Aquell dirigent no només s'afanyava en renovar la imatge gràfica del seu partit, també va promoure un gir en la manera de designació de càrrecs, vers a una democràcia participativa. A partir d'aquell moment, qualsevol dit de la seua mà podria participar-hi.
especialment el dit mitger
ResponEliminaSobretot qualsevol dit de la mà de la parella, també.
ResponEliminamolt encertat
ResponEliminaTemps digitals. Elegir a dit.
ResponEliminaAixò és el que es coneix com a nova política.
ResponEliminaEstem plens de falses renovacions... i acostumats...
ResponEliminaHe, he, molt bo...És que fins ara sempre era el mateix dit, el que nomenava (a dit ?)...
ResponEliminaÉs trist de persar-s'ho, però sempre que hi ha una revolució els amos prenen el poder.
ResponEliminaVicent
+1
ResponEliminaBrillant
Boníssim
ResponEliminaHas posat el dit -del mig- a la llaga.
ResponEliminajajajajaaj mentres les gavines no parlin ho tindra tot controlat.
ResponElimina