dilluns, 9 de febrer del 2015

Desaparegut

Havia desaparegut amb els diners sense deixar rastre. Com que ja havien passat més de setanta-dos hores, seguint les formalitats legals en aquests casos, no tingueren més remei que donar-lo per viu.

Escrit per jpmerch a 18:57
Etiquetes:

12 comentaris:

  1. Sergi9 de febr. 2015, 19:22:00

    I tant si era viu! Més viu que tots els altres.

    ResponElimina
  2. Jaume9 de febr. 2015, 19:35:00

    Quin tros de crac!
    I el del microconte, també! :)

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas9 de febr. 2015, 19:36:00

    Ha, ha, ha...

    Anava a dir el mateix que en XeXu. Crec que és el comentari que a tots ens vindrà al cap en llegir aquest conte.

    Deu ser perquè és el que tu i el teu conte voleu provocar.

    Aconseguit, doncs!!!!

    ResponElimina
  4. Olga Xirinacs9 de febr. 2015, 20:41:00

    Molt ben trobar. Ets un artista de la sintetització-sorpresa.

    ResponElimina
  5. M. Roser9 de febr. 2015, 21:22:00

    I segur que ara "viu" a alguna platja del Carib, torrant-se al sol...

    ResponElimina
  6. Garbí249 de febr. 2015, 23:27:00

    amb els dits encetats de comptar bitllets...

    ResponElimina
  7. xavier pujol10 de febr. 2015, 9:01:00

    i amb un parell de persones amb pai pais per fer-li aire.

    ResponElimina
  8. Anònim10 de febr. 2015, 9:37:00

    És més habitual del que ens pensem

    ResponElimina
  9. AlfredRussel10 de febr. 2015, 9:46:00

    Una volta més, genial.

    Que estaba tomando cañas, leré leré...

    ResponElimina
  10. Assumpta10 de febr. 2015, 14:57:00

    hahahahahaha

    ResponElimina
  11. Josep10 de febr. 2015, 20:39:00

    Molt bo!

    ResponElimina
  12. Glo.Bos.blog11 de febr. 2015, 0:09:00

    I ben viu!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)