El que realment és preocupant, no és tant que els governants siguen persones aforades, sinó que ho siguen precisament per al exercici de les seues funcions.
La traducció de la paraula, que com sempre s'han inventat per l'ocasió, és que un aforat és aquell que té cert poder i pot fer amb ell el que li surti dels collons, que la llei mirarà a una altra banda. Som uns cracks en aquest país, en tenim una pila, i tots ells fan ús d'aquesta propietat.
La veritat és que es parla molt malament dels polítics, però són els que tallen l'abadejo i a mi mai no m'agradaria haver de tallar-lo, només perquè algun cap cau sota el nostre ganivet, sempre, sempre i nosaltres som els darrers responsables.
La veritat és que, pensat així, queda fins i tot tètric...
ResponEliminaLa traducció de la paraula, que com sempre s'han inventat per l'ocasió, és que un aforat és aquell que té cert poder i pot fer amb ell el que li surti dels collons, que la llei mirarà a una altra banda. Som uns cracks en aquest país, en tenim una pila, i tots ells fan ús d'aquesta propietat.
ResponEliminaDavant d'algun aforament, necessitaria també estar aforat, per no ser castigat pel que els faria quan roben.
ResponEliminaÉs una mena de variant del "yo me lo guiso, yo me lo como" oi?
ResponEliminaFem lleis per quan ens saltem les lleis... :(
jo els trobo més aviat desaforats o sigui desmesurats, bojos de poder
ResponEliminaLa veritat és que es parla molt malament dels polítics, però són els que tallen l'abadejo i a mi mai no m'agradaria haver de tallar-lo, només perquè algun cap cau sota el nostre ganivet, sempre, sempre i nosaltres som els darrers responsables.
ResponEliminaVicent
I jo que em pensava que la justícia era igual per tothom...Santa innocència!
ResponEliminaAforat vol dir que s'ho passen tot pel forro no?
ResponEliminaSi, Joan, en realitat són aforrats i gràcies això ho poden ser-ho impunement, jugada mesttra... i després la llei és sacrosanta, ai...
ResponElimina