer que al final accedira. Però ara, després de vint anys de separació, ja no es tornaran a separar mai, el monòxid de carboni de la mala combustió de l'estufa està només a uns minuts d'aconseguir-ho.
Inspirat en el fantàstic relat de la Sílvia a Fent Punyetes.
Etiquetes:
microcontes
L'oportunitat
No va triomfar en la vida. Aquell home es presentà una vegada, però l'oportunitat, que no estava atenta, el va deixar passar.
Etiquetes:
microcontes
dilluns, 26 de maig del 2014
Anàlisi postelectoral d'un partit gran
Tot havia fregat la perfecció, el programa, el candidat, la campanya... tot perfecte menys l'electorat que no va saber estar a l'altura i, al final, ho va desbaratar tot.
Etiquetes:
eleccions,
microcontes
diumenge, 25 de maig del 2014
L'escrutini
Com ja s'esperava, no hi hagué sorpresa en aquell escrutini, les eleccions les tornaren a perdre els votants.
Etiquetes:
eleccions,
microcontes,
política
dissabte, 24 de maig del 2014
Fotogènia
Aquell home no era gens fotogènic. Semblava que les fotografies, en comptes de fer-li justicia, l'ajusticiaven.
Etiquetes:
microcontes
dijous, 22 de maig del 2014
Tafaners
En la casa del costat no se sentia ni una mosca, ni un crit, ni discussions, ni una paraula més alta que una altra... res. Els veïns, intentaven tafanejar sense resultat, la qual cosa els incomodava molt. Aviat començaren a murmurar, ves a saber què estaran fent aquests dos tan calladets, algun dia ens endurem una sorpresa.
Etiquetes:
microcontes
dilluns, 19 de maig del 2014
Normalització de l'homeopatia
En aquella època l'homeopatia arribà a estar molt desenvolupada. Havien aconseguit fabricar medicaments homeopàtics que, fins i tot, tenien efectes adversos i contraindicacions.
(Font d'inspiració)
Etiquetes:
microcontes
dissabte, 17 de maig del 2014
La patent
Aquesta és la meua participació en Relats Conjunts de maig.
No em llevaràs res més, malparit! És tot el que va dir abans de disparar a frec de roba, dos tirs a l'home a qui havia estat esperant amagat en un carreró. Fredament li posà dos dits al coll per assegurar-se de que era mort. Seguidament, encengué una cigarreta i es dirigí a la comissaria de policia del districte per confessar el que acabava de fer.
A l'endemà els diaris donaven la notícia:
L'enginyer John Poiuy mata al seu ex-soci l'advocat Polki Qwerty
Ahir vespre, en ple carrer, l'enginyer John Poiuy va matar a tirs l'advocat Polki Qwerty, ex-soci del primer. Tot seguit es va entregar a la policia. S'especula en que el mòbil del crim podria haver estat la relació sentimental que la víctima mantenia amb la dona d'en Poiuy, i que recentment acabava d'eixir a la llum. Les coses entre ells s'havien anat deteriorant des que la Qwerty & Poiuy Co es va disoldre per un assumpte de patents, pel que van litigar els dos socis.
He hagut de manllevar un personatge del relat d'en XeXu, i a més he hagut de matar-lo. No he trobat una altra eixida, espere sàpiga comprendre-ho.
Etiquetes:
Relats conjunts
dijous, 15 de maig del 2014
El cos del delicte
Davant l'evidència dels fets, no va poder negar-ne l'autoria i va acabar confessant. La policia l'havia trobat amb un tuit a mig fer.
Etiquetes:
govern,
microcontes
dimarts, 13 de maig del 2014
Obres públiques
Totes les ofertes presentades a la licitació eren igualment bones, tanmateix els encarregats de l'adjudicació no tingueren cap dubte a l'hora de decidir-hi. Els sobrecostos que oferia aquella empresa eren immillorables.
Etiquetes:
microcontes,
poca vergonya,
política.
dimecres, 30 d’abril del 2014
Terrorisme biològic
Aquells ribosomes malcarats pertanyien a una cèl·lula, alguna cosa mala estarien tramant.
Etiquetes:
microcontes
dimarts, 22 d’abril del 2014
Vacances de Setmana Santa a Can Clos, 3
Tot i que a la botiga d'animals havia escoltat comentaris sobre la gent del barri, en arribar a la seua nova llar, pensà que els pardalets s'hi havien quedat curts. Molt preocupat per la seguretat de les persones, va retolar un cartell, que de seguida posà a la porta de la casa i que deia: ¡CUIDADO CON EL AMO! Cridava l'atenció la bona lletra i acurada ortografia de què feia gala aquest gos.
Etiquetes:
microcontes,
seqüeles
dilluns, 14 d’abril del 2014
Intelligent glasses
No eren tan intel·ligents aquelles ulleres com deien, però destacaven molt en aquells caps tan estúpids.
Etiquetes:
actualitat,
microcontes
dissabte, 12 d’abril del 2014
divendres, 11 d’abril del 2014
Decidir
Quan a les portes de la mort li passaren la pel·lícula de la seua vida, s'adonà que solament hi havia estat un actor secundari, moltes voltes només un figurant i en ocasions ni tan sols eixia en l'escena.
Etiquetes:
microcontes
dimarts, 8 d’abril del 2014
Vanaglòria
El jutge fanfarronejava d'haver trobat una comptabilitat B en el finançament d'aquell partit, però jo no li veig mèrit, ja que no havia estat capaç de trobar-ne cap de A.
Etiquetes:
microcontes,
política
dissabte, 5 d’abril del 2014
divendres, 4 d’abril del 2014
Mal resultat
El partit va ser injust, aquells jugadors no es mereixien haver jugat tan malament.
Etiquetes:
microcontes
dimarts, 1 d’abril del 2014
Cursos de fomació
Gràcies a l'ambiciós programa de formació enllestit pel govern, aquell país aconseguí tenir els desocupats més ben formats de tot Europa. Era molt difícil trobar un aturat que no dominés el powerpoint.
Etiquetes:
microcontes
diumenge, 30 de març del 2014
Pors nocturnes
Com que no em parava bé a la meua edat i amb ajuda psicològica, vaig aconseguir superar la por nocturna que patia. Molt il·lusionat, m'enduguí un bon desengany en mirar sota el llit. No hi havia cap monstre.
Etiquetes:
microcontes
dissabte, 29 de març del 2014
La penitència
El capellà em diguè que els antics havien prescrit i que la majoria dels recents ni tan sols eren pecat, ja que en caure en desús els havien descatalogat. Jo preocupat per la meua salvació i ja veus, dues avemaries i tot arreglat.
Etiquetes:
microcontes
dijous, 27 de març del 2014
Desequilibris
La millor manera d'amagar la misèria d'un país és calcular la seua renda per capita.
Etiquetes:
Reflexions
dimecres, 26 de març del 2014
Oblit
No ho reconeixien, però aquelles claus eren molt despistades, s'havien tornat a deixar l'amo fora de casa.
Etiquetes:
microcontes
Sense consentiment
En l'enterrament d'un conegut, digué que no tornaria mai al cementiri, no fos cas que la mort prenguera nota d'ell. En certa manera, home de paraula com era, ho va complir. Perquè el dia que hi tornà, segurament l'hi portaren enganyat, sempre és més fàcil enganyar els difunts que convèncer-los.
Etiquetes:
microcontes
dilluns, 24 de març del 2014
Promeses
Va perdre la memòria, aquell president, quan eixí del càrrec. Els que vingueren després, més espavilats, la perderen tot just hi entraren.
Etiquetes:
actualitat,
microcontes,
política
dijous, 13 de març del 2014
Impunitat
El condemnaren a cadena perpètua, però se'n va sortir de rosetes, tenia mala salut i es va morir a mitja condemna.
Microconte inspirat ací.
Etiquetes:
microcontes
dissabte, 8 de març del 2014
Daltabaix
És d'admirar el bon aspecte que tinc. Han passat anys, és veritat, no hi ha més que veure la gent al meu voltant, els amics, els companys, els veïns... com han envellit. Però jo estic com quan tenia trenta anys. No sé com ho faig i està lleig que ho diga, però a la vista està, no es pot dissimular. Eh!, que jo em cuide... faig esport, alimentació sana, vestisc a la moda, cabells sempre ben tallats; això i, per què no dir-ho, un bon xassís que té un, què vols que li faça. En fi, el que es diu, un xaval. Mira, ja està ací l'autobús... Collons!, sí que ve ple hui... Veus?, el que jo deia, acabe de pujar-hi, i aquella noia ja m'està mirant... Escolte senyor, vol seure?
Etiquetes:
microcontes
dijous, 6 de març del 2014
La por
Aquell dia tot va acabar, les esbroncades, els insults, les humiliacions, les pallisses i sobretot, vint anys de desamor i desil·lusió. Un remenat de bolets per a sopar, el seu plat preferit. Qui anava a pensar que en la cistella, n'hi hauria algun de verinós. Ningú sospitaria de la intencionalitat d'una dona que no havia fet una altra cosa en la seua vida que estimar i cuidar del seu marit, però que de bolets, no entenia un borrall. Però, una vegada més, la por anava en contra seua. La por a que aquell menjar no estiguera al seu gust —si ja ho deia ma mare: la teua dona no té traça per a la cuina—, i acabara estampant-li'l a la cara, va fer que aquesta desgraciada no s'estiguera de tastar-lo per veure si estava bé de sal.
Etiquetes:
microcontes
dimecres, 5 de març del 2014
Les dades
Les últimes estadístiques revelaven unes dades econòmiques descoratjadores. Una vegada més l'únic que millorava era les tendències.
Etiquetes:
economia,
microcontes
dimarts, 4 de març del 2014
Aliats
En plena contesa entre aquells dos països, encara no sabien a qui ajudarien, no havien decidit qui seria l'enemic.
Etiquetes:
actualitat,
economia,
microcontes,
política
dissabte, 1 de març del 2014
Eixint del forat
L'enterrador insistia, estàs ressuscitant! Però ell no s'ho creia, els cucs se li estaven menjant el fetge.
Etiquetes:
govern,
microcontes,
poca vergonya
dimecres, 26 de febrer del 2014
El partit
A l'endemà, no se sabia ben bé quin equip havia guanyat el partit, però sí qui l'havia perdut; el públic, com ja s'esperava.
Etiquetes:
actualitat,
microcontes,
política
dijous, 13 de febrer del 2014
L'audiència
Un policia en el seu cotxe, persegueix a tirs un delinqüent pels carrers de Nova York, de sobte veu una parella que seu al sofà veient la pel·lícula de la tele, fan cara d'avorriment. S'atura, trau un comandament a distància de la butxaca, i comença a prémer les tecles per tal de trobar algú més animat, hui tampoc no fan res de bo a les cases.
Etiquetes:
microcontes
dimecres, 12 de febrer del 2014
Disciplina oculta
En aquells dies hi havia molt de rebombori arran de l'execució. Els habitants del petit poble, estaven dividits entre els que deien que l'apedregament era el càstig més adient al crim comés, i els que preferien la forca. Els partidaris d'executar a pedrades, argumentaven que era una forma de que la gent participara en l'administració de justícia. Els contraris a aquesta pràctica sostenien que matar a una persona, ja era una mala cosa com per a fer-ho a més d'aquesta manera tan salvatge. D'altra banda els cooperants quedarien marcats com a cruels per sempre, fins i tot més que el mateix reu.
L'alcalde va escoltar les dues veus, i va prendre una decisió que pensà agradaria a tothom. Va ordenar que l'execució fos per apedregament, però que les persones que voluntariament participaren, podrien fer-ho en secret posant-se una caputxa que els ocultara la cara, d'aquesta manera ja no serien identificats i, en conseqüència, etiquetats de salvatges.
El dia de l'ajusticiament, tots el veïns del poble sense excepció, acudiren encaputxats a tirar pedres. Encara hui, la gent es pregunta qui pogueren ser els despietats executors.
Etiquetes:
actualitat,
microcontes,
política
dimarts, 11 de febrer del 2014
La princesa imputada
...la dotzena fada canvià la maledicció que la bruixa havia llançat sobre la princesa, però alguna cosa degué fallar. Quan arribà el moment, la princesa no es va adormir, sinó que va perdre la memòria per sempre més.
Etiquetes:
actualitat,
coses de palau,
microcontes
dilluns, 10 de febrer del 2014
La gala
Després d'una llarga temporada, passada sense pena ni glòria, el premi que li van lliurar per la seua dedicació, li augurava amb tota probabilitat, un proper funeral d'èxit aclaparador.
Etiquetes:
microcontes
divendres, 7 de febrer del 2014
Intermitència
Al terra de la cuina, de sobines i moribund es dessagna poc a poc. La seua dona ha decidit canviar-li les línies de la mà amb dues punyalades per infidel. El tub fluorescent del sostre ha començat a parpellejar, que estrany —pensa—, si fa molt poc que li he canviat l'encebador.
Etiquetes:
microcontes
dijous, 6 de febrer del 2014
De bon matí, en l'autobús podies veure'l tots els dies. Cridava molt l'atenció, allà assegut sense mòbil.
Etiquetes:
microcontes
dimecres, 5 de febrer del 2014
Avorriment nocturn
El seu son era tediós des que va perdre la inspiració, no se li acudia res que somiar.
Etiquetes:
microcontes
dimarts, 4 de febrer del 2014
Diferència inassolible
Al rei d'aquell país, no li agradava que les fulles del arbres foren verdes, les volia taronges perquè deia que les del país veí, ja eren verdes i en no diferenciar-se, les fronteres quedaven tan difuses, que de vegades hom no sabia en que país es trobava. Un dia va demanar al consell del regne que afegiren un article a la constitució, que diguera que el color de les fulles dels arbres d'aquell regne havia de ser taronja.
A l'endemà, quan es va llevar, va mirar per la finestra, i es va emprenyar molt en veure que les fulles continuaven sent verdes. Va cridar els consellers per demanar una explicació d'aquell incompliment. Aquests li digueren que no en tenien cap, però que encomanarien al real institut de botànica esbrinar les causes de la desobediència dels arbres i castigarien els causants. Quan els botànics van rebre l'ordre, van dir-los que les fulles eren verdes per una sèrie de causes naturals, que no estaven a l'abast de cap llei o desig de ningú, encara que fos el rei. Així li ho van dir al rei. Davant d'aquest inconvenient irresoluble, el rei no va trobar una altra eixida que ordenar la immediata tala d'els arbres i l'execució dels botànics.
Passaren els anys i nous arbres començaren a créixer amb fulles inconstitucionalment verdes.
A l'endemà, quan es va llevar, va mirar per la finestra, i es va emprenyar molt en veure que les fulles continuaven sent verdes. Va cridar els consellers per demanar una explicació d'aquell incompliment. Aquests li digueren que no en tenien cap, però que encomanarien al real institut de botànica esbrinar les causes de la desobediència dels arbres i castigarien els causants. Quan els botànics van rebre l'ordre, van dir-los que les fulles eren verdes per una sèrie de causes naturals, que no estaven a l'abast de cap llei o desig de ningú, encara que fos el rei. Així li ho van dir al rei. Davant d'aquest inconvenient irresoluble, el rei no va trobar una altra eixida que ordenar la immediata tala d'els arbres i l'execució dels botànics.
Passaren els anys i nous arbres començaren a créixer amb fulles inconstitucionalment verdes.
Etiquetes:
govern,
llengüa,
microcontes,
política
dilluns, 3 de febrer del 2014
A destemps
Després de tota una vida buscant-les, per fi va trobar les respostes. Però no li va servir de res, ja no recordava les preguntes.
Etiquetes:
microcontes
dimecres, 29 de gener del 2014
Part de crisi
Tota precaució era poca, els seus incansables perseguidors no li donaven treva. No tenia domicili conegut i mai no passava dues nits en un mateix lloc. Però tot això no va servir de res, un dels "brossa", envejós el va denunciar i els agents econòmics el van enxampar. Era l'últim contracte indefinit que heroicament encara resistia al país. A l'endemà, per la ràdio, s'escoltava el part diari de crisi: "En el dia de hui, captiva i liquidada la contractació fixa, han abastat els mercats financers els seus últims objectius econòmics. La crisi ha acabat."
Etiquetes:
economia,
microcontes,
reformes
dimarts, 28 de gener del 2014
Indiferència
Un dels casos més clars de falta de comunicació, desencontre i fredor en la seua relació, el vaig trobar en una parella de les línies paral·leles que coneguí. Eren capaces d'anar juntes fins al infinit sense ni tan sols, tocar-se.
Etiquetes:
microcontes
dilluns, 27 de gener del 2014
Efectes adversos
Les companyies farmacèutiques, de sobte, suspengueren la distribució de l'anomenada injecció letal, en adonar-se que el seu ús provocava efectes adversos en els condemnats.
Etiquetes:
actualitat,
microcontes
diumenge, 26 de gener del 2014
Llunyà
Un dels llocs més llunyans que hi ha al món, sens dubte és l'horitzó. No se sap de ningú que hi haja arribat mai.
Etiquetes:
Reflexions
dissabte, 25 de gener del 2014
dimecres, 22 de gener del 2014
Prodigi
El que indiscutiblement feia prodigiosa la política econòmica del govern d'aquell país, no era el fet de que els rics hagueren aconseguit eixir de la crisi, sinó que ho havien fet sense haver hagut d'entrar en ella.
Etiquetes:
economia,
govern,
microcontes
dimarts, 14 de gener del 2014
Model econòmic
La tasca d'aquell govern, fou molt valorada pels mercats financers i aclamada pels grans dirigents internacionals. Fins ara ningú havia aconseguit implantar en un país del primer món, un model semblant de pobresa sostenible.
Etiquetes:
microcontes
dilluns, 6 de gener del 2014
Autoengany
Era tan bo fent-se trampes al solitari, que mai no se n'adonava.
Etiquetes:
microcontes
diumenge, 5 de gener del 2014
Comissions i d'altres patents de cors
Si el que volia era ocultar els diners, va ser un encert ficar-los en aquell banc. En uns pocs mesos, ja no en quedava ni rastre.
Etiquetes:
microcontes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)