La política social d'aquell país era envejable. Tot aturat gaudia de protecció econòmica de per vida, però com que la quantia d'aquesta era molt xicoteta i no donava ni per a menjar, el beneficiari moria de fam en menys de tres mesos. Havien inventat el subsidi vitalici sostenible.
Tu segueix donant idees, que acabarem tots escaldats...
ResponElimina...i tots contents.
ResponEliminaHumor negre... que, a vegades, és el més intel·ligent dels humors... i el més trist... ufff
ResponEliminaSempre podien dir, esclar, que eren el govern que més s'havia preocupat per donar assistència als qui més ho necessitaven...
ResponEliminaBon Nadal!!! (avui dos comentaris :D)
ResponEliminaAi, com si a aquella colla els calguessin idees per a escaldar-nos...
ResponEliminaMare meva, quines idees! Avui m'has fet agafar calfreds!
ResponEliminaI no en feien galetes, com a la pel·lícula?
ResponElimina