Davant l'escamot d'afusellament no podia deixar de cavil·lar. Pensava en què va ser el que va fallar. Fins a l'últim detall, ho havien calculat tot meticulosament; el pla era perfecte. En un tres i no res, sense córrer massa riscos acabarien amb el dictador. Però tot se'n va anar en orris. No es llevava del cap les paraules d'aquella gitana emprenyada augurant-li tot tipus de desgràcies, tampoc el mal pressentiment que va tenir quan aquell tort malcarat li va mirar pel carrer, i sobretot, no es llevava del cap, aquella cançoneta apegalosa del anunci d'una botiga de mobles que donaven per la ràdio.
Quan la situació és ja tan desesperada potser no paga la pena buscar les raons que l'han portat aquí...
ResponEliminafins i tot trobarà que els bales van lentes
ResponEliminaÉs boníssim, boníssim... em trec el barret!!! (un cop més)
ResponEliminaPitjor fóra trobar un forat negre on caiguessin els de l'escamot. Amb un TIRANOsaure somrient al davant ;)))
ResponEliminaains quin desgraciat....
ResponEliminaQui el feia barallar-se amb una gitana, les malediccions, ja se sap...
ResponEliminaSi és d'una botiga de mobles encara, podria ser pitjor. Per exemple, d'una agència d'assegurances de vida.
ResponEliminaVeus? Ja sabia jo que allò de veure passar la vida per davant dels ulls no era veritat...
ResponEliminaEncara necessitarà la seva darrera aspirina
ResponElimina