Mai deixes que la realitat t'espatlle un bon titular.
Aquest titular que tinc preparat des de ja fa uns quants trimestres i al qual l'he anat canviant la data, ja no puc estar-me d'utilitzar-lo per la por que em fa no poder traure'l mai.
Aquest titular que tinc preparat des de ja fa uns quants trimestres i al qual l'he anat canviant la data, ja no puc estar-me d'utilitzar-lo per la por que em fa no poder traure'l mai.
Al final ja no sabem a qui creure. Com sabem que les dades que donen els mitjans aquests dies són certes?
ResponEliminaDiuen que l'última cosa que s'ha de perdre és l'esperança. Algún dia...
ResponEliminaXeXu, per l'amor de Déu, els periodistes SEMPRE expliquem la realitat! (ehem...)
L'EPA? no serà l'apa! apa quines xifres més terribles? que no se'ns acabi la il·lusió!
ResponEliminaEra la "tassa" de l'atur ( de quina m... estar-hi, clar!)
ResponEliminaO l'any, 2110, potser....
ResponEliminaEntrepans de l'Urgell: llangonissa boníssima! I formatge bo, també. No tan original com el de bacallà esqueixat que he llegit en algun lloc...
ResponEliminaXeXu. Jo tinc més dubtes de la recollida de mostres que del càlcul i presentació de resultats.
ResponEliminaFerran. Benvingut! Això mateix, algun dia. Saps que passa, que vaig publicar el post sense adonar-me'n, quan només havia escrit el titular i la cita d'en Randolph i aleshores en XeXu va comentar-lo. Potser pensà que el tema anava de falses notícies.
Elfreelang. Necessitem una recàrrega de il·lusió.
cantireta. M'encanta aquesta paraula dita així, llangonissa.
Mai deixarem que els titulars ens espatllin una bona realitat. Si és que algun cop en tenim alguna.
ResponEliminaJoan. En tindrem, segur.
ResponElimina