El gos mirava atent com l'amo, amb prou feines, treia una pastilla del blister. La tremolor pels nervis, va fer que la pastilla li caiguera de les mans; hàbilment empomada, el gos se la va engolir tot seguit. Sort que a la capsa en queden més, pensà. Havia convidat una amiga a sopar a sa casa i tenia esperances fundades en que la cosa acabaria en una nit de sexe. Així haguera estat de no ser pel gos que, sota els efectes de la pastilla, no hi havia manera de llevar-se'l del damunt.
Ui, quina mala combinació. Pastilla i gos és encara pitjor que carter i gos, oi?
ResponEliminadesagradable...
ResponEliminaI l´amiga va pensar..."diuen que tots els gossos s'assemblen als seus amos, deu ser veritat?" ;)
ResponEliminaBon dia, Jp!
ains... no!!!! i un coixinet amb cara de gossa? :-)
ResponEliminaAis... quins amors rabiosos!!
ResponEliminaPobre gos! Pobre home... quina combinació més dolenta, aquesta!
ResponEliminaQue bo!! Res de pastilles, jo li recomano que prengui bitxo, que als gossos no els hi agrada i és més natural ;)
ResponEliminaPobre gos... Sens dubte a l'amo li espera una nit entretinguda!
ResponEliminaJa diuen que el gos és el millor "amic" de l'home...
Elimina