Aquell clar matí de 12 de setembre, quan despertà, veient que el seu petit país romania lliure, s'adonà de que tot no havia sigut més que el malson d'una mala nit. Collons Pepeta!, que malament em van pegar els caragols.
Participació en la convocatòria de Blog-Via per la Independència.
Participació en la convocatòria de Blog-Via per la Independència.
Diuen que s'ha d'esmorzar com un rei, dinar com un príncep i sopar com un pobre...
ResponEliminaHahahaha un somni de 300 anys!! :-DDD
ResponEliminaAra mateix te'l programo per demà!
Gràcies, guapo!! ;-))
Jo coneixia un també que va sentir-se tan lliure que es llançà escales avall i és que la sensació de llibertat és tan relativa.
ResponEliminaVicent
Clavat!!
ResponEliminaJa se sap, els caragols per sopar poden provocar malsons...
ResponEliminaapa...un altre que no els treia la closca per cruspir-se'ls
ResponEliminahahahahahahaha
EliminaMalament? Malament és poc... Coi de cargols quins malsons més bèsties!!!
ResponEliminaAlgun dia aquest relat serà veritat. Ens despertarem suant i pensant que el país torna a ser esclau, però de seguida ens tornarà el somriure a la cara.
ResponEliminaAra entenc el joc de paraules, el petit país es Romania, no? :P
ResponEliminaAquesta entrada entronca amb l'anterior! I no només en la forma.
ResponEliminaEl típic malson que dura tres segles.
ResponElimina