 |
| Foto d'en Xavier (Fita) |
—Mira'l! El desaparegut... et semblarà bonic?, tres dies sense donar senyals de vida. Em mataràs a disgustos!
—No dona, no t'hi poses així. Tot té una explicació, tu ja saps com són els comiats de solter, doncs resulta que...
—Calla! Calla, que ho empitjoraràs, que encara et dura la borratxera...
—Què borratxera?, si no he begut a penes.
—Vinga, tira cap a dins!... Menuda fatxa que portes! I això de l'esquena què és?... a vore?... un tatuatge!!!, t'has fet un tatuatge! Serà possible?, a la teua edat...
—Un tatuatge?... Quin tatuatge?... On?... Ho dius en serio?...
Quan l'alcohol pren els comandaments sol passar quelcom semblant, és així, el tatuatge és d'allò més inconscient, com la vida i els comiats de fadrí.
ResponEliminaVicent
Ha, ha, ha... No sap ni que s'ha fet un tatuatge.. Aquests comiats de solter estan francament passats de voltes... :D
ResponEliminaM'ha agradat i m'havfet riure la teva aportació, gràcies!!!
Et poso al post així que la tecnologia em deixi.
Molt bo, ha tornat fet un cromo!
ResponEliminaMenys mal que no ha tornat amb unes calces al cap.
ResponEliminaMira si anava perjudicat que ni se n'ha adonat que l'han tatuat...
ResponEliminaHi ha festes que se'ns escapen de les mans. Potser per això no m'agraden els comiats de solter... a saber com acaben...
ResponEliminaHa ha ha, molt bo això del tatuatge!
ResponEliminaquina gràcia portava un tatuatge quina borratxera!
ResponEliminaCom que duia cuirassa es devia pensar que eren pessigolles.
ResponEliminaGenial...t'he fet +1. Petons +1 volia dir :-D
He,he, un diàleg una mica surrealista...
ResponEliminaEls que valen la pena són els comiats de casat.
ResponEliminaQue bo!!! I això és per tota la vida!!
ResponEliminaEls solters no sé de què s'acomiaden... si continuaran igual!!
ResponElimina