dilluns, 3 d’octubre del 2011

Dilluns

Aquell dilluns de tardor, l'Òscar es va llevar amb l'ànim tan girat que duia les xancletes amb els peus bescanviats.

9 comentaris:

  1. Alhora que, del tot desconcertat, vaig prendre'm absolutament en sèrio el que explicava Coelho en algun dels seus llibres. :)

    ResponElimina
  2. Sssshhhh! Ves amb compte que no t'esclafi el gerro de la sogra al cap...

    ResponElimina
  3. I ens tortura amb una música infernal!

    ResponElimina
  4. Val Carme, tu t'ho has buscat :)
    El proper apunt l'acabaré amb "Dragostea Din Tei" dels O'Zone o amb "Nunca volverás a bañarte en mi piscina" dels infumables Tango.

    Qui avisa no esdevé traïdor!!!

    ResponElimina
  5. Hahahaha CARME!!! :-))

    Un dia el meu marit va sortir al carrer amb una sabata marró i una negra... No es va adonar fins passat un parell d'hores i va tornar a casa a canviar-se-les... no recordo si es va quedar amb les negres o les marrons hehehe

    ResponElimina
  6. A veure, no dramatitzem...De vegades, aquestes coses passen...

    ResponElimina
  7. L'ànim i alguna cosa més... Entenc que ha de ser molt positiu, també per als peus, caminar amb les sabates d'un altre.
    Petonets.

    ResponElimina
  8. Calladeta estic més mona... ja ho veig... ;)

    ResponElimina