dimecres, 21 d’octubre del 2015

El noranta-sis

Havia sentit parlar tantes vegades d'allò que al final m'ho vaig apuntar en la llibreta de tasques pendents. Al cap de setmana li ho proposaria a la meua núvia.

Arribat el moment, la meua parella hi va accedir, però després d'una estona, estiguérem d'acord en tornar a les tècniques "tradicionals", aquella postura ens resultava incòmoda i insatisfactòria. La meua propensió als balls de números m’havia jugat una mala passada.

La meua tercera aportació al joc d'en Joan Gasull. A veure si arribem als 69 relats. Animeu-vos!


10 comentaris:

  1. Les matemàtiques són ciències exactes. Si t'equivoques de xifra, malament!

    ResponElimina
  2. Però no deien que l'ordre dels factors no alterava el resultat?

    ResponElimina
  3. Diuen els experts més realistes que només hi ha quatre postures, per darrere, però per la vagina, la meua preferida, la del missioner, ella damunt, que no sol agradar-me gaire, i cames amunt per davant. Les altres ja pertanyen als atletes, o això crec jo, i no als matemàtics, esqufits com som de mena.

    Vicent

    ResponElimina
  4. Ha, ha, ha, m'ha fet molta gràcia, jo crec que més insatisfactòria que no pas incòmoda...

    ResponElimina
  5. Potser no van fer un 69, però sí que van fer el número...

    ResponElimina
  6. Que era comptable? Coi.... quin cap el seu!! :-))

    petons!!

    ResponElimina
  7. i tant, el 96 és incomodíssim de fer!

    ResponElimina