Quan se l'enduien en l'ambulància amb la cama trencada en haver relliscat amb una merda de gos, estava tan atordit —segurament pels efectes secundaris dels analgèsics— que no parava de cridar frases inconnexes sobre alguna cosa que deien que portava bona sort i sobre la mare que va parir a algú.
Portarà bona sort, però és un fàstic igualment...
ResponEliminaLa sort de dur-la enganxada una bona estona!
ResponEliminaNo sempre s'ha de fer cas a les llegendes urbanes que corren...
ResponEliminaEls mateixos improperis deixo anar jo cada cop que no em toca la rifa de Nadal i em surten amb els amors!
ResponEliminaI no va jurar venjança???
ResponEliminaSi jo trobo l'amo del gos li empastifo la cara per les restes de la merda del seu gos.
ResponEliminaSort? prefereixo una altra mena de sort, aquesta és fastigosa! :)
ResponEliminaRecordeu, la culpa no és del gos. És del mal educat de l'amo.
ResponElimina