A l'endemà, no se sabia ben bé quin equip havia guanyat el partit, però sí qui l'havia perdut; el públic, com ja s'esperava.
dimecres, 26 de febrer del 2014
dijous, 13 de febrer del 2014
L'audiència
Un policia en el seu cotxe, persegueix a tirs un delinqüent pels carrers de Nova York, de sobte veu una parella que seu al sofà veient la pel·lícula de la tele, fan cara d'avorriment. S'atura, trau un comandament a distància de la butxaca, i comença a prémer les tecles per tal de trobar algú més animat, hui tampoc no fan res de bo a les cases.
Etiquetes:
microcontes
dimecres, 12 de febrer del 2014
Disciplina oculta
En aquells dies hi havia molt de rebombori arran de l'execució. Els habitants del petit poble, estaven dividits entre els que deien que l'apedregament era el càstig més adient al crim comés, i els que preferien la forca. Els partidaris d'executar a pedrades, argumentaven que era una forma de que la gent participara en l'administració de justícia. Els contraris a aquesta pràctica sostenien que matar a una persona, ja era una mala cosa com per a fer-ho a més d'aquesta manera tan salvatge. D'altra banda els cooperants quedarien marcats com a cruels per sempre, fins i tot més que el mateix reu.
L'alcalde va escoltar les dues veus, i va prendre una decisió que pensà agradaria a tothom. Va ordenar que l'execució fos per apedregament, però que les persones que voluntariament participaren, podrien fer-ho en secret posant-se una caputxa que els ocultara la cara, d'aquesta manera ja no serien identificats i, en conseqüència, etiquetats de salvatges.
El dia de l'ajusticiament, tots el veïns del poble sense excepció, acudiren encaputxats a tirar pedres. Encara hui, la gent es pregunta qui pogueren ser els despietats executors.
Etiquetes:
actualitat,
microcontes,
política
dimarts, 11 de febrer del 2014
La princesa imputada
...la dotzena fada canvià la maledicció que la bruixa havia llançat sobre la princesa, però alguna cosa degué fallar. Quan arribà el moment, la princesa no es va adormir, sinó que va perdre la memòria per sempre més.
Etiquetes:
actualitat,
coses de palau,
microcontes
dilluns, 10 de febrer del 2014
La gala
Després d'una llarga temporada, passada sense pena ni glòria, el premi que li van lliurar per la seua dedicació, li augurava amb tota probabilitat, un proper funeral d'èxit aclaparador.
Etiquetes:
microcontes
divendres, 7 de febrer del 2014
Intermitència
Al terra de la cuina, de sobines i moribund es dessagna poc a poc. La seua dona ha decidit canviar-li les línies de la mà amb dues punyalades per infidel. El tub fluorescent del sostre ha començat a parpellejar, que estrany —pensa—, si fa molt poc que li he canviat l'encebador.
Etiquetes:
microcontes
dijous, 6 de febrer del 2014
De bon matí, en l'autobús podies veure'l tots els dies. Cridava molt l'atenció, allà assegut sense mòbil.
Etiquetes:
microcontes
dimecres, 5 de febrer del 2014
Avorriment nocturn
El seu son era tediós des que va perdre la inspiració, no se li acudia res que somiar.
Etiquetes:
microcontes
dimarts, 4 de febrer del 2014
Diferència inassolible
Al rei d'aquell país, no li agradava que les fulles del arbres foren verdes, les volia taronges perquè deia que les del país veí, ja eren verdes i en no diferenciar-se, les fronteres quedaven tan difuses, que de vegades hom no sabia en que país es trobava. Un dia va demanar al consell del regne que afegiren un article a la constitució, que diguera que el color de les fulles dels arbres d'aquell regne havia de ser taronja.
A l'endemà, quan es va llevar, va mirar per la finestra, i es va emprenyar molt en veure que les fulles continuaven sent verdes. Va cridar els consellers per demanar una explicació d'aquell incompliment. Aquests li digueren que no en tenien cap, però que encomanarien al real institut de botànica esbrinar les causes de la desobediència dels arbres i castigarien els causants. Quan els botànics van rebre l'ordre, van dir-los que les fulles eren verdes per una sèrie de causes naturals, que no estaven a l'abast de cap llei o desig de ningú, encara que fos el rei. Així li ho van dir al rei. Davant d'aquest inconvenient irresoluble, el rei no va trobar una altra eixida que ordenar la immediata tala d'els arbres i l'execució dels botànics.
Passaren els anys i nous arbres començaren a créixer amb fulles inconstitucionalment verdes.
A l'endemà, quan es va llevar, va mirar per la finestra, i es va emprenyar molt en veure que les fulles continuaven sent verdes. Va cridar els consellers per demanar una explicació d'aquell incompliment. Aquests li digueren que no en tenien cap, però que encomanarien al real institut de botànica esbrinar les causes de la desobediència dels arbres i castigarien els causants. Quan els botànics van rebre l'ordre, van dir-los que les fulles eren verdes per una sèrie de causes naturals, que no estaven a l'abast de cap llei o desig de ningú, encara que fos el rei. Així li ho van dir al rei. Davant d'aquest inconvenient irresoluble, el rei no va trobar una altra eixida que ordenar la immediata tala d'els arbres i l'execució dels botànics.
Passaren els anys i nous arbres començaren a créixer amb fulles inconstitucionalment verdes.
Etiquetes:
govern,
llengüa,
microcontes,
política
dilluns, 3 de febrer del 2014
A destemps
Després de tota una vida buscant-les, per fi va trobar les respostes. Però no li va servir de res, ja no recordava les preguntes.
Etiquetes:
microcontes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)