A la teva vida sempre quedarà la fragància que t'ha deixat la Rosa. Una notícia molt trista. Una abraçada per a tu i un record per a l'amiga Rosa, que no he conegut.
Després d'un temps en que he estat molt poc activa a la catosfera, anava repassant els meus blogs preferits per posar-me al dia i aquest post m'ha agafat totalment per sorpresa... T'acompanyo en el sentiment, de tot cor. Un petó.
Ostres... Una abraçada company. Al final els bons records seran un bàlsam més que una tortura. Ànims.
ResponEliminaÀnims i una forta abraçada.
ResponEliminaUna aferradeta ben forta, nin.
ResponEliminaEls bons records, finalment acompanyaran, però és cert, en les pèrdues, poden fer molt de mal. Aquest conte concentra molta tendresa, Jp.
ResponEliminaUna abraçada molt gran, amic!
Em sap molt greu, Jp. Força i una abraçada.
ResponEliminaÊs la última cosa que esperava trobar a casa teva. Anims i endavant, no queda altre.
ResponEliminaÀnims Jp!!
ResponEliminaPetonets
Ho claves molt, els bons provoquen enyorança i això fa molt mal quan saps que no ho podràs tornar a viure. A mi em passa sempre. Una abraçada, Jp!
ResponEliminaHo sento molt Jp. Molts ànims i una abraçada.
ResponEliminaQuan hi ha sentiments pel mig, sol passar...Però el temps els suavitzarà i serà un record dolç!
ResponEliminaEm sap greu, JP :)
A la teva vida sempre quedarà la fragància que t'ha deixat la Rosa.
ResponEliminaUna notícia molt trista. Una abraçada per a tu i un record per a l'amiga Rosa, que no he conegut.
Em sap greu. Una gran abraçada.
ResponEliminaEls bons records poden fer-te mal, però amb el temps endolciran l'absència.
ResponEliminaÀnims i una forta i sincera abraçada!
Hi ha moments en què sobren les paraules.
ResponEliminaUna abraçada, Jp!
quan hi ha una absència per força el dolor és recordar ....abraçades!
ResponEliminaGràcies amics, les vostres paraules són de molta ajuda.
ResponEliminaArribe tard Jp, que la meua llista de blogs s'actualitza com li dóna la gana. Em sap molt greu, ànims i una forta abraçada.
ResponEliminaGràcies.
EliminaUn petó dolcíssim, amic meu.
ResponEliminaGràcies.
EliminaAvui l'entrada no fa riure, però arriba molt fons.
ResponEliminaGràcies.
EliminaOstres... em sap moltíssim greu!
ResponEliminaDesprés d'un temps en que he estat molt poc activa a la catosfera, anava repassant els meus blogs preferits per posar-me al dia i aquest post m'ha agafat totalment per sorpresa... T'acompanyo en el sentiment, de tot cor. Un petó.
Gràcies.
Elimina