dissabte, 21 de setembre del 2013

Relats Conjunts. Ruta 66.

Aportació per a Relats Conjunts


—Falta molt?
—No, ja quasi hem arribat.
—A veure si és de veres, que se m'està fent llarg el viatge. I no podíem haver anat a un del poble?
—No dona, que és un restaurant molt romàntic i a més els dimecres t'hi conviden a un xupito.
—Ah!, és per això? Perquè conviden a xupitos?
—També fan concurs de samarretes mullades, és molt divertit.
—Sí, ja sabia jo que tu... Però falta molt? És que jo no veig que hi haja res per ací.
—Ja t'ho he dit, falta molt poc. Tot just després d'aquell revolt.
—Doncs, encara queda una bona tirada, i jo no puc més amb els peus. Si no fores tan tarambana i no t'hagueren llevat tots els punts del carnet, podíem haver vingut en el cotxe.
—Sí, sí... jo seré un tarambana, però no se m'acudeix venir amb tacons.


19 comentaris:

  1. i a sobre quan vegi les samarretes mullades ella esdevindrà invisible als seus ulls. Que romàntic el restaurant tu, samarretes molles i xupitos, potser fins i tot hi ha llumetes vermelles

    ResponElimina
  2. A mi em sembla que, quan arribin al restaurant, el romanticisme s'haurà quedat pel camí. ;-)

    ResponElimina
  3. pobrissons arribaran morts....molt bo!

    ResponElimina
  4. Caram, no me l'esperava que anessin caminant... pobra gent, si aquesta carretera ja és tediosa en cotxe...

    ResponElimina
  5. hahahahahahahahahahahaha acabes de representar el sopar de classe de nadal de l'any passat!

    ResponElimina
  6. He,he, molt bo aquest,final que m'ha agafat ben desprevinguda, no m'imaginava que anaven a peu per la ruta 66, tot i que unes horetes tindria el seu encant, dóna sensació d'infinit...Ara que amb els talons, ja no hi passo!!!

    ResponElimina
  7. Ostres, a peu aquesta carretera encara sembla més llarga. I amb talons ni m'ho imagino. Molt enginyós

    ResponElimina
  8. Dempeus, amb tacons… i aplaudint!

    ResponElimina
  9. A mi tampoc se m'hagúes acudit anar amb talons! De fet aquesta paraula no existeix al meu imaginari individual! :P Bon relat JP!

    ResponElimina
  10. Boníssima, una ruta per a fer a peu, com l'Espinàs.

    ResponElimina
  11. ha,ha,ha...podrà posar els peus en remull dins els xupitos!

    ResponElimina
  12. Espero que el restaurant no estigui tancat per vacances.

    ResponElimina
  13. Ha, ha, ha... això és de divorci i separació immediata!!!

    ResponElimina
  14. Bona parella: un tarambana i una fashion victim.

    ResponElimina
  15. Em sembla que és el famós restaurant-miratge de la ruta 66...

    ResponElimina
  16. Segur que hi arribaran morts de gana, si és que hi arriben!

    ResponElimina
  17. És tan bo, que s'ha de llegir i rellegir :-DDD

    ResponElimina